Els diners: de l'etiqueta social al tabú

Sovint no és fàcil ni còmode parlar de diners, evitem el tema. El cert és que les emocions tenen un paper fonamental amb la manera que tenim de gestionar els diners i la relació que hi tenim. En certa manera, encara són un tabú. Per què ens costa tant parlar de diners? Ens fèiem aquesta pregunta tot just començar el programa. Un dubte que ens ha mogut a parlar, indagar i preguntar a gent d'àmbits molt diferents. La resposta més habitual ha estat que els diners són una etiqueta social, ens defineixen a ulls dels altres. El que està clar és que, més enllà dels diners que tenim o que ens falten, cada persona té una relació diferent amb els diners. Hi ha qui els estalvia i els guarda per al que pugui venir, qui creu que és millor gastar-los, li cremen a les mans; qui condiciona el judici sobre els altres als diners i qui adora els diners, com si es tractés d'una nova religió. Iolanda Fresnillo, sociòloga i activista a favor de l'economia per a la vida, ens explica que allò que tergiversa la nostra relació amb els diners com a societat és la voluntat d'acumular capital i propietats. Com que els recursos són limitats, quan algú n'acumula, algú altre en perd. I així és com es generen les desigualtats. El deute, segons Fresnillo, esclavitza tant particulars com empreses i organismes públics. Això provoca una espiral en què el nucli és guanyar més diners per pagar el deute. Quan el deute es converteix en el centre de l'economia, ens esclavitza. Per això, aposta per una economia per a la vida que torni als diners la seva funció original: una eina de canvi per satisfer les necessitats vitals de les persones. Posar en valor allò més essencial és un primer pas, com ja s'ha vist durant el confinament, per equilibrar la relació que tenim amb els diners. Hi ha tantes maneres de relacionar-se amb els diners com persones al món. I entre elles, una de força particular. Leo Margets és jugadora professional de pòquer, una excepció en aquest món. N'ha fet la seva professió a partir de molt d'estudi i d'una anàlisi rigorosa del risc. La Leo està acostumada a prendre decisions arriscades en moments de tensió, i d'això n'ha tret lliçons per la vida. Per exemple, que no val la pena penedir-se de les decisions preses si el resultat no ha estat bo, sempre que la decisió s'hagi pres basant-nos en el que sabem. Una bona anàlisi del risc ajuda a guanyar i estar tranquil a llarg termini. La Leo va invertir el premi del seu primer torneig de pòquer en una hipoteca. Però no sempre el més valuós és allò més car. Ens ho han demostrat cares molt populars de casa nostra com Marc Giró, Elisenda Carod o Marc Ribas, que ens han explicat quin objecte de menys de 50 euros és imprescindible per a ells. I el resultat és força variat i sorprenent. El valor, molt sovint, està força allunyat del cost. Genís Roca és arqueòleg i expert en digitalització i, per tant, té una visió històrica de la societat molt àmplia, també sobre els diners. Per a en Genís, la precarització que s'ha viscut els últims anys ha fet canviar la relació que tenen les noves generacions amb els diners. Els "baby boomers", nascuts als anys 60 i 70, guanyaven diners amb el treball i després invertien aquests diners en objectes i experiències. Actualment, tant el treball com els diners escassegen molt més. El concepte mileurista va néixer fa 20 anys per designar aquells que cobraven poc per la seva feina. Actualment, s'ha quedat curt i ja hi ha molts professionals que ni arriben a aquest sou. Per tot això, els joves es plantegen fer coses sense diners, amb més participació i col·laboració. Els viatges són diferents i la relació amb la propietat, també. En Genís Roca creu que anem a un model econòmic en què conviurà un model de mercat amb un model més col·laboratiu. I és que, segons ell, no és raonable que ho arreglem tot comprant. La situació actual ha provocat que la moneda física hagi retrocedit a favor dels pagaments amb targeta o telèfon mòbil. La moneda, cada vegada més, és quelcom digital. I en aquest sentit, l'aparició de les criptomonedes, com el bitcoin, estableix un nou paradigma. Àlex Puig és expert en identitat digital i un apassionat del bitcoin i la tecnologia que hi ha al darrere, Blockchain. En només 3 minuts ens ha explicat què és i com funciona. I de pas, ha desmitificat alguns aspectes del bitcoin. Ni és la millor opció per a negocis il·lícits ni acabarem pagant el pa amb bitcoins. Parlar de diners pot ser incòmode, a vegades. A l'hora de reclamar un deute, per exemple. Una trucada del Jair Domínguez al Quim Morales ho posa de manifest. El seu "deute" és un llibre però això dona pas a parlar dels catalans, els diners, Josep Pla i la recança que tenim aquí quan es tracta de pagar i cobrar. Les vostres reflexions i creacions ens han ajudat a construir alguns dels vídeos del programa i ens han ofert una gran varietat de punts de vista. El debat sobre els diners és ampli i divers i "La comunitat" és un lloc on escoltar-nos entre tots. Sabíem que, en alguns aspectes, els diners són un tabú. Tot i això, n'hem parlat, hi hem reflexionat i hem construït una #ComunitatDiners potent i diversa. Ara volem seguir veient i escoltant les vostres mirades sobre els diners. Volem que formeu part de la #ComunitatDiners amb les vostres aportacions.

Els diners: de l'etiqueta social al tabú

Els diners marquen la manera com ens relacionem en societat, i sens dubte, és una relació complexa. "La comunitat" hi reflexiona en aquest capítol