33 en directe

Com surts del cotxe si queda de cap per avall? Com pots descordar el cinturó de seguretat sense lesionar-te les cervicals. Per frenar en sec, què és millor: prémer el fre i l'embragatge o només el fre? Què fa l'ABS per millorar la frenada?

En Marc viatja per Mèxic amb l'ajuda dels seus amics. Gràcies a ells descobreix la cara més "freak" del DF. Visita els poblets màgics del Michoacán i alguns paradisos verges de la costa del Pacífic. Acaba integrant-se en l'emocionant dia a dia de Guadalajara. I a més a més: Mèxic per a tots els gustos, detalls d'un destí variat i exòtic; Cultues Mexicans, llocs espirituals, experiències místiques, sants i celebracions; Noves maneres de viatjar, els teus viatges poden ser més econòmics. Allotjar-se i moure's per 0 euros.

EIs ratpenats són els mamífers més desconeguts de tots. Només a Catalunya, n'hi viuen una trentena d'espècies, i tot sovint se'n descobreix alguna de nova. Seguirem els passos deIs biòlegs que es dediquen a estudiar-los, coneixerem com és la seva vida secreta a la foscor de les coves i tindrem a la ma el ratpenat de cua Ilarga, l'espècie més gran del país, que arriba a fer mig metre d'envergadura alar.

En aquesta primera ruta per les terres del sud anirem del Baix Penedès a l'Alt Camp.
Encetarem el viatge des del Vendrell, una ciutat molt musical, on seguirem les petjades del músic català més universal i aprendrem com es balla la dansa nacional de Catalunya. A partir d'aquí agafarem la bici i farem via per Santa Oliva, l'Arboç i visitarem la Giralda. No, la de Sevilla, no, la d'aquí! I també collirem escaroles per fer un xató molt, molt rural, podríem dir. Continuarem per la Bisbal del Penedès, Rodonyà, Montferri i Bràfim; fins a Cal Garriga, una casa senyorial que desprèn una enigmàtica energia, i on viurem una trobada que ens portarà fins a Nulles per viure una sorpresa molt sensorial... I el Marc ni s'ho espera!!
En total uns 40 quilòmetres, dividits en dues jornades, fets a peu i en bicicleta. Un bon menú per començar...

Procedent de Sofia, la Mikhaela va arribar a Catalunya com a fotògrafa de moda, fotografia artística i d'interiors. Aquí va començar a dedicar-se també a la imatge alimentària i va ser aquest contacte constant amb plats i cuiners que la va portar a obrir una pastisseria búlgara a l'Eixample de Barcelona. Un dels productes més apreciats al seu país, la "bànitsa" -una pasta de full en espiral farcida de dolç o salat-, li ha servit aquí per donar a conèixer la seva cultura. La temporada marca els plats de la rica cuina de Sofia, on es concentren els gustos d'aquest país al bell mig dels Balcans. Així, el "guiuvetx" és un plat especialment ric i acolorit a l'estiu, quan es disposa de més varietat d'hortalisses. També és propi de l'època el "patladjan s orekhi", un pastís d'albergínia que amaga entre capes una barreja de nous, all i julivert. A l'àpat que la Mikhaela prepara pels seus amics no hi pot faltar la "popska iakhnia", el clàssic estofat de vedella acompanyat de cebetes i prunes seques. Però tampoc el "kiselo mliako", el iogurt, un producte que és marca de país o d'altres aquí poc coneguts com el formatge "sirene" o la "kopriva", la pasta d'ortiga.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.