• Més 324 - 22/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 22/10/2015

    El "Més 324" s'ha alimentat dels escorcolls i de les detencions al voltant de Convergència Democràtica de Catalunya que han seguit durant tot aquest matí. De la corrupció i de les sospites de corrupció parlarà el president de la Generalitat, Artur Mas, demà davant de la Diputació Permanent del Parlament. De tot plegat, n'han parlat els convidats d'aquesta nit: Miguel Puig, Esther Vivas, Rosa Massaguer i Carme Colomines.

    A més a més han tractat de les confessions de Francisco Correa, element determinant de la trama Gürtel, que ha reconegut que Bárcenas, el tresorer del PP, era al darrera dels actes de corrupció que esquitxen la formació conservadora. I, a més a més, també s'ha debatut sobre el suport del Partit Popular Europeu a Mariano Rajoy i les fórmules possibles que estudien ERC i CDC per presentar-se a les eleccions del 20-D.

    I com a colofó, Xavier Graset ha entrevistat Inés Arrimadas, futura cap de l'oposició al Parlament. Arrimadas ha avançat que el paper de Ciutadans a la cambra catalana serà "contundent en el contingut i exquisit en les formes". La líder de Ciutadans ha confirmat que Albert Rivera serà cap de llista per Madrid per al 20-D. I, finalment, ha afegit que "Catalunya també s'assembla amb la resta d'Espanya pels casos de corrupció que suporta".

    El "Més 324" s'ha alimentat dels escorcolls i de les detencions al voltant de Convergència Democràtica de Catalunya que han seguit durant tot aquest matí. De la corrupció i de les sospites de corrupció parlarà el president de la Generalitat, Artur Mas, demà davant de la Diputació Permanent del Parlament. De tot plegat, n'han parlat els convidats d'aquesta nit: Miguel Puig, Esther Vivas, Rosa Massaguer i Carme Colomines. A més a més han tractat de les confessions de Francisco Correa, element determinant de la trama Gürtel, que ha reconegut que Bárcenas, el tresorer del PP, era al darrera dels actes de corrupció que esquitxen la formació conservadora. I, a més a més, també s'ha debatut sobre el suport del Partit Popular Europeu a Mariano Rajoy i les fórmules possibles que estudien ERC i CDC per presentar-se a les eleccions del 20-D. I com a colofó, Xavier Graset ha entrevistat Inés Arrimadas, futura cap de l'oposició al Parlament. Arrimadas ha avançat que el paper de Ciutadans a la cambra catalana serà "contundent en el contingut i exquisit en les formes". La líder de Ciutadans ha confirmat que Albert Rivera serà cap de llista per Madrid per al 20-D. I, finalment, ha afegit que "Catalunya també s'assembla amb la resta d'Espanya pels casos de corrupció que suporta".

  • Més 324 - 21/10/2015 Escorcolls de la Guàrdia Civil "tapen" la firma per constituir el Parlament
    Veure vídeo

    Més 324 - 21/10/2015 Escorcolls de la Guàrdia Civil "tapen" la firma per constituir el Parlament

    Comencem el programa comentant l'operació Petrum de la Guàrdia Civil ordenada pel jutge del Vendrell, a la seu de CDC, i als ajuntaments d'Olot i St. Fruitós de Bages que ha suposat la detenció de diversos empresaris.
    Al minut 6 connectem en directe amb Anna Figuera, a la seu de CDC, on ens mostra agents de la Guàrdia Civil carregant paquets als maleters de cotxes. Un escorcoll que ha començat al matí i que ha suposat la detenció del tresorer del partit, el secretari de la fundació Catdem i una administrativa.
    Enric Vila, l'espectacle d'aquestes actuacions i l'intent de debilitament dels partits que se'n deriva és una actuació perillosa per a la democràcia.
    L'especialista en temes judicials de TV3, Fàtima Llambrich, explica les tres fases de l'operació Petrum.
    La segona part del programa entrevistem Lluís Llach, el cantautor i parlamentari electe de Junts pel Sí per Girona:
    --Estan passant coses molt importants. Aquest matí jo ja ho sabia, què anava a passar. Cada vegada que el procés fa un pas com avui (signatura per constituir el Parlament) passa algun espectacle d'aquests de la Guàrdia Civil. Jo no crec que talli ni encalli res de les negociacions que hi ha. Mentre les coses estiguin com estan Mas seguirà sent el candidat de JxS. Té el mèrit d'acompanyar un moviment popular, no passa sovint això. Un país és de tothom, no es fa un pais d'esquerres o dretes i Mas és el cap del partit amb més diputats. Carme Forcadell ha forjat la pau i la convivència dins l'ANC. Aporta imatge de fermesa i connexió amb la gent. --L'últim quart d'hora debatem sobre les reaccions d'altres partits als escorcolls i sobre les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per formar govern. Enric Vila apunta el probable increment de vot independentista en unes pròximes eleccions segons el resultat de les eleccions al Congrés del 20 de desembre.

    Comencem el programa comentant l'operació Petrum de la Guàrdia Civil ordenada pel jutge del Vendrell, a la seu de CDC, i als ajuntaments d'Olot i St. Fruitós de Bages que ha suposat la detenció de diversos empresaris. Al minut 6 connectem en directe amb Anna Figuera, a la seu de CDC, on ens mostra agents de la Guàrdia Civil carregant paquets als maleters de cotxes. Un escorcoll que ha començat al matí i que ha suposat la detenció del tresorer del partit, el secretari de la fundació Catdem i una administrativa. Enric Vila, l'espectacle d'aquestes actuacions i l'intent de debilitament dels partits que se'n deriva és una actuació perillosa per a la democràcia. L'especialista en temes judicials de TV3, Fàtima Llambrich, explica les tres fases de l'operació Petrum. La segona part del programa entrevistem Lluís Llach, el cantautor i parlamentari electe de Junts pel Sí per Girona: --Estan passant coses molt importants. Aquest matí jo ja ho sabia, què anava a passar. Cada vegada que el procés fa un pas com avui (signatura per constituir el Parlament) passa algun espectacle d'aquests de la Guàrdia Civil. Jo no crec que talli ni encalli res de les negociacions que hi ha. Mentre les coses estiguin com estan Mas seguirà sent el candidat de JxS. Té el mèrit d'acompanyar un moviment popular, no passa sovint això. Un país és de tothom, no es fa un pais d'esquerres o dretes i Mas és el cap del partit amb més diputats. Carme Forcadell ha forjat la pau i la convivència dins l'ANC. Aporta imatge de fermesa i connexió amb la gent. --L'últim quart d'hora debatem sobre les reaccions d'altres partits als escorcolls i sobre les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per formar govern. Enric Vila apunta el probable increment de vot independentista en unes pròximes eleccions segons el resultat de les eleccions al Congrés del 20 de desembre.

  • Més 324 - 20/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 20/10/2015

    El Més 324 ha recordat que demà el president de la Generalitat firmarà el decret de constitució del Parlament, la institució que probablement encapçalarà Carme Forcadell. El més presumible és que dilluns es constituirà el nou Parlament i, a partir del 9 de novembre, data més que simbòlica, s'obre un període de dos mesos per escollir el president de la Generalitat. Fins allà on les especulacions i la rumorologia s'estenen es manté el ritme de converses entre Junts pel Sí i la CUP per acordar un programa de govern i qui l'ha de liderar.

    Per parlar d'això el programa ha comptat amb José Antich, Laia Bonet, Pau Canaleta i Daniel Condemines. Per parlar dels últims esdeveniments de l'actualitat política catalana i, a més a més del rebuig del Congrés dels Diputats a negociar amb Catalunya el procés d'independència, la posada en dubte de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, del nomenament de Forcadell com a presidenta del Parlament i les feixuges negociacions Junts pel Sí i la CUP.

    I com a colofó del final de la legislatura a Madrid, el programa ha comptat amb el diputat per Esquerra Republicana, Joan Tardà, que ha protagonitzat un cop més un enfrontament verbal amb la presidència de la Cambra. Tardà, del qual s'han recordat els moments històrics del seu passi pel Congrés en la legislatura que ara acaba, ha tornat a reiterar que el procés sobiranista de Catalunya no tindrà aturador malgrat les reticències dels partits com el Popular i el PSOE.

    El Més 324 ha recordat que demà el president de la Generalitat firmarà el decret de constitució del Parlament, la institució que probablement encapçalarà Carme Forcadell. El més presumible és que dilluns es constituirà el nou Parlament i, a partir del 9 de novembre, data més que simbòlica, s'obre un període de dos mesos per escollir el president de la Generalitat. Fins allà on les especulacions i la rumorologia s'estenen es manté el ritme de converses entre Junts pel Sí i la CUP per acordar un programa de govern i qui l'ha de liderar. Per parlar d'això el programa ha comptat amb José Antich, Laia Bonet, Pau Canaleta i Daniel Condemines. Per parlar dels últims esdeveniments de l'actualitat política catalana i, a més a més del rebuig del Congrés dels Diputats a negociar amb Catalunya el procés d'independència, la posada en dubte de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, del nomenament de Forcadell com a presidenta del Parlament i les feixuges negociacions Junts pel Sí i la CUP. I com a colofó del final de la legislatura a Madrid, el programa ha comptat amb el diputat per Esquerra Republicana, Joan Tardà, que ha protagonitzat un cop més un enfrontament verbal amb la presidència de la Cambra. Tardà, del qual s'han recordat els moments històrics del seu passi pel Congrés en la legislatura que ara acaba, ha tornat a reiterar que el procés sobiranista de Catalunya no tindrà aturador malgrat les reticències dels partits com el Popular i el PSOE.

  • Més 324 - 19/10/2015 La provisionalitat del govern comença a alarmar
    Veure vídeo

    Més 324 - 19/10/2015 La provisionalitat del govern comença a alarmar

    Encetem el programa amb la notícia de la probable candidatura de Carme Forcadell a presidir el Parlament. Els tertulians d'avui hi veuen moviments de pressió, però sense distingir de qui a causa de l'hermetisme de les negociacions per formar govern.
    Tot seguit, comentem la jornada al TSJC, on segueix la instrucció de la querella per la consulta del 9-N.
    Els convidats estan convençuts que s'arxivarà la querella quan acabin diligències prèvies. Segons Lluís Bassets, el cas és aquí per la mandra de Rajoy, que pretén que els tribunals facin la feina que ell no vol fer
    A mig programa entrevistem Ramon Espadaler, secretari general d'UDC:
    - És molt preocupant que no tinguem govern fins d'aquí a 60 dies, tenint en compte el que ha passat des de les eleccions i el temps de campanya i precampanya. És gairebé una estafa a l'electorat. No m'estranya la proposta de Forcadell per presidir el Parlament; era la segona de la llista! La situació del país és d'un atzucac del qual només sortirem negociant i arribant acords. Aquest és el camí que Duran es proposa com a candidat d'UDC al Congrés. No és partidari de reformar l'Article 8 de la Constitució, sinó fer una Disposició Addicional per a una fiscalitat particular.
    Acabem el programa parlant del "cas Castor", el magatzem de gas submarí tancat per causar 500 terratrèmols a la zona del Delta de l'Ebre. Avui han començat declaracions al jutjat numero 4 de Vinaròs. Connectem via Skipe amb Joan Ferrando, president de la Plataforma Terres del Sènia: --Ara es comença a veure que no es van fer prou estudis abans. Ara no serveixen de res. Crec que eludien més estudis perquè sospitaven que hi podia haver inconvenients. Per nosaltres, el primer és que es desmantelli la instal·lació. Segon, depurar responsabilitats. Tercer, indemnitzar gent del territori per danys morals.

    Encetem el programa amb la notícia de la probable candidatura de Carme Forcadell a presidir el Parlament. Els tertulians d'avui hi veuen moviments de pressió, però sense distingir de qui a causa de l'hermetisme de les negociacions per formar govern. Tot seguit, comentem la jornada al TSJC, on segueix la instrucció de la querella per la consulta del 9-N. Els convidats estan convençuts que s'arxivarà la querella quan acabin diligències prèvies. Segons Lluís Bassets, el cas és aquí per la mandra de Rajoy, que pretén que els tribunals facin la feina que ell no vol fer A mig programa entrevistem Ramon Espadaler, secretari general d'UDC: - És molt preocupant que no tinguem govern fins d'aquí a 60 dies, tenint en compte el que ha passat des de les eleccions i el temps de campanya i precampanya. És gairebé una estafa a l'electorat. No m'estranya la proposta de Forcadell per presidir el Parlament; era la segona de la llista! La situació del país és d'un atzucac del qual només sortirem negociant i arribant acords. Aquest és el camí que Duran es proposa com a candidat d'UDC al Congrés. No és partidari de reformar l'Article 8 de la Constitució, sinó fer una Disposició Addicional per a una fiscalitat particular. Acabem el programa parlant del "cas Castor", el magatzem de gas submarí tancat per causar 500 terratrèmols a la zona del Delta de l'Ebre. Avui han començat declaracions al jutjat numero 4 de Vinaròs. Connectem via Skipe amb Joan Ferrando, president de la Plataforma Terres del Sènia: --Ara es comença a veure que no es van fer prou estudis abans. Ara no serveixen de res. Crec que eludien més estudis perquè sospitaven que hi podia haver inconvenients. Per nosaltres, el primer és que es desmantelli la instal·lació. Segon, depurar responsabilitats. Tercer, indemnitzar gent del territori per danys morals.

  • Més 324 - 15/10/2015 Artur Mas compareix al Tribunal Superior: "Sóc responsable del 9-N"
    Veure vídeo

    Més 324 - 15/10/2015 Artur Mas compareix al Tribunal Superior: "Sóc responsable del 9-N"

    Debatem sobre la discrepància entre poders públics. D'un costat, Generalitat i Ajuntaments, de l'altre, el poder judicial.
    Àstrid Barrio: s'està posant en entredit la legitimitat del poder judicial.
    Marta Lasalas: ha estat el govern espanyol qui ha traslladat la pressió del conflicte als tribunals.
    Arnau González: l'estat espanyol empeny l'independentisme a prendre la decisió unilateral; no posarà res damunt la taula.
    Joan Safont: El poder judicial està desvinculat dels catalans. El conseller només controla presons, no pot ni exigir que els jutges coneguin el català.
    A mig programa encetem entrevista als advocats de la consellera Rigau i de l'exvicepresidenta Ortega, Jordi Pina i Rafael Entrena.
    Coincideixen que és una querella molt estranya que va i ve de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, i destaquen que el missatge polític se'n va una mica fora del seu àmbit estricte de coneixements. Es pregunten què va passar entre el pronunciament de la Fiscalia de Catalunya i la contradicció de la Fiscalia Central de l'Estat dos dies després.
    L'últim quart d'hora parlem amb Jordi Finestres, autor de "Retrat d'un magnicidi". Un llibre que descobreix Benjamí Benet i Blanch, el tinent de l'exèrcit que va donar el tret de gràcia al president Companys després d'afusellat.

