Cordes a punt de trencar-se, a "Les de l'hoquei"

A "Les de l'hoquei", per inentar girar full i començar de zero, la Lorena, amb l'ajuda de l'Òscar, vol posar ordre i arreglar la masia per viure-hi. Mentre feinegen, han de sortir-ne corrent perquè s'ensorra un tros de sostre. Parlant amb la seva mare, veuen que la reparació no serà barata. Cal una reforma integral de la casa que no posen assumir. La Sílvia diu que potser és millor vendre-la. La Lorena explica a la Raquel que, en un tres i no res, s'ha quedat sense casa i sense nòvia. La Lorena voldria començar de zero vivint a la masia (CCMA) En un passeig per la muntanya, la Sílvia dona les gràcies a la Lorena per tot el que ha fet. Es fan una "selfie" i la mare convida a la filla a parlar amb la Flor i arreglar les coses. Mentrestant, al supermercat, la Flor fa la compra amb la seva mare amb el mòbil a les mans. Frisa per veure què ha penjant la Lorena al seu compte. Tot li recorda a ella, encara que la seva mare digui que l'oblidi. Li proposa canviar d'amistats. Però no l'hi fa cas. Al contrari, li demana el seu mòbil per veure que ha publicat la Lorena sense que sàpiga que ho ha vist. I contempla la foto que s'ha fet amb la Sílvia. La Flor està pendent del mòbil tota l'estona. Enyora la Lorena (CCMA) La Terrats va per lliure Aprofitant que ja té el carnet d'entrenadora, la Terrats entrega a l'Anna la planificació de cara a la propera temporada. Anna: És la "nostra" planificació, però l'has fet tu sola. Terrats: Anna, per això te l'estic donant, perquè ho comentem juntes. Anna: Perquè hi doni l'OK... i ja està. Terrats: Mira-t'ho i, si vols canvis, ho valorem. Al vestíbul del pavelló, l'Anna veu la seva samarreta penjada i contempla amb melancolia els trofeus de la vitrina, on hi ha una fotografia d'ella abraçada a la Terrats. Té a les mans el portafolis amb la planificació que li ha donat. Però agafa el telèfon, mira que no la senti ningú, i truca a algú d'un altre club demanant que li confirmi si necessiten entrenadors. L'Anna busca un futur com a entrenadora lluny de la Terrats i del Minerva (CCMA) Més tard, al despatx de presidència, l'Anna comenta a la Terrats que, en la planificació, ja està tot quadrat. Li molesta molt, però, que no hi hagi cap partida per mantenir el Jordi de coach. L'argument de la presidenta està clar: no hi ha diners. El Jordi està fent bona feina, però li retreu a l'Anna que el Santi partís peres amb el Toni. L'Anna, a qui la Terrats proposa que també sigui entrenadora del masculí, recrimina que la incorporació del Jordi és l'única decisió que ha pres i ara, a més, se'n prescindeix. Vol treballar-hi conjuntament i és impossible. Insta a la presidenta a trucar-li per dir-li que el fa fora. Ella no ho pensa fer. La Terrats pren deicisions sense consensuar-les amb ningú (CCMA) En tornar a casa, la Terrats contempla com la Berta baixa del cotxe de la Núria, després de passar la tarda amb l'Emma i l'Arnau. La Núria, com aquell qui no vol la cosa, li deixa anar que, tal com pren les decisions al Minerva, ha fet sortir rebotat el Santi i que espera que tingui més sort amb l'Anna. Segona oportunitat Després de l'entrenament de les noies, l'Anna s'assabenta que el Jordi està treballant al bar del pavelló. Vol expressar-li que desitjava que la seva relació anés endavant, deixant-se portar. Li venia de gust... Jordi: Molt de gust, tampoc, no, Anna? Anna: Ja saps que jo tinc un màster en cagar-la. L'Anna està penedida d'haver enganyat el Jordi, però ell, en un primer moment, es mostra molt sec (CCMA) Ell no es mostra gens receptiu. L'Anna li demana tornar-ho a intentar. Vol celebrar que ha aprovat l'examen d'entrenadora. Li demana fer un "reset" i oblidar tot el que ha passat. El convida a sopar, pèrò ell diu que no amb contundència. Però quan el Jordi coincideix amb la Terrats al pavelló i li parla de la manca de pressupost, ell, de seguida, interpreta que n'hauran de prescindir. La Terrats li confessa que l'Anna, en especial, el vol al club, que hi ha insistit. En últim terme, però, com a presidenta no pot exigir-li res amb unes condicions tan precàries. Jordi: Em quedo. Amb les noies hi estic molt bé i amb els nois, també. I, amb l'Anna, ens entenem molt bé. Vull continuar amb vosaltres. A les fosques, mentre prepara tàctiques a la grada de la pista, l'Anna rep una trucada. El Manu, a qui havia trucat per interessar-se per vacants a la banqueta, li comunica que l'accepten d'entrenadora del femení en un altre club. I ja de nit, al magatzem de material, mentre prepara les coses per a l'endemà, apareix el Jordi. La conversa entre tots dos, d'entrada, és distant. Però quan ella diu que marxa, ell en reclama l'atenció. Li explica que no ha tardat ni un segon a dir que sí a la Terrats per continuar al Minerva. Jordi: Saps per què? Perquè no suporto la idea d'estar lluny de tu. Ell voldria continuar parlant, però l'Anna li tapa les paraules amb un petó. El Jordi cedeix i l'Anna se n'adona de com n'estava d'equivocada (CCMA) Anna: Vaig ser molt imbècil l'altre dia deixant-te tirat. I, allà mateix, deixen que la passió flueixi. L'alternativa al Minerva Al parc, la Berta, que porta l'Arnau al cotxet, permet que l'Emma, per fi, conegui de prop el seu germà. També explica que ha suspès una assignatura, el daltabaix amb l'Olga i tenir el nen a casa no l'ajuden a concentrar-se. Malgrat tot, el que l'amoïna més és no poder jugar a hoquei. Juguen partidets, però no és el mateix... I l'Emma rebla el clau dient que el Minerva no és el que era. La Berta presenta a l'Emnma el seu germà (CCMA) Berta: A tu et va costar molt integrar-te a l'Olímpic? Emma: Vols fitxar per un altre equip? Berta: Només t'ho estic preguntant. A la barra del Pipa amb la Lorena i el Lluc, veiem com la Berta ha anat més enllà per poder tornar a jugar. S'ha assabentat que el Club Patí Mundial no té femení i proposa que les noies el creïn des de zero. Lluc: Berta, ho trobo bastant "heavy", el que estàs proposant. Lorena: I sobretot ara. Som a punt d'entrat a l'OK Lliga... Berta: El nivell seria un altre però entrenaríem juntes, jugaríem juntes a la nostra manera. Lorena: No crec que totes s'hi afegeixin. La Lorena dubta que hi hagi consens, i més entre les noies que ho han deixat i han tornat. Pel Lluc, a més, el Minerva representa els seus colors. Berta: Els meus, ja no. L'Anna i la meva tieta passen dels valors que defensaven. Ja no és important passar-s'ho bé. Només volen guanyar títols. Lorena: En això tens raó. A la pista i al vestidor hi ha un ambient de merda, ja no és com abans. Al Lluc, els plans de la Berta lluny de Minerva no li semblen gens bé (CCMA) El Lluc no entén la proposta de la Berta, la troba egoista. Marxa contrariat per no discutir-hi. Tot i així, la Berta llança la proposta al grup de Whatsapp de l'equip. Una última festa El Lluc es veu amb l'Òscar a la masia i li reconeix que és el seu millor col·lega. Està treballant amb el Jordi i li ha fet veure que tothom es pot equivocar. L'Òscar deixa anar la idea que podrien fer una última festa a la masia abans de vendre-la. Sense pensar-s'ho, el Lluc li pren la paraula i videotruca al Ricard. A l'Òscar no l'hi fa gens de gràcia. I més quan comprova que el Ricard està amb el Nil i el Putxi i no tenen cap ganes de fer una festa amb ell. Al vespre, mentre que la majoria de trastos ja són al pati, l'Òscar i la Lorena acaben de sopar. Ella anima al seu germà respecte al distanciament dels amics. Posa el Lluc com a exemple. Òscar: Si no m'haguessis perdonat, hauria sigut molt dur per a mi La Lorena fa el cor fort, però, més tard, l'Òscar la troba plorant asseguda al llit on havia dormit la Flor. Ella vol continuar recollint, però el seu germà li diu que se'n vagi a casa a descansar. Ell es queda, assegura