"La mirada del silencio" als cinemes

"Mentre que a "The act of killing" buscava exposar les conseqüències de construir la nostra realitat quotidiana sobre una base de terror i mentides, "La mirada del silencio" explora la vida dels supervivents que viuen aquesta realitat".

"El resultat, ‘"a mirada del silencio", és, espero, un poema sobre el silenci que neix del terror i  la necessitat d'acabar amb ell, però també sobre el trauma que implica trencar-lo. Potser és un homenatge al silenci, un recordatori que, malgrat que intentem seguir endavant, mirar cap a una altra banda i pensar en altres coses, res no repararà per complet el que ja s'ha trencat, de la mateixa manera que res no ressuscitarà les persones que ja han mort. "La mirada del silencio" és una invitació a aturar-nos, a pensar en les vides que han estat destruïdes i esforçar-nos per escoltar el silenci que ve després."                                                                                                                                                             

Joshua Oppenheimer

La primera vegada que Joshua Oppenheimer va visitar Indonèsia va ser el 2001. Hi va realitzar un documental sobre la lluita dels treballadors de la palma d'oli per organitzar un sindicat després de la caiguda de la dictadura de Suharto. Malgrat les deplorables condicions en què treballaven, tenien por d'organitzar-lo, i fins i tot de parlar-ne. Els seus pares i avis, que havien tingut un sindicat fins al 1965, van ser acusats de comunistes. Els van enviar a camps de concentració, explotats com a esclaus i, finalment, assassinats per l'exèrcit i els esquadrons de la mort. Entre 1965 i 1965, l'exèrcit de Suharto va exterminar més d'un milió de suposats comunistes. L'any 2001, els assassins no només havien quedat impunes del genocidi, sinó que encara ostentaven el poder, des de la vil·la de la plantació fins al Parlament. Els supervivents vivien amb la por d'una nova massacre, però van demanar al realitzador nord-americà que tornés a Indonèsia per explicar les raons de la seva por, del que sentien en viure envoltats i governats pels homes que van assassinar els seus éssers estimats.

En tornar el 2003, els supervivents li parlaven sovint al realitzador de Ramli. Tothom coneixia la seva història perquè l'havien assassinat davant de testimonis i n'havien deixat el cos a menys de tres quilòmetres de casa dels seus pares. Oppenheimer va conèixer la seva família, els pares i els germans. La seva mare, Rohani, havia tingut després el fill menor, Adi, per superar la pèrdua i poder seguir vivint. Adi, oculista de professió, no tenia por i exigia respostes de la repressió i la violència que havia viscut la seva família. Oppenheimer i ell van començar a gravar entrevistes a supervivents. Van ser ells els que van demanar al realitzador que filmés els culpables perquè expliquessin com havien matat els seus familiars. Així ho va fer i els va gravar gravar durant dos anys i en va dedicar després cinc més al rodatge de "The act of killing". Els assassins, lluny de penedir-se dels seus actes, havien construït un règim terrorista basat en la celebració del genocidi i n'estaven ben orgullosos. Per això, pel director, el documental "The act of killing" desemmascara un règim fundat en el terror. Joshua Oppenheimer va arribar a entrevistar els assassins de Ramli. D'aquesta manera, Adi, que sovint li demanava visionar el material, va conèixer amb la seva família els detalls de la seva mort.

El 2012, Joshua Oppenheimer va filmar "La mirada del silencio", quan tenia "The act of killing" muntada però encara no s'havia estrenat, ja que després no seria segur filmar a Indonèsia. En aquesta ocasió, Adi va decidir que volia conèixer els homes implicats en la mort del seu germà. A Indonèsia, que una víctima s'enfronti a un criminal és una cosa inconcebible. Aquest és el punt de partida de "La mirada del silencio".

Sinopsi
A través de les imatges dels responsables del genocidi indonesi gravades per Joshua Oppenheimer ("The act of killing"), una família de supervivents descobreix com va ser assassinat el seu fill i la identitat dels homes que el van matar.
El germà més jove decideix acabar amb el silenci i la por que oprimeix els supervivents de la massacre i encarar-se amb els responsables de l'assassinat del seu germà, una cosa inimaginable en un país on els assassins continuen al poder.
 

"The act of kiling" va aconseguir l'impacte que esperaven els supervivents quan van animar Oppenheimer a gravar els autors del genocidi. S'ha projectat milers de vegades a Indonèsia i està disponible gratuïtament per als seus habitants a internet. Quan va ser nominada als Oscars, el portaveu del president indonesi va reconèixer que el genocidi de 1965 havia estat un crim contra la humanitat i que Indonèsia necessitava un període de reconciliació. Pel director, "una pel·lícula no pot canviar el panorama polític d'un país però sí que pot crear un espai perquè la gent que estigui disposada a reaccionar pugui parlar sense por dels problemes més traumàtics i importants del país per primera vegada i sense por. Aquest és l'espai que crec que ocupa ‘La mirada del silencio'."

Cartellera
Balmes Multicines, Barcelona

Cinema Truffaut, Girona

    
               

Premis (selecció)
Premi especial del jurat, Premi del públic i Premi Amnistia Internacional Catalunya, DocsBarcelona, 2015
Premi del públic, DocumentaMadrid, 2015
Premi de la crítica a la millor pel·lícula, FIPRESCI; Gran premi del jurat i Premi drets humans , Festival de Venècia, 2014
Berlinale Special, Berlinale, 2015

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Joshua Oppenheimer
Codirecció: anònim
Producció: Signe Byrge Sorensen
Producció executiva: Werner Herzog, Errol Morris, André Singer
Direcció de fotografia: Lars Skree
Muntatge: Niels Pagh Andersen
Música original: Seri Banang, Mana Tahan (tradicional). E. Sambayon, Sakti Alamsyah (Lukisan Malam)
Una producció de Final Cut for Real ApS en coproducció amb Making Movies Oy, Piraya Film i Anònim, amb la col·laboració de Spring Films Ltd, Comercial internacional Cinephil Philippa Kowarsky.

Joshua Oppenheimer, direcció i guió
(1974, Texas, Estats Units) Resideix a Copenhaguen, Dinamarca, on és soci de la productora Final Cut for Real. Graduat a Harvard i Central Saint Martins, el seu primer llargmetratge, "The act of killing", codirigit amb Chistine Cynn i Anonymous, va guanyar 72 premis. Entre els treballs realitzats anteriorment destaquen: "The globalization tapes" (2003, codirigida amb Christine Cynn) i "The entire history of the Louisiana purchase" (1998).

Web Documentals TV3 
documentals@ccma.cat