    Debatem sobre la discrepància entre poders públics. D'un costat, Generalitat i Ajuntaments, de l'altre, el poder judicial. Àstrid Barrio: s'està posant en entredit la legitimitat del poder judicial. Marta Lasalas: ha estat el govern espanyol qui ha traslladat la pressió del conflicte als tribunals. Arnau González: l'estat espanyol empeny l'independentisme a prendre la decisió unilateral; no posarà res damunt la taula. Joan Safont: El poder judicial està desvinculat dels catalans. El conseller només controla presons, no pot ni exigir que els jutges coneguin el català. A mig programa encetem entrevista als advocats de la consellera Rigau i de l'exvicepresidenta Ortega, Jordi Pina i Rafael Entrena. Coincideixen que és una querella molt estranya que va i ve de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, i destaquen que el missatge polític se'n va una mica fora del seu àmbit estricte de coneixements. Es pregunten què va passar entre el pronunciament de la Fiscalia de Catalunya i la contradicció de la Fiscalia Central de l'Estat dos dies després. L'últim quart d'hora parlem amb Jordi Finestres, autor de "Retrat d'un magnicidi". Un llibre que descobreix Benjamí Benet i Blanch, el tinent de l'exèrcit que va donar el tret de gràcia al president Companys després d'afusellat.

  • Més 324 - 14/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 14/10/2015

    El "Més 324" ha començat amb la crisi externa i interna del Partit Popular. A la dimissió de la presidenta dels conservadors al País Basc, Arantza Quiroga, s'hi ha unit el contingut d'una entrevista del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en què retreu a alguns correligionaris que sentin vergonya de pertànyer a la formació popular. I per arrodonir-ho, l'estirada d'orelles de la Comissió Europeu als pressupostos de Rajoy.

    Tot plegat ha estat debatut pels tertulians Lola García, Argelia Queralt, Francesc Conesa i Miquel Puig. A més a més han tractat del vídeo preelectoral que el PP ha difós i en què es veu una jove malalta, en realitat Espanya, que és tractada pels facultatius experimentats, presumiblement el govern conservador de Rajoy, i que es recupera satisfactòriament. I també s'ha analitzat l'argument de García-Margallo contra el diputat català de CDC Jordi Xuclà al qual ha enviat al psiquiatre i, finalment, la compareixença demà del president Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


    A la meitat del programa s'ha entrevistat al coordinador general de CDC, Josep Rull, que ha defensat que "el sistema polític català, diferent, ha de quedar reflectit a les eleccions generals del "20-D". Rull no s'ha aventurat a fixar cap data per a la constitució del Parlament.

    El "Més 324" ha començat amb la crisi externa i interna del Partit Popular. A la dimissió de la presidenta dels conservadors al País Basc, Arantza Quiroga, s'hi ha unit el contingut d'una entrevista del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en què retreu a alguns correligionaris que sentin vergonya de pertànyer a la formació popular. I per arrodonir-ho, l'estirada d'orelles de la Comissió Europeu als pressupostos de Rajoy. Tot plegat ha estat debatut pels tertulians Lola García, Argelia Queralt, Francesc Conesa i Miquel Puig. A més a més han tractat del vídeo preelectoral que el PP ha difós i en què es veu una jove malalta, en realitat Espanya, que és tractada pels facultatius experimentats, presumiblement el govern conservador de Rajoy, i que es recupera satisfactòriament. I també s'ha analitzat l'argument de García-Margallo contra el diputat català de CDC Jordi Xuclà al qual ha enviat al psiquiatre i, finalment, la compareixença demà del president Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A la meitat del programa s'ha entrevistat al coordinador general de CDC, Josep Rull, que ha defensat que "el sistema polític català, diferent, ha de quedar reflectit a les eleccions generals del "20-D". Rull no s'ha aventurat a fixar cap data per a la constitució del Parlament.

  • Més 324 - 13/10/2015 COMENÇA EL PROCÉS AL 9-N
    Veure vídeo

    Més 324 - 13/10/2015 COMENÇA EL PROCÉS AL 9-N

    Avui han declarat la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la querella de la fiscalia de l'Estat per organitzar el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Han estat acompanyades per representants del govern i uns centenars de ciutadans que s'autoinculpen.
    El TSJC ha fet un comunicat qualificant d'intolerables les concentracions, que considera un atac a la independència judicial.
    Dolors Feliu diu que les mobilitzacions d'avui mostren la divergència de criteri entre la ciutadania i la fiscalia sobre allò que va succeir el 9-N.
    El govern acompanyant la consellera és la imatge del dia, segons José Antich. Olga Ruiz afirma està descontenta amb la imatge del govern pressionant un tribunal. El tribunal ha emès un comunicat declarant intolerables aquestes pressions, però els tertulians discriminen: una cosa és el govern i l'altre els ciutadans, que tenen tot el dret a manifestar-se.
    El debat retorna a l'arrel del procés i dels intents de fer una consulta legal. Finalment, sembla tothom admetre que el poder judicial pot perdre legitimitat intentant processar allò que els ciutadans no consideren un delicte.
    Els últims 15 minuts entrevistem el fotoperiodista Jordi Borràs, especialista en organitzacions d'extrema dreta, amenaçat dilluns en una concentració feixista a Montjuïc. -No és la primera vegada que m'amenacen- ens diu, -altres denuncies que he fet s'han arxivat sense que ni se'm comuniqui-. José Antich comenta que el cas de Borràs ens torna a la justícia, que actua de manera desigual, amb querelles per posar urnes arxivant casos d'accions violentes i amenaces.


    Avui han declarat la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la querella de la fiscalia de l'Estat per organitzar el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Han estat acompanyades per representants del govern i uns centenars de ciutadans que s'autoinculpen. El TSJC ha fet un comunicat qualificant d'intolerables les concentracions, que considera un atac a la independència judicial. Dolors Feliu diu que les mobilitzacions d'avui mostren la divergència de criteri entre la ciutadania i la fiscalia sobre allò que va succeir el 9-N. El govern acompanyant la consellera és la imatge del dia, segons José Antich. Olga Ruiz afirma està descontenta amb la imatge del govern pressionant un tribunal. El tribunal ha emès un comunicat declarant intolerables aquestes pressions, però els tertulians discriminen: una cosa és el govern i l'altre els ciutadans, que tenen tot el dret a manifestar-se. El debat retorna a l'arrel del procés i dels intents de fer una consulta legal. Finalment, sembla tothom admetre que el poder judicial pot perdre legitimitat intentant processar allò que els ciutadans no consideren un delicte. Els últims 15 minuts entrevistem el fotoperiodista Jordi Borràs, especialista en organitzacions d'extrema dreta, amenaçat dilluns en una concentració feixista a Montjuïc. -No és la primera vegada que m'amenacen- ens diu, -altres denuncies que he fet s'han arxivat sense que ni se'm comuniqui-. José Antich comenta que el cas de Borràs ens torna a la justícia, que actua de manera desigual, amb querelles per posar urnes arxivant casos d'accions violentes i amenaces.

  • Més 324 - 08/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 08/10/2015


    La conferència política de la CUP a la Universitat Pompeu Fabra ha dominat el "Més 324". Tres han estat els eixos en què l'esquerra independen
    tista ha fonamentat les seves estratègies futures: ruptura democràtica, procés constituent i pla de xoc social. Tres arguments que han de servir per establir, amb la coalició Junts pel Sí, un full de ruta. S'ha donat plena importància al què, al com i al quan. S'ha deixat de banda el qui, sens dubte un dels esculls per arribar a un acord total davant la constitució del nou govern de la Generalitat.

    Per analitzar tot plegat, s'ha comptat amb Esther Vivas, José Rodríguez, Gemma Aguilera i Francesc Viadel. I s'hi ha afegit la periodista de la secció de política de TV3 Anna Figuera, que ha cobert en primera línia la conferència de la CUP. I per valorar l'oferta programàtica de la Candidatura d'Unitat Popular, s'ha entrevistat Marta Rovira, secretària general d'ERC. "El mandat democràtic del 27-S obliga a fer-se amb ressorts que aturin les reaccions de la política espanyola", ha dit la que és coordinadora general de Junts pel Sí.

    Paralel.lament, també s'ha tractat el col·lapse ferroviari del matí a Catalunya pel sabotatge en una de les línies de l'AVE i les reaccions als qüestionaments del règim foral basc i navarrès per part dels partits polítics.

