L'Elis i la Cris són originàries de Caraí, un petit poble al nord-est de Minas Gerais, el segon estat més poblat del Brasil. Des que es van conèixer aquí, a Catalunya, comparteixen els records d'aquell territori ramader i productor de cafè. En Yorgos viu a Cercs, al Berguedà. A l'hort de casa recull moltes de les herbes i hortalisses que acompanyen les receptes amb les quals va créixer a Salònica, l'antiga ciutat portuària de l'Egeu.
Després de viure a mig món, l'espai vital de la Nathalie es reparteix ara entre Barcelona i Ceret, al Vallespir. La seva terra, però, és la Bretanya, hereva d'antigues tradicions celtes. No fa tant de temps, la ruta de la seda passava encara per Almaty, la regió del Kazakhstan on va néixer l'Elmira. Les seves tradicions, hereves de la cultura nòmada, conserven moltes creences d'arrel xamànica.
Aquest setmana coneixerem en Moussa, que ara viu a Lleida però que té molt presents els gustos i aromes dels menjars i les begudes del barri de Yembel, a Dakar, on vivia. D'altra banda, amb la Rosi, de Mèxic DF, parlarem de 'taquisas' (trobades per menjar tacos) i de 'michelada' (la cervesa picant) i aprendrem a fer, entre d'altres, 'mole', 'tinga' i 'cochinita pibil'.
Quan en Liam va arribar a Barcelona, procedent del comtat de Wicklow, es va proposar integrar-se en la cultura local. Ens ho explica des del barri on viu, el Raval. L'Alena és originària de Gomel, una regió al sud-est de Bielorússia. Gomel ha sabut combinar el teixit urbà i el rural, que ha enriquit la personalitat d'uns receptaris que segueix cuinant al Vendrell, la seva població adoptiva.
Segons els indígenes 'ngäbe-buglé', la vall de la Lluna es troba a l'oest del Panamà. Almenys així és com anomenen el Chiriquí, la regió de la Raquel i la Grethel. En Dipesh és 'newar', l'ètnia originària de la vall de Katmandú. Allà, el nepalès ha guanyat terreny com a llengua del país, i el 'newari', que encara es parla, ja gairebé no s'escriu perquè no s'ensenya a l'escola.
La Patricia és lingüista i ha fet un màster sobre llengües i moviment de població a la Universitat de Girona. El seu treball de recerca ha estat sobre les actituds lingüístiques dels llatinoamericans en relació amb el català. Des que va marxar d'Ankara, la capital turca, l'Oguz ha viscut sempre en grans metròpolis, com Istanbul o París. Allà va conèixer la Greta, que el va portar a Catalunya.
La Lilia d'Orhei, a la República de Moldàvia, i en Greg, que va créixer al nord d'Indiana, als Estats Units, són els protagonistes d'aquest capítol. Al territori de la Lilia, el riu marca el tarannà de la vida quotidiana. En Greg va créixer al nord d'Indiana i no ha parat d'interessar-se per aquella cultura tradicional, sobretot per la seva música, que ha acabat convertint en part de la seva feina.
El país de la Monique és més petit que la suma dels dos Pallars, i la seva regió, més encara que el municipi de Tremp. La Monique va néixer al sud del Gran Ducat de Luxemburg, a Esch-Uelzecht. La Tamara col-labora a l'Escola de Bambú de Casa Àsia, en tallers on explica el seu país als més petits: prové de Filipines, un arxipèlag amb més de 7.000 illes.
En Martin va néixer a Txèquia però va estudiar la carrera a Olomouc, una ciutat i regió moraviana. És d'allà on Martin sent més enyorança i on va aprendre realment a cuinar. La Regla prové de l'Havana, una ciutat de molts contrastos, com la mateixa cultura cubana. Viu completament integrada a la vall d'en Bas, a la Garrotxa.
La Carolina i en Josep s'han integrat tant a Catalunya que, més enllà de tornar a Montevideo, voldrien exportar-hi algunes tradicions catalanes. "La música ho és tot per a mi", és una de les frases que millor poden definir l'Andrea, apassionada de l'òpera i dels clàssics. A taula, es pot dir que l'Andrea també és una amant dels clàssics.
L'Abi i l'Ola pertanyen al poble ioruba, un dels més importants que hi ha entre la gran diversitat de cultures que hi ha a Nigèria. Ara viuen a Martorell, una ciutat industrial que recorda el creixement urbà que aquell país va tenir, la dècada dels 60, amb el descobriment del petroli. Tots dos amics han coincidit a la Universitat de Barcelona amb la idea d'ampliar el seu currículum acadèmic. No perden però, en cap moment, la connexió amb les arrels del seu poble, situat a l'estat d'Ondo, al sud-oest de Nigèria. El pollastre, la carn de vedella i de porc, el bacallà o el verat, els igbi, que són uns cargols gegants; l'oli de palma, les llavors de meló, l'arròs, els espinacs, la farina de nyam... s'ajunten a les cassoles per construir plats de gustos intensos. Fa molts anys que en Søren viu a Catalunya i s'ha empeltat ja de la cultura del país. Pel que sembla, no li va costar gaire; els danesos tenen fama de ser més oberts que la resta d'escandinaus. Malgrat la bona adaptació, té molt present el seu propi bagatge, que inclou el vendelbomål, un dialecte que només es parla a Vendsyssel, la seva regió al nord-oest de la península de Jutlàndia i que, malauradament, s'està perdent. L'Æblefesk, un entrant de cansalada, ceba i poma, i el Flæskesteg, porc rostit amb salsa i amanida de cogombre, componen el menú del dinar que ha volgut oferir a uns amics i que és típic de Nadal a Løkken, el seu poble. No s'hi val a oblidar els Æbleskiver, uns bunyols que sembla que ja eren coneguts pels víkings.
Quan la Karin va decidir viure a Catalunya amb en Jordi, era conscient que no tan sols canviava de latitud. El record de les valls i muntanyes d'Estíria (Steiermark) s'omplien ara del caràcter mariner de Vilanova i la Geltrú, de la cultura i els productes que anava descobrint. Anys després, més d'un plat austríac desprèn ja aromes mediterrànies. D'altres, especialment postres, segueixen els receptaris més genuïns de la seva terra, com les galetes de mantega (Butterkekse), els bunyols de carnaval (Faschingskrapfen) o el pastís de pipes de carbassa recobert de xocolata (Erzherzog Johann Torte). La carbassa és un dels productes més estimats a Estíria. Se'n fan molts plats i amb les llavors, un oli fort i aromàtic.
Encara que la Sara va néixer a la capital del Camerun, a Yaoundé, ens va voler explicar que la gent allà no pertany al lloc on neix, sinó a la cultura dels seus avantpassats. La Sara és molt tradicionalista i una gran defensora dels costums del seu poble, el bamiléké. Lluny ara de la seva terra, viu a Ripollet entre la cultura catalana i el respecte al llegat dels pares, que intenta no oblidar.
La Jing Jing i l'Ambròs es van conèixer a l'aeroport de Xangai. Ell viatjava sovint a la Xina per a la seva empresa i ella estava a punt de començar un postgrau a Europa. Entre les moltes coses en comú que junts van descobrir, n'hi havia una que va marcar la seva vida professional: la passió pel te.
Tot i que han viscut a diverses parts del món, la Michelle i la Kiki tenen molt clar d'on són. Les seves arrels culturals s'enfonsen a l'Àfrica, però la seva manera de ser i de veure les coses té molts referents britànics. Ara viuen a Barcelona i ja parlen d'una nova identitat, la "catamaicana".