Al segle XV, Antíl·lia era encara una illa fictícia i misteriosa que hom situava cap a l'oest, Atlàntic endins. Després del descobriment, aquest va ser el nom que van rebre les illes del mar Carib. La segona de les Grans Antilles, la Hispaniola, és l'origen també del grup més nombrós de caribenys residents a Catalunya. Gairebé són 20.000 els dominicans que s'hi han establert, la majoria per buscar millors oportunitats professionals.
Si en els darrers anys l'arribada de dominicans a Catalunya ha estat molt important en nombre, no podem dir el mateix dels seus veïns d'illa, que aposten, majoritàriament, per emigrar als Estats Units. Haitians i dominicans comparteixen el territori de la Hispaniola, a les Grans Antilles, però són força diferents pel que fa a cultura i gastronomia.
"Austrialia del Espíritu Santo". Així és com va ser batejada el 1606 l'actual Austràlia quan la van descobrir navegants espanyols. L'illa més gran, i alhora el continent més petit de la Terra, és un país extens amb pocs habitants que gaudeixen, en general, d'una alta qualitat de vida.
Canadà és el veritable nord d'Amèrica, el segon país més extens del món després de Rússia. El primer que ens ve al cap, quan pensem en els canadencs, és sens dubte la seva relació envejable amb un territori de grans contrastos paisatgístics, que han sabut apreciar i gestionar. Però el tarannà d'aquest immens país també està marcat per la gran diversitat cultural dels seus habitants, autèntic tret diferencial.
Malauradament, a Catalunya no hi ha gaires tunisians. Acostumen a emigrar a països francòfons, encara que també ens uneixi un mar i un passat marcat per la romanització del territori. Fins i tot, alguns plats del seu receptari ens poden ser familiars, com l'"slata mechouia", d'hortalisses escalivades, que es prepara a casa d'en Salah a Corbera de Llobregat.
Molts anglesos que s'instal·len a Catalunya hi arriben buscant un clima amable, sol i paisatges nous. En Martin, que és periodista, i la seva família, tenien a més un motiu afegit: criar els seus fills amb més temps per gaudir-ne. Des de Marçà, al Priorat, mentre preparen un "Shepherd's pie", de carn i patata, ens expliquen com s'han adaptat lluny de Norfolk.
La gastronomia eslovaca és plena d'ingredients i de productes compartits amb els països veïns, eslaus o hongaresos, però farcida de gustos propis i originals, com ara el del "bryndza", un formatge d'ovella que acompanya plats com el "halusky" que va preparar en Rasto.
L'expressió crioll, a Veneçuela i a diferència d'altres països, és un signe identitari de tot el que és propi, ja siguin habitants locals, espècies animals o productes alimentaris. De fet, diuen que el plat que millor representa Veneçuela és el "pabellón criollo".
No hi ha cap cultura que ens pugui arribar de tan lluny com la neozelandesa, la més pròxima als nostres antípodes. L'arxipèlag austral, habitat pels maoris des de fa un mil·lenni, és l'últim tros de terra que han descobert, en l'era moderna, les cultures europees.
Barcelona no és només la ciutat amb més riquesa multicultural de tota la Mediterrània; és també la que té l'oferta culinària més variada d'Europa. Al llarg de tres capítols, ens acostem a la història d'aquesta restauració, en algun cas poc coneguda, que ha donat aroma i sabor a la Barcelona més cosmopolita. La història del pare Peter Yang centra el primer capítol. Aquest capellà d'origen xinès va obrir, a finals dels anys 50, el Gran Dragón, el primer contacte "exòtic" amb la Barcelona de postguerra...
Prop de 150 anys abans que arribés la moda de la restauració francesa, van començar a instal·lar-se a Barcelona un nombre cada cop més gran de fondistes italians. En el segon capítol d'aquesta trilogia, veiem com van obrir i regentar els hotels més importants de la ciutat. Després arribaria la "revolució italiana de la farina", primer amb la pasta fresca i més tard amb la pizza, autèntic fenomen internacional.