    La conferència política de la CUP a la Universitat Pompeu Fabra ha dominat el "Més 324". Tres han estat els eixos en què l'esquerra independentista ha fonamentat les seves estratègies futures: ruptura democràtica, procés constituent i pla de xoc social. Tres arguments que han de servir per establir, amb la coalició Junts pel Sí, un full de ruta. S'ha donat plena importància al què, al com i al quan. S'ha deixat de banda el qui, sens dubte un dels esculls per arribar a un acord total davant la constitució del nou govern de la Generalitat. Per analitzar tot plegat, s'ha comptat amb Esther Vivas, José Rodríguez, Gemma Aguilera i Francesc Viadel. I s'hi ha afegit la periodista de la secció de política de TV3 Anna Figuera, que ha cobert en primera línia la conferència de la CUP. I per valorar l'oferta programàtica de la Candidatura d'Unitat Popular, s'ha entrevistat Marta Rovira, secretària general d'ERC. "El mandat democràtic del 27-S obliga a fer-se amb ressorts que aturin les reaccions de la política espanyola", ha dit la que és coordinadora general de Junts pel Sí. Paralel.lament, també s'ha tractat el col·lapse ferroviari del matí a Catalunya pel sabotatge en una de les línies de l'AVE i les reaccions als qüestionaments del règim foral basc i navarrès per part dels partits polítics.

  • Més 324 - 07/10/2015
    Veure vídeo

  • Més 324 - 06/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 06/10/2015

    El "Més 324" ha versat sobre dos processos judicials que tenen com a rerefons la corrupció. Es tracta del "cas Nóos", que involucra la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, i el "cas Rato", multipolar, que avui ha viscut la compareixença de l'antic vicepresident econòmic dels governs Aznar davant del jutge per una altra acusació de frau fiscal, blanqueig de capital i corrupció entre particulars. El judici del "cas Nóos" començarà l'onze de gener en una sala habilitada a l'efecte. D'aquest procés, Fàtima Llambrich, periodista de la secció de societat de TV3, n'ha concretat els detalls.

    Per parlar de tot plegat, s'ha comptat amb Pepe Antich, Mònica Sabata, Saül Gordillo i Andreu Mayayo. I pel que fa al "cas Rato", han intervingut Simona Levi i Sergio Salgado, representants respectivament de @X-net i 15MpaRato, tots dos moviments que s'han querellat contra l'exministre. Confien que hi haurà una resolució judicial d'aquí a un any i mig.

    I, finalment, un recordatori: els 100 anys de Neus Català, la deportada catalana al camp d'extermini nazi de Ravensbrück, encara viva. S'ha recopilat tot un seguit de declaracions que al llarg d'aquests anys ha formulat des de la seva experiència infernal.

    El "Més 324" ha versat sobre dos processos judicials que tenen com a rerefons la corrupció. Es tracta del "cas Nóos", que involucra la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, i el "cas Rato", multipolar, que avui ha viscut la compareixença de l'antic vicepresident econòmic dels governs Aznar davant del jutge per una altra acusació de frau fiscal, blanqueig de capital i corrupció entre particulars. El judici del "cas Nóos" començarà l'onze de gener en una sala habilitada a l'efecte. D'aquest procés, Fàtima Llambrich, periodista de la secció de societat de TV3, n'ha concretat els detalls. Per parlar de tot plegat, s'ha comptat amb Pepe Antich, Mònica Sabata, Saül Gordillo i Andreu Mayayo. I pel que fa al "cas Rato", han intervingut Simona Levi i Sergio Salgado, representants respectivament de @X-net i 15MpaRato, tots dos moviments que s'han querellat contra l'exministre. Confien que hi haurà una resolució judicial d'aquí a un any i mig. I, finalment, un recordatori: els 100 anys de Neus Català, la deportada catalana al camp d'extermini nazi de Ravensbrück, encara viva. S'ha recopilat tot un seguit de declaracions que al llarg d'aquests anys ha formulat des de la seva experiència infernal.

  • Més 324 - 05/10/2015 D'eleccions a processaments
    Veure vídeo

    Més 324 - 05/10/2015 D'eleccions a processaments

    El convidat d'avui, Joaquim Torra, president d'Òmnium Cultural, ens explica les propostes de mobilització de diverses entitats els dies 13 i 15 d'octubre, en què les conselleres Rigau i Ortega i el president Mas declararan a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per Torra, és clar que el tribunal dirà si es va infringir la llei.
    Segons Pedro Lecuona, es van aprovar unes normes per fer aquell procés participatiu que freguen la il·legalitat. Però admet que no n'hi ha prou per imputar el president.
    Joaquim Torra anuncia una propera campanya demanant justícia pels crims del franquisme.
    Pedro Lecuona replica que la Transició va decidir deixar el passat enrere, que el franquisme és una cosa superada i que les lleis d'amnistia van reparar els presos.
    Per Ferran Casas, els morts a les cunetes, els refugiats i els presos en camps de concentració no van rebre cap compensació, i Bel Olid diu: "Se'm fa increïble que avui encara hi hagi gent que abandona l'hemicicle parlamentari quan es vota per condemnar el règim franquista."
    La segona part del programa entrevistem Ramon Tremosa, eurodiputat de Convergència Democràtica, perquè ens aclareixi com s'analitzen els resultats del 27-S a Brussel·les. "L'Europa política esperava mandat democràtic com el que es va produir", diu. Els diaris anglosaxons exigeixen que el govern espanyol doni sortida al mandat independentista del 27-S.
    Finalment, comentem l'últim estirabot de l'expresident Aznar, que sovint fa declaracions que desprestigien el seu propi partit. I també l'anunci d'Inés Arrimades de renunciar a prebendes que li corresponen com a cap de l'oposició.

