"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

Avui el capítol comença amb la introducció de què són els 17 ODS i concretament del 12è ODS, consum i producció responsable,

Al poble de Nottingham ha arribat un mag que fa les delícies de tothom. Fins que fa desaparèixer una bossa d'or del príncep i fuig cames ajudeu-me. Interceptat per en Robin, l'il·lusionista assegura que no hi té res a veure. En Robin li promet que esclarirà l'assumpte si s'entrega a la justícia per evitar quedar en evidència. En Robin i companyia descobreixen aviat el culpable, però aquest té un as a la màniga.

En Robin compra cinc entrades per assistir a una funció de titelles que fa befa del príncep Joan. Però el xèrif confisca els titelles, sense els quals, en Manuele, el titellaire, s'enfronta a la ruïna. En Robin i la seva colla decideixen llavors esmunyir-se al castell per recuperar els ninots. Ajudat per la Marian i la Scarlett, en Robin se les empesca per burlar la guàrdia i recuperar els titelles a temps per a la funció, que és un gran èxit.

Els bandits s'ha escapat de la presó i el príncep Joan vol reforçar els murs de les masmorres. A fi d'obtenir la pedra necessària, es proposa enderrocar el Túmul, un lloc emblemàtic que en Robin no està disposat a deixar destruir. En Tuck es fa passar per l'"esperit del Túmul" i espanta el príncep. Fins que és descobert. Caldrà recórrer a la màgia de la Marian per parar els peus al príncep definitivament.

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

L'experiment d'aquest programa consisteix a fer un molinet magnètic. La pregunta curiosa respondrà a la pregunta: per què si el sol és groc els capvespres són vermells. El repte ens planteja aconseguir enfonsar un suro a l'aigua sense tocar-lo.

En aquest episodi, el Llavor de Bisó i el Vent Salvatge volen demostrar que són molt bons caçadors i no accepten quedar empatats en uns jocs que han fet. Tots dos volen saber qui és el millor i decideixen anar a caçar un os bru. Però el Yakari i els seus amics pensen que el que volen fer és un disbarat i volen trobar una manera d'impedir-ho.

La tribu ha arribat al territori on passarà l'estiu i s'han de muntar els tipis i organitzar el campament. El Yakari aprèn com es munta un tipi i després se'n va a ajudar els seus pares a muntar el seu. Però no poden, perquè se'ls han trencat perxes pel camí, i les perxes són indispensables per formar l'estructura del tipi. Com que aquest problema també el tenen altres famílies, la tribu ha d'encarregar a algú molt experimentat que en fabriqui de noves, una tasca ben difícil.

Steve Archibald, Kubala, Szegedi o Gonzalvo són alguns dels jugadors il·lustres que han descobert en el "futbol caminant" una manera ideal de seguir practicant la seva passió i, de passada, fer salut. Al Regne Unit hi ha més de 300.000 practicants federats i el recomanen els metges. Com a exercici físic, però també, i molt important, com a eina de socialització.

La nedadora Paz Corominas (Barcelona, 2 de juny del 1952) va ser la primera finalista olímpica del nostre país. En la prova dels 200 metres esquena, als Jocs Olímpics de Mèxic 68, una cita marcada per la revolta d'estudiants que acabaria en matança, dies abans de la inauguració, i per la salutació Black Power dels atletes Tommie Smith i John Carlos. Corominas va viure tots dos moments en primera persona. És història viva i pionera olímpica. A Mèxic 68 només hi havia dues dones a la delegació espanyola. A Rio 2016, les dones eren el 43% de l'equip espanyol i van guanyar la majoria de medalles: 9 de 17.