que encara té una cosa pendent. L'endemà, mentre la Flor fa exercicis de recuperació, l'Òscar entre sigil·losament al gimnàs del pavelló. En veure'l, ella s'interessa de seguida per si li ha passat alguna cosa a la Lorena. L'Òscar explica a la Flor la decisió d'apartar-se de la seva vida després del mal que ha fet (CCMA) Òscar: És evident que us estimeu, malgrat el que hagi passat... Flor, cada dia, cada hora, cada minut em penedeixo de no haver baixat del cotxe aquell dia. I és una decisió que vaig prendre en un segon i lamentaré tota la vida. Flor: Basta, Òscar, por favor. Òscar: Només volia dir-te que me'n vaig. Flor: ¿A dónde? No podéis marcharte, tienes un juicio pendeiente. Òscar: Marxo del poble, no del país. Flor: ¿Y Lorena qué opina de todo ésto? Òscar: Encara no li he dit, ets la primera a saber-ho... Flor, vull deixar-te espai perquè et refacis de tot, sense veure'm la cara cada moment. I ho faig per tu, ho faig per la Lorena i per tothom... És el millor que puc fer. Els pares que toquen La mare de la Raquel ha tornat. En arribar de l'entrenament, la troba discutint amb el seu pare sobre el futur de l'empresa. La Susanna vol la meitat de les accions. Amb un cop de porta, la Raquel talla en sec la discussió. Al jardí, la rep la proposta de la seva mare de fer teràpia amb un psicòleg després d'haver-se pres massa pastilles. Raquel: No us poseu dramàtics... Tu no n'has pres mai, de pastilles? Susanna: Jo he fet servir les drogues i l'alcohol per superar els problemes, sí. I t'asseguro que no és la solució. Creu-me, t'anirà molt bé parlar amb algú. Raquel: A mi, el que em ve de gust és marxar d'aquesta casa. M'agradaria que estiguéssim juntes, mama. La Susanna diu que es preocupa per la seva filla, però no és capaç de dir-li a la Raquel que torna a marxar (CCMA) Però la Susanna, li dona allargues. Quan la deixa sola, rep un missatge del Ricard. Li ha arreglat la tauleta i vol quedar. Es troben al Pipa, on la Raquel veu que el Ricard ha deixat una foto d'ell a fons de pantalla. És una broma que no li sembla del tot malament. Davant de la proposta del Lluc de sopar a la masia, el Ricard demana a la Raquel perquè, malgrat tot, defensa l'Òscar. I aprofita per demanar-li perquè van tallar. Ella diu que no l'ha perdonat del tot pel que va passar, però, en el fons, l'hi fa pena perquè no ha tingut gaire sort. El Ricard diu que la Raquel amb qui està parlant no té res a veure amb la tia dura que va conèixer. I ella contraataca dient que ell només es compromet amb l'hoquei. Ell se li acosta per fer-li un petó robat, però ella es disculpa i se'n va perquè ha quedat per sopar amb el seu pare. La Raquel es resisteix al Ricard, però, en realitat, el necessita (CCMA) Mentre són a taula, la Raquel parla al Toni del Ricard. El seu pare explicita, en veu alta, que suposa que "són més que amics". Però el bon ambient es trenca per una trucada del Quique. El Toni marxa sense haver menjat res encara que la Raquel li demani que es quedi a acabar de sopar. Raquel: Després dius de la mama, però almenys ella m'escolta més de cinc minuts seguits. Que sàpigues que me n'aniré a viure amb ella. Toni: A Etiòpia? Raquel, potser ella t'escolta, però jo estic aquí amb tu. I m'agradaria que ho valoressis. Raquel: La mama no es queda? Quan tornen a veure's amb la la Susanna, ella prova de justificar que és millor que la Raquel continuï vivint amb el seu pare perquè torna a marxar. Raquel: Està clar que la vostra prioritat no soc jo. Malgrat que la seva mare vol fer-li veure que el projecte a Etiòpia l'està ajudant a trobar-se a si mateixa, per la Raquel està tot dit. Raquel: Tant que et queixes del papa i sou iguals. Només us fixeu en el que us fa sentir bé a vosaltres. I dels altres, en passeu. Susanna: No em vols entendre, Raquel. Espero que, quan siguis més gran, ho puguis fer. Raquel: Doncs jo espero realitzar-me al costat