I la llum es va fer

28 de desembre del 1895, els germans Lumière revolucionen França amb les projeccions del seu nou i flamant invent: el cinematògraf. La notícia s'escampa per tot el món, també a Catalunya. Dos fotògrafs veuen en l'aparell dels Lumière una nova manera de fer negoci: són Antonio i Emilio Fernández, anomenats "Napoleón" pels seus gustos afrancesats. Seran els encarregats de propiciar la primera projecció de cinema a Catalunya. El dijous 10 de desembre del 1896, a l'espai on avui s'aixeca el Frontó Colom, al número 15 de la Rambla de Barcelona, es fa la primera projecció pública de l'invent dels Lumière a Catalunya. Comença la passió dels catalans pel cinematògraf. Si fem una ullada al mapa de Barcelona, veurem que l'oferta cinematogràfica dels inicis es concentra en el triangle format per la Rambla, el Paral·lel i la Gran Via. Les primeres filmacions El port de Barcelona és el lloc on es va fer la primera filmació a Catalunya. Es diu "Descàrrega d'un vaixell" i es va fer el 1896. Qui firma les imatges és un operador dels Lumière, el francès Alexander Promió. Aquest és un fotograma del que va filmar el juny del 1896 entrant al port de Barcelona, procedent de Marsella. Imatge de la primera filmació a Catalunya, al port de Barcelona Durant els dos primers anys de patent, l'ús de la càmera Lumière és exclusiu dels seus operadors. Però el maig del 1897 entenen que el gran negoci és un altre, i posen a la venda de manera oficial el cinematògraf. Deixa de ser un monopoli i es democratitza. Les filmacions s'expandeixen per Catalunya amb aplecs i festes majors: la Garriga, Vilafranca del Penedès, Granollers, Tàrrega... Les flames, les guerres i la cobdícia per reciclar material, sumat a la ignorància i la negligència, s'han cruspit gran part del cinema dels orígens. Les poques cintes catalanes actualment disponibles les trobareu al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. Fotograma de la primera pel·lícula d'argument del cinema català: "Riña en un café" Això fa que aquest fotograma sigui un tresor: és tot el que conservem de la primera pel·lícula d'argument del cinema català. El seu títol és "Riña en un café". És de l'any 1897 i l'autor és Fructuós Gelabert. Va rodar la pel·lícula al barri de Sants de Barcelona, el seu barri de tota la vida. Els pioners Fructuós Gelabert i Segundo de Chomón són els dos noms més importants dels inicis del cinema a Catalunya. Gelabert és un emprenedor de família modesta que va provar de crear una indústria cinematogràfica catalana. Per rodar les escenes d'interiors de "La Dolores" i "Terra Baixa", Gelabert construeix un plató en un hivernacle de vidre de la Granja Vella d'Horta, per aprofitar al màxim la llum natural. La Boreal Films, al barri de Sants de Barcelona Més tard, Fructuós Gelabert amplia el negoci creant la Boreal Films, a Sants, el primer estudi de producció de cinema important de Barcelona. Paradoxalment, l'esclat de la Primera Guerra Mundial li enfonsa el negoci. Tampoc no accepta les ofertes de feina a l'estranger. Segundo de Chomón és l'altre gran nom del cinema a Catalunya. Aragonès, cosmopolita i emprenedor, Chomón era un home amb un talent i una imaginació aclaparadors. A la ciutat comtal, els Chomón creen la seva pròpia empresa d'acoloriment i retolació de pel·lícules. L'ambició de Chomón el porta ràpidament a produir pel·lícules. Retrata Barcelona i fa incursions en la comèdia. Als Chomón, Barcelona se'ls fa petita i no dubten a acceptar un contracte de la productora Pathé per tornar a París. La genialitat de Chomón està en el regne dels efectes i dels trucatges. De les seves mans en surten les mil i una meravelles d'un poeta de la màgia. "Hotel elèctric", l'obra mestra de Segundo de Chomón A l'"Hotel elèctric", la seva obra mestra, explica com l'electricitat fa possible allò impossible. Al final de la seva carrera estava considerat un dels tècnics més prestigiosos del moment. Fitxa per la casa Itala Film, de Torí, i deixa de dirigir pel·lícules per dedicar-se al seu somni: els efectes especials i la fotografia de cinema. La història no sempre ha fet justícia als valents ni als visionaris. Intentem, com a mínim, no oblidar mai els que van despertar en tots nosaltres la màgia incomparable del cinema.

I la llum es va fer

El 1895 va néixer el cinema a París i gairebé un any més tard es va fer la primera projecció pública a Catalunya. Aquell dia va començar la passió dels catalans pel cinematògraf