Són les dotze de la nit passades, molts encara estan aprenent a desempallegar-se del toc de queda que hi havia a les deu, però a d'altres no els ha quedat més remei que viure als marges de les restriccions de mobilitat. Són els temporers sense llar, persones que es dediquen a la recollida de fruita com a mètode de supervivència. Molts d'ells són vinguts del continent africà, sobretot del Senegal.

"Visc al carrer. No dormo bé, no menjo bé, no tinc diners i no tinc papers. És tot molt difícil", explica a "Planta baixa" un home de mitjana edat. Decideix parlar després de pensar-s'ho molt i de decidir no donar la cara. No vol que les imatges traspassin les fronteres i la família el vegi per la televisió del seu país d'origen i conegui la situació en la qual malviu.

La recerca de feina, menjar i lloc on carregar el telèfon com a forma de vida. El mòbil, un aparell que fa la funció d'òrgan vital per a ells: els permet abraçar-se telemàticament amb els seus familiars, però també els ajuda a trobar una feina que suposi uns ingressos vitals per a la dona i els fills. Una forma de vida que passa, per descomptat, per buscar l'espai més segur i còmode per deixar passar les llargues hores de la nit i provar de dormir.

Aquesta és una situació amb què s'enfronten, en aquests moments, 40 temporers, explica l'Ajuntament de Lleida. Una xifra que organitzacions com Fruita amb Justícia Social eleva a les 100 vides. Sigui com sigui, aquests temporers s'hauran de seguir espavilant fins a, com a mínim, l'1 de juny, perquè la Paeria, tot i conèixer de primera mà la situació, no habilitarà fins aleshores el pavelló Fira 3, amb capacitat per acollir 150 persones.

Per evitar dormir a la intempèrie, alguns han optat per l'ocupació de pisos buits, com el Babadia Dia. "Porto sis mesos aquí sense treballar. Tinc dona i fills; la situació és molt dura", diu. No troba feina de temporer, però assegura que tampoc té alternativa, perquè no té permís de treball. Dia va pagar 300 euros per la clau del pis insalubre que ocupa, al barri de la Mariola, un dels barris més humils de Lleida. Confia que algun dia la vida li somriurà.

🍑 "Treballem com animals. La gent ha de respectar-nos i entendre que també tenim drets." Els temporers denuncien condicions de treball abusives, però asseguren que és l'única opció que tenen per poder ajudar les seves famílies #PlantaBaixaTV3

▶ https://t.co/H17IuVFIPL pic.twitter.com/VHiQTpyXBf

— Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) May 12, 2021

"Treballem com uns animals." Qui ho denuncia és el Sekou Kante que, després d'anys treballant de temporer, recollint fruita i verdura per tot Espanya, diu prou i decideix explicar les ferides emocionals que l'han marcat. Va arribar a Europa en una pastera l'any 2007. Va deixar enrere la família i es va jugar la vida creuant el mar, per buscar un futur millor per a ell i els seus. I es troba condemnat a recollir fruita, tot i voler ser alguna cosa més. "Des que vaig arribar aquí fa 13 anys no he tingut un bon treball, només de temporer", explica.

Vexacions, insults i condicions de treball abusives. Aquest és un resum de la vida laboral de molts dels temporers. «No puc deixar a ningú que em cridi ni m'insulti. Alguns ho diuen així directament: si et faig fora, demà no menges», explica el Massamba Ba, que fa més de deu anys que viu a Espanya. Té permís de residència i de treball i cada any passa per diverses ciutats de l'estat, seguint les campanyes. Al trajecte anual inclou una parada de pocs mesos al Senegal, per veure com els seus fills han crescut. "Em coneixen, saben que tenen pare, però els falta el meu afecte", relata.

"Algun pagès diu: no, al camp no has de parlar, has de callar la boca. Callem com animals, treballem així", explica Kante. Aquesta és una experiència passada, perquè de moment no té feina a Lleida, després d'haver estat recollint fruita i verdura a Almeria, Huelva, Jaén i Logronyo. Per això ho passa malament, perquè sent que no està complint amb el seu propòsit, que és ajudar econòmicament la seva família.

Dins del col·lectiu de temporers n'hi ha que són una mica més afortunats, perquè han aconseguit feina. El Saicou Amadou Tidian és pare de família i ja ha començat a treballar. Tot i que els primers dies són els més durs, diu, està content. "Algunes coses millor no explicar-les a la família perquè els fan molta pena", reconeix.

La campanya ha començat tard, perquè a finals de març va haver-hi gelades que van deixar tocada la meitat de la fruita d'os, com la cirera, el préssec o la nectarina, i el 30% de la fruita de llavor, com la poma i la pera. Aquest any s'espera contractar entre 22.000 i 25.000 temporers, de 8.000 a 10.000 menys que l'any passat. D'altra banda, els agricultors només poden contractar legalment persones amb permís de treball. De totes maneres, les persones sense papers estan convençudes que acabaran treballant a la campanya de fruita, perquè sempre troben algú que els ofereix feina pagant-los directament en mà.

A les tardes la plaça del Dipòsit es converteix en un camp de futbol improvisat. Així passen l'estona els temporers que esperen que la campanya de recollida de fruita agafi embranzida, cap a finals de maig, per deixar l'oci i començar les jornades maratonianes als camps, en la que serà la segona campanya en pandèmia. Si es repeteix la situació de l'any passat, encara veurem més persones dormint al ras, desproveïdes de qualsevol ajut i assistència. "Que respectin els temporers, tenim dret a viure", conclou Ba.