Mònica de Villamore (Júlia Creus)

 

La Mònica és una estudiant de bona família. És una noia aparentment madura i segura de si mateixa, que amaga algunes inseguretats.

Té els pares separats des dels 10 anys. La seva mare, amb qui viu, és metge d'urgències, i fa torns de nit sovint. Els horaris de la mare fan que la Mònica hagi d'estar sola a casa moltes tardes o nits des de petita. Per aquesta raó ha anat desenvolupant una certa sensació de solitud.

La Mònica es va refugiar en la lectura per evitar tenir por. Sempre li han dit que sembla més gran del que realment és (físicament però també per manera de ser) i també li han dit sempre que és molt guapa: li agrada arreglar-se, és presumida.

A segon de batxillerat, veiem com evoluciona la seva relació amb el Joan, condicionada pel fet no sap ningú que surten junts.