"La propera pell", amb Àlex Monner, Emma Suárez i Sergi López

Àlex Monner, Igor Szpakowski, Sergi López, Emma Suárez i Bruno Todeschini, entre d'altres, formen el repartiment de "La propera pell", Premi Gaudí a la millor pel·lícula del 2017, que s'estrena a TV3 dilluns 7 de gener, a les 22.45, després de "La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català". El film d'Isaki Lacuesta i Isa Campo és una obra, amb la participació de TV3, a mig camí entre el drama familiar i el thriller, que centra l'argument en el jove Gabriel, un adolescent desaparegut, que torna a casa després de vuit anys, quan tothom el donava per mort. El jove es reincorpora a la vida familiar, marcada pel misteri de la seva desaparició. Emma Suárez interpreta la mare d'aquest jove, que ha estat vivint tot aquest temps com a Leo en un centre de menors a França. Àlex Monner (Gabriel / Leo) té amnèsia dissociativa i no recorda res del seu passat, més enllà dels últims vuit anys passats al centre de menors. El llargmetratge té dos temes troncals: la relació mare-fill i la recerca d'una identitat per part del jove. Isaki Lacuesta explica que "l'argument posa constantment en dubte si el que pateix el jove és una simulació, una interpretació o una realitat". És realment en Leo el nen desaparegut (Gabriel) o es tracta d'un impostor? Isa Campo, codirectora de la pel·lícula, comenta que "el projecte va començar fa uns vuit anys i el punt de partida era parlar de les relacions familiars, més enllà de les relacions de sang". Àlex Monner va fer equilibris amb la dualitat del seu personatge, perquè per a en Leo en Gabriel no existeix i s'ha d'anar reconstruint a base de records que l'espectador no té gaire clar si són reals o no. "Era important crear empatia amb en Leo, però l'ambigüitat del personatge no es resol fins al final de la pel·lícula", explica Lacuesta. La pel·lícula, que combina el català, el castellà i el francès, es va rodar a Sallent de Gállego (Osca) i en algunes localitzacions de Barcelona. Per Lacuesta, el paisatge era un personatge més, perquè té un paper dramàtic important. De fet, el film va estar a punt de dir-se "Desglaç" i es va rodar amb una il·luminació nòrdica, d'ombres suaus i paisatges emboirats. La llista de premis del llargmetratge és llarga: 3 Premis Gaudí (millor protagonista femenina, millor guió, millor pel·lícula en llengua catalana); el Premi Goya a millor actriu de repartiment, cinc Bisnagues de plata (millor direcció, millor actriu, Premi especial del jurat, millor muntatge, Premi de la crítica), i el Premi a la Millor Pel·lícula del Jurat Jove del Festival. També va guanyar el Premi Sant Jordi com a millor pel·lícula i millor actriu espanyola. Finalment, al Festival de Tolosa-Cinespaña, Àlex Monner va guanyar una menció especial, i els dos directors (Isaki Lacuesta i Isa Campo), la violeta d'or. És una producció de Bord Cadre Films, Corte y Confección de Películas, Sentido Films i La Termita Films, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'ICAA. FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA Direcció i guió: Isaki Lacuesta i Isa Campo Producció executiva: Oriol Maymó, Rafael Portela, Isaki Lacuesta i Dan Wechsler Intèrprets: Àlex Monner (Gabriel / Leo), Igor Szpakowski (el cosí), Sergi López (l'oncle), Emma Suárez (la mare), Bruno Todeschini (monitor del centre de menors), Greta Fernández i Mikel Iglesias, entre altres Direcció de fotografia: Diego Dussuel Música: Gerard Gil tv3.cat/ficcio-i-cinema