33 en directe

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Igual que els artistes del cinquecento italià, els creadors i creadores de l'era digital es tornen eclèctics i trenquen les barreres entre disciplines gràcies a la irrupció de la tecnologia en els seus processos creatius. Per això algunes veus, per referir-se a les noves corrents artístiques de l'era digital, ja parlen d'un nou Renaixement. En l'últim capítol de la temporada, CTRL repassa les descobertes dels capítols anteriors per refermar la transformació del nou paradigma digital, i ho fa recordant els millors moments de la sèrie amb els personatges famosos que han descobert noves eines, noves formes de consum i noves maneres d'entendre les arts i les lletres. Igualment, revisitem alguns dels artistes d'aquest nou renaixement que troben en el codi informàtic, el hardware i el software la seva nova eina de treball

Allargar la vida més enllà dels límits actuals és possible. Com? Fins quan es podrà viure? D'aquí 30 anys serem immortals, com ja anuncien alguns agosarats? Serà només per a rics?

Viatge aeri que recorre el sud-est d'Anglaterra. Comença als penya-segats calcaris de les Set Germanes, continua fins al lloc on hi va haver la batalla de Hastings i passa per Bateman's, on va viure l'escriptor i poeta Rudyard Kipling. A continuació sobrevolarem Romney Marsh, una zona humida molt peculiar, i Dover, un dels ports de passatgers més importants del món. Acabarem el viatge a la catedral de Canterbury.

Igual que els artistes del cinquecento italià, els creadors i creadores de l'era digital es tornen eclèctics i trenquen les barreres entre disciplines gràcies a la irrupció de la tecnologia en els seus processos creatius. Per això algunes veus, per referir-se a les noves corrents artístiques de l'era digital, ja parlen d'un nou Renaixement. En l'últim capítol de la temporada, CTRL repassa les descobertes dels capítols anteriors per refermar la transformació del nou paradigma digital, i ho fa recordant els millors moments de la sèrie amb els personatges famosos que han descobert noves eines, noves formes de consum i noves maneres d'entendre les arts i les lletres. Igualment, revisitem alguns dels artistes d'aquest nou renaixement que troben en el codi informàtic, el hardware i el software la seva nova eina de treball

Al país del sol ixent, el mes d'abril veu l'eclosió de la primavera i l'arribada de la "Setmana Daurada", tan estimada pels japonesos perquè els ofereix unes vacances que els permeten tornar a les seves fonts. Els japonesos estan fascinats per la seva història i molts dediquen aquesta setmana a endinsar-se en el passat, en l'època dels samurais i dels shoguns. Durant aquella edat d'or, el país va conèixer un apogeu cultural i artístic extraordinari. Seguint els passos dels japonesos d'avui dia, sortim a la descoberta d'una civilització marcada per una filosofia, el zen, i pel codi d'honor dels gloriosos samurais.

Viatge aeri que recorre alguns dels paisatges, poblacions i edificis més representatius de l'oest d'Irlanda. El recorregut comença al castell de Classiebawn, i passa per llocs tan espectaculars com la muntanya de Ben Bulben, el cementiri megalític de Carrowkeel o la famosa basílica de Knock. També ens porta a les illes Aran, on l'estil de vida tradicional irlandès encara perdura, a la ciutat de Galway i a l'altiplà de Burren.

A la Diana, que és enginyera agrònoma, la preocupava la conservació de la fruita al seu país. Va deixar el seu Bogotà natal i va venir a investigar-ho a Catalunya. Semblava que havia de ser un trasllat temporal, però al final ha acabat vivint aquí, fent arrels també en la pagesia local. S'ha casat amb en Xavier, que és fill de pagesos i treballa com a assessora a la cooperativa d'Artesa de Lleida. Amant dels costums colombians, els barreja sempre que pot amb les tradicions gastronòmiques. Són moments ideals per estar en família i poder fer tastar al marit i als amics els plats que van marcar la seva infància. Els dies de Nadal, fets a mida de les grans ocasions, comencen allà amb la "Noche de las velitas", amb els milers d'espelmes que omplen les finestres i els carrers de Bogotà. Continuen amb els berenars de la "Novena de Aguinaldos", amb la preparació de plats com la "natilla" -a base de llet amb canyella, clau d'espècia i coco-, o els "buñuelos" de iuca i formatge "costeño". Durant els àpats colombians, com el que també prepara la Diana per als seus amics, cal tenir en compte les tres "s": "sopa, seco y sobremesa", és a dir, el primer plat caldós; la carn, peix o llegum que conformen el "seco" i el suc o les postres de la "sobremesa".

El Districte Capital de Bogotà és un territori autònom constituït per 20 poblacions que es troba al centre del país, en una regió natural que es coneix com a Sabana de Bogotà. Està ubicat en un altiplà a més de 2.600 metres i es pot dir que gaudeix d'un clima sense estacions. En un mateix dia pot fer calor, ploure o nevar i les temperatures poden fer canvis de més de 20 graus. La densitat de població és una de les més altes del món, 20 vegades la de Catalunya. En un territori equivalent al de la Noguera s'hi concentren més de 7 milions d'habitants.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.