Directes

Un jove publicista, amb una reeixida carrera professional i una vida personal buida, es veu immers en un viatge a contrarellotge per arribar puntual a una important reunió de negocis. Durant el trajecte coneix una noia espigada que carrega amb una motxilla amb la qual, malgrat les seves oposades maneres de viure la vida, connectarà i acabarà rememorant l'època més mítica i emotiva de la seva infantesa: l'últim estiu que van passar amb la colla .

Melbourne, la metròpoli del sud-est d'Austràlia, és la ciutat del món on millor s'hi viu, i curiosament també on més es dorm. Té una població de 4,4 milions d'habitants, entre els quals molts joves creatius que contribueixen a donar aquestes vibracions tan positives. Lluny de l'atenció internacional, Melbourne ha adoptat un estil molt propi, obert, cosmopolita i amb mires de futur. El reportatge presenta des d'artistes de carrer a famosos cuiners i animadors, experts en cafè, reciclatge, barques de fusta i cotxes antics, a més d'una escaladora industrial, una ballarina i una dissenyadora de moda.

Ben Fogle viatja a l'interior d'Austràlia on passa uns dies amb Barbara Walker, una vídua de 61 anys que fa vuit anys que viu sola. Descobreix per què aquesta antiga fotògrafa suïssa va deixar el seu país per anar-se'n a viure en un dels entorns més inhòspits del planeta intentant mantenir viu el llegat del seu marit cuidant les plantes i els animals autòctons. En Ben li dóna un cop de mà en el seu intent de controlar l'expansió d'una espècie invasora de gripau gegant que destrueix altres animals i l'ajuda a cuidar 63 cavalls salvatges i alimentar cries d'animals rescatats.

En aquest documental se'ns presenta la crua realitat que s'amaga darrere la indústria pesquera, un sector econòmic que genera uns beneficis milionaris i que té un impacte ecològic i humà extraordinari. Els autors del documental descobreixen una autèntica màfia dels oceans, que no tan sols explota els recursos marins d'una manera insostenible, sinó que fins i tot practica el tràfic de persones i l'esclavatge, sovint amb impunitat, pel fet d'actuar en aigües internacionals i amb l'ajut d'una poderosa xarxa d'influències.

Un nou país, un nou clima, nous amics, família i feina. En pocs anys, la vida d'en Moussa ha canviat de dalt a baix. Tot i això, el record de Dakar, del barri de Yembel on vivia, dels seus nombrosos germans, continua molt present a Lleida. Una de les coses que més li agrada ara és donar a conèixer la seva cultura als nous amics. La possibilitat de trobar, a dues passes de casa, molts dels productes que enyora li ha permès fer plats com el sub canya, tan ric d'ingredients diversos -iahatú, kani, iet...- o aconseguir el cuscús de mill amb el qual es prepara el xacri, una de les postres més populars. En els seus menús no hi poden faltar dues begudes que molta gent aquí considera insòlites: el bissap, feta amb fulles de flor d'hibisc, i el buy, feta amb el fruit del baobab, emblema del Senegal. Tots sabem que el menjar forma part de l'expressió cultural dels pobles. La Rosi, a més, dedica bona part de la seva vida professional al seu estudi. Va començar a Mèxic DF, la seva terra, va seguir a diferents països de Llatinoamèrica i des de fa uns anys, a Barcelona. Però en el món de la gastronomia no només es viu de teoria i el que més li agrada a la Rosi és la cuina en si, la que omple els fogons de cassoles i l'obrador d'estris com el molcajete o les tortilleras.