Als episodis anteriors, vàrem deixar la Mari amb dues notícies de primera plana: el seu embaràs i la mort de Franco. Dues notícies d'aquesta envergadura poden fer canviar una vida, i la Mari no és una excepció. Sense motiu de reivindicació urgent, la Mari es llença a la criança i guarda del seu nadó amb la mateixa empenta amb què abans va decidir deixar el seu analfabetisme o lluitar per un barri digne. Però els marrecs exigeixen menys, i la Mari troba a faltar una vida més viscuda. L'Enric proposa a la Mari una fugida a Alosno per tractar de despertar-la d'alguna manera. Es retroben amb la Pepa i el Pedro a les processons de Setmana Santa. Al poble, la germana de la Mari i el seu marit viuen moments de gran angoixa: la mina es tancarà i el poble morirà amb ella.

Un altre cop a Barcelona, quan la Mari descobreix que la seva petita Mariona sobreviu, i inclús engreixa, quan en tenen cura son pare i sons germans, sortirà del seu tancament i tindrem la Mari de sempre, la que té molt clar que una persona no és ningú si no pot defensar-se amb la paraula i els raonaments. La història diària d'un país li va donant raons de pes.

Per aquest motiu, la Mari esdevé mestra, i fins i tot arribarà a ser directora d'una escola. Aquesta serà la seva lluita en la nova etapa. Una lluita plena de batalles: el programa que se li imposa per ser mestra, les noves tendències pedagògiques, un personal docent més atent a les teories que a l' exercici diari de ser a les aules…

D'altra banda, quan la mina d'Alosno es tanca, la Mari corre al costat dels seus i, després d'assistir a una assemblea, els hi proposa cobrar les indemnitzacions i comprar la mina. Les famílies d'Alosno s'esforçaran i es jugaran fins el seu últim estalvi per sobreviure de l'única manera que coneixen.

Mentrestant, el món de la Mari va girant. Els seus fills estan en fase d'enamorament, i encara que amb estils diferents, ambdós són motiu de preocupació. L'Ivan pateix una greu malaltia i s'aïlla encara més de la resta del món. Encara i així, la seva dependència de la Mari no fa altra cosa que créixer… L'Enric passarà per moments complicats a nivell laboral i hauran de recolzar-se l'un a l'altre.

La Mari també ajudarà a la seva amiga -i gairebé mare- Genara, que tracta de superar amb certa dignitat el seu propi decliu. En Robles haurà de refer-se després de encetar la vellesa sentint-se acabat per culpa de les decisions del partit pel qual havia donat la cara durant el llarg silenci…

Els vilatans d'Alosno aconseguiran amb molt d'esforç abastar el seu objectiu de mantenir el seu estil de vida i de fer rentable la seva inversió, però la mina sortirà vencedora de la seva particular guerra amb el Manuel, el miner en actiu més vell de la regió.

La Mari lluita amb totes les seves armes en la seva particular creuada en la qual la cultura ha d'acabar imposant-se a la violència i a la por. I, malgrat les injustícies, així segueix la Mari, amb força, aprofitant cada segon per fer alguna cosa de profit, empenyent els demés i, de tant en tant, demanant que l'empenyin a ella.
Anar al contingut