de les persones que estimo i no a l'altra punta de món. La Susanna queda estupefacta quan la Raquel diu que està molt tranquil·la i ha assumit que ella i el Toni només són els pares que li han tocat. La Raquel acaba al llit amb el Ricard, amb qui ha quedat per veure's a casa seva mateix. A diferència de la relació amb els pares, amb ell, el sexe i la relació van millor que mai. Ricard: Això que pensava que no volies res amb mi... Raquel: El problema és que m'agrades massa. Ella l'abraça estrenyent-lo més fort que mai. Festival, amb trampes La Raquel va a veure a l'Emma, que la rep estranyada. L'Emma ha explicat a la Laila que la seva relació amb el Toni: "no va". Els missatges que li envia són professionals, convocant-la a una roda de premsa de presentació del festival A l'Emma, d'entrada, la sorprèn la visita de la Raquel (CCMA) Precisament d'això és del que parlen amb la Raquel. I l'Emma assegura que no li fa gaire il·lusió. Totes dues se sinceren: Raquel: El meu pare no s'ha portat gens bé amb tu. Emma: I jo amb tu, tampoc, Raquel. Es troben a faltar. La Raquel, a més, reconeix que és impossible comptar amb els seus pares per a res. Sempre la deceben. Aconsella a l'Emma que no continuï amb el festival si no vol, i l'adverteix que el Toni es mou pels seus interessos. Però l'Emma diu que no li pot fer això al seu mentor, que encara creu amb ella com a cantant. La Raquel, en aquest punt, necessita dir-li el què sap del Players Fest. Raquel: Han estat buscant noves cantants per al festival, cantants del teu estil. Emma: Com? Raquel: Doncs que estan buscant algú per substituir-te si ho deixes. Emma: Volen que ho deixi? Raquel: No, no volen que ho deixis. Però els és igual si ho fas tu o ho fa una altra. Això va així. Per ells, ets un producte. Tot i el xoc, l'Emma agraeix les paraules de la Raquel. Paraules que, altre cop, la porten a esperar al Toni, al vespre, quan arriba a casa. Però, aquest cop, amb unes altres intencions. Emma: He vingut per dir-te que no cantaré al Players Fest. Toni: Però per què no? Què ha passat? Emma: Doncs mira, em sabia greu deixar-te tirat, però ara que sé que tens recanvis a la banqueta no passarà res. L'Emma diu Toni que la seva relació, personal i professional, s'ha acabat definitivament (CCMA) Li diu a la cara que suposa que, per ell, la resta de cantants també tenen "màgia" i "llum". Vol que la substitueixi i està decidida a escriure les seves cançons, encara que a ell no l'hi agradin. Emma: S'ha acabat, ara sí. Rebentar el rival La Janina s'està exigint al màxim i té una contractura a la cuixa. L'Anna li deixa clar que continua al Minerva pel seu nivell, no pas pel comportament. La Terrats li mira la cama i diu a l'Anna que estarà a punt per jugar la final, però que, en últim terme, depèn de la jugadora. La Janina diu que aguantarà. Es passa al dia al pavelló entrenant-se. El Ricard hi coincideix abans de veure's amb el Jordi. "Hi ha coses més importants que l'hoquei," l'hi recorda ell. Janina: Jo soc al Minerva per l'hoquei. No he vingut a fer amigues. Ricard: Janina, tu sola no guanyaràs el partit. Janina: T'equivoques, penso jugar millor que mai. Vull rebentar el rival i fer callar algunes boques del Minerva i que vegin que sense mi són una merda d'equip. Al vespre, mentre pren una cervesa sola en una taula del Pipa, se li acosta un representant del Club Patí Industrial, amb qui el Minerva ha de jugar la final. La Janina una oferta per deixar-se guanyar a la final (CCMA) -Si el dia de la final tens un mal dia, t'ho agrairia molt. -Perdona... -Evidentment, et compensaria. -Un moment, m'estàs dient que perdi el partit a canvi de què, de pasta? -Necessitem pujar a l'OK Lliga. -Jo també. -Per això mateix, si ens deixes guanyar l'any que ve et fitxarem. Tot són beneficis, oi? És un "win win", què me'n dius? La Janina fa un glop de cervesa mentre pensa en silenci.