    El convidat d'avui, Joaquim Torra, president d'Òmnium Cultural, ens explica les propostes de mobilització de diverses entitats els dies 13 i 15 d'octubre, en què les conselleres Rigau i Ortega i el president Mas declararan a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per Torra, és clar que el tribunal dirà si es va infringir la llei. Segons Pedro Lecuona, es van aprovar unes normes per fer aquell procés participatiu que freguen la il·legalitat. Però admet que no n'hi ha prou per imputar el president. Joaquim Torra anuncia una propera campanya demanant justícia pels crims del franquisme. Pedro Lecuona replica que la Transició va decidir deixar el passat enrere, que el franquisme és una cosa superada i que les lleis d'amnistia van reparar els presos. Per Ferran Casas, els morts a les cunetes, els refugiats i els presos en camps de concentració no van rebre cap compensació, i Bel Olid diu: "Se'm fa increïble que avui encara hi hagi gent que abandona l'hemicicle parlamentari quan es vota per condemnar el règim franquista." La segona part del programa entrevistem Ramon Tremosa, eurodiputat de Convergència Democràtica, perquè ens aclareixi com s'analitzen els resultats del 27-S a Brussel·les. "L'Europa política esperava mandat democràtic com el que es va produir", diu. Els diaris anglosaxons exigeixen que el govern espanyol doni sortida al mandat independentista del 27-S. Finalment, comentem l'últim estirabot de l'expresident Aznar, que sovint fa declaracions que desprestigien el seu propi partit. I també l'anunci d'Inés Arrimades de renunciar a prebendes que li corresponen com a cap de l'oposició.

  • Més 324 - 01/10/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 01/10/2015


    El "Més 324" d'avui ha començat amb l'aprovació de la proposta de llei de reforma del Tribunal Constitucional. El Congrés dels Diputats ha es
    tat l'escenari en què el corró popular ha aconseguit contrarestar els vots en contra de l'oposició. Es tracta del primer pas del tràmit parlamentari. Des de Catalunya s'interpreta com un pas més per obstaculitzar el procés sobiranista. Per aclarir el contingut de la llei, s'ha comptat amb la participació de Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional i un dels consultors del PSOE que elaboren la reforma de la carta magna.

    Sobre imputacions i resposta ciutadana, el programa ha comptat amb la presència de Jordi Sánchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana. Ha confirmat que la setmana que ve s'articularà el posicionament popular davant de la declaració del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, el 15-O davant la justícia. Com a tertulians, hi han assistit Esther Vivas, Xavier Antich, Anna Boza i Francesc Serés. La "presidència coral" que proposa la CUP i la convocatòria de les eleccions legislatives per al 20 de desembre han estat altres temes a ressaltar.

    I, finalment, el secretari general de Governació, Francesc Esteve, ha abordat l'afer que es despren del malaguanyat vot per correu i les queixes que ha suscitat entre els afectats d'arreu del món.

    El "Més 324" d'avui ha començat amb l'aprovació de la proposta de llei de reforma del Tribunal Constitucional. El Congrés dels Diputats ha estat l'escenari en què el corró popular ha aconseguit contrarestar els vots en contra de l'oposició. Es tracta del primer pas del tràmit parlamentari. Des de Catalunya s'interpreta com un pas més per obstaculitzar el procés sobiranista. Per aclarir el contingut de la llei, s'ha comptat amb la participació de Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional i un dels consultors del PSOE que elaboren la reforma de la carta magna. Sobre imputacions i resposta ciutadana, el programa ha comptat amb la presència de Jordi Sánchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana. Ha confirmat que la setmana que ve s'articularà el posicionament popular davant de la declaració del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, el 15-O davant la justícia. Com a tertulians, hi han assistit Esther Vivas, Xavier Antich, Anna Boza i Francesc Serés. La "presidència coral" que proposa la CUP i la convocatòria de les eleccions legislatives per al 20 de desembre han estat altres temes a ressaltar. I, finalment, el secretari general de Governació, Francesc Esteve, ha abordat l'afer que es despren del malaguanyat vot per correu i les queixes que ha suscitat entre els afectats d'arreu del món.

  • Més 324 - 30/09/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 30/09/2015

    El "Més 324" ha convidat un pensador, un filòsof que ha aprofundit en les formes diverses d'entendre i de vehicular la política durant els últims anys. "La política en temps d'indignació" és el títol del seu últim llibre. Parlem de Daniel Innerarity, que ha sacsejat els escenaris polítics actuals amb idees provocatives, innovadores, per tant. Per aquest filòsof, els nous moviments socials nascuts del 15-M i alhora del procés sobiranista a Catalunya han fet trontollar els vells esquemes, les antigues estructures polítiques.

    D'aquest nou escenari, n'han tractat els tertulians convidats avui: Miquel Puig, Montserrat Nebrera, Lola García i Joan Safont. També s'ha debatut de la confessió d'Artur Mas com un polític democràticament rebel, la seva citació per al 15-O, la judicialització de la política, els problemes del vot exterior i les conseqüents queixes ciutadanes per les dificultats dels ciutadans que viuen a l'estranger i no han pogut fer ús del seu dret.


    El "Més 324" ha convidat un pensador, un filòsof que ha aprofundit en les formes diverses d'entendre i de vehicular la política durant els últims anys. "La política en temps d'indignació" és el títol del seu últim llibre. Parlem de Daniel Innerarity, que ha sacsejat els escenaris polítics actuals amb idees provocatives, innovadores, per tant. Per aquest filòsof, els nous moviments socials nascuts del 15-M i alhora del procés sobiranista a Catalunya han fet trontollar els vells esquemes, les antigues estructures polítiques. D'aquest nou escenari, n'han tractat els tertulians convidats avui: Miquel Puig, Montserrat Nebrera, Lola García i Joan Safont. També s'ha debatut de la confessió d'Artur Mas com un polític democràticament rebel, la seva citació per al 15-O, la judicialització de la política, els problemes del vot exterior i les conseqüents queixes ciutadanes per les dificultats dels ciutadans que viuen a l'estranger i no han pogut fer ús del seu dret.

  • Més 324 - 29/09/2015
    Veure vídeo

    Més 324 - 29/09/2015

    El Més 324 ha estat condicionat per la declaració judicial que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega hauran de fer com a imputats pels delictes que es desprenen de la jornada de participació del 9-N. La querella presentada per la Fiscalia entén que el president de la Generalitat i dues de les conselleres del govern haurien incorregut en delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. Les penes que se'n desprenien conduirien a la inhabilitació del president de la Generalitat si, finalment, s'arriba a judici. En tot cas, parlem de l'any 2016.

    La taula de tertulians ha resultat prou concorreguda. José Antich, Jordi Gràcia, Maria Vila i Marc Colomer han acompanyat Dolors Feliu, jurista del col·lectiu Praga, i Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Al llarg del programa s'ha connectat amb Brussel·les per entrevistar Amadeu Altafaj, representant del govern de la Generalitat davant de la Unió Europea. Ha aclarit un altre error; en aquest cas, el del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que s'ha referit a les eleccions del 27-S com a referèndum.

    S'han abordat altres temes: els problemes dels qui volien votar des de l'estranger i la negativa persistent de la CUP a investir Mas president.

    El Més 324 ha estat condicionat per la declaració judicial que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega hauran de fer com a imputats pels delictes que es desprenen de la jornada de participació del 9-N. La querella presentada per la Fiscalia entén que el president de la Generalitat i dues de les conselleres del govern haurien incorregut en delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. Les penes que se'n desprenien conduirien a la inhabilitació del president de la Generalitat si, finalment, s'arriba a judici. En tot cas, parlem de l'any 2016. La taula de tertulians ha resultat prou concorreguda. José Antich, Jordi Gràcia, Maria Vila i Marc Colomer han acompanyat Dolors Feliu, jurista del col·lectiu Praga, i Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Al llarg del programa s'ha connectat amb Brussel·les per entrevistar Amadeu Altafaj, representant del govern de la Generalitat davant de la Unió Europea. Ha aclarit un altre error; en aquest cas, el del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que s'ha referit a les eleccions del 27-S com a referèndum. S'han abordat altres temes: els problemes dels qui volien votar des de l'estranger i la negativa persistent de la CUP a investir Mas president.

  • Especial "L'endemà del 27S"
    Veure vídeo

    Especial "L'endemà del 27S"

    Entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, que va ser vicepresident del govern de la Generalitat, antic conseller en cap i exdiputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Taula d'expertes amb Mercè Barceló, doctora en Dret i catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Subirats, doctor en Ciències Polítiques i catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; Teresa Freixes, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona; Josep Reniu, doctor en Ciència Política i de l'Administració per la Universitat de Barcelona, i Arnau Gonzàlez i Vilalta, doctor en Història i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

    Entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira, que va ser vicepresident del govern de la Generalitat, antic conseller en cap i exdiputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Taula d'expertes amb Mercè Barceló, doctora en Dret i catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Subirats, doctor en Ciències Polítiques i catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; Teresa Freixes, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona; Josep Reniu, doctor en Ciència Política i de l'Administració per la Universitat de Barcelona, i Arnau Gonzàlez i Vilalta, doctor en Història i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Anar al contingut