La truita de plantes oblidades

Hem vist en el segon programa de "Gent de mercats", un taller divulgatiu sobre herbes silvestres a l'aula de cuina del mercat de la Masuca d'Igualada. Al taulell, un repertori de ruca salvatge, blet, verdolaga, un tipus de menta, etc. Imparteix la classe l'impulsor del col·lectiu Eixarcolant, el Marc Talavera, que acaba el taller, divertit, fent una truita. No és cuiner, però sap que si no s'entén de manera pràctica el que se'n pot fer, de determinades herbes salvatges, poc que triomfarà tota la feina que aquests joves compromesos del col·lectiu estan duent a terme. Vaig conèixer el Marc Talavera precisament eixarcolant, birbant el que creia que eren herbotes, en un camp prop d'Igualada. Hi feia un reportatge per al programa "Espai Terra" i em va ensenyar a reconèixer plantes que, vet-ho aquí, o bé han estat domesticades per l'agricultura al llarg de la història, com els alls o les borratxes, o han passat a la categoria de plantes oblidades, com els colitxos. I encara parlaria d'un tercer grup de plantes, les que com les flors de malva, les calèndules o la flor de l'all, han estat recuperades per l'alta cuina pel seu gust particular. No heu vist mai cap cuiner amb unes pinces dipositant, amb cura, floretes de color lila o groc damunt del plat? És d'aquelles tendències que fan que avui connecti la cuina més sofisticada amb la cultura popular, tot i que algunes d'aquestes plantes ara també es cultiven. La feina del Marc Talavera, en què està entestat, és la de recuperar la cultura que va associada a tot aquest món vegetal. Sap de què parla, és doctor en biologia. I explica que el blet, un maldecap de mala herba que creix en marges i entre cultius, a banda de ser una excel·lent verdura per a una truita, resulta que té més propietats nutricionals que la tan preuada quinoa andina. NO s'assemblen gens ni mica, perquè la quinoa és un gra i el blet una herba, però la diferència és que el blet el tenim aquí. La condició, com en totes les plantes de què parlem, és collir-les en camps ecològics, que no hagin estat ruixats per herbicides, ni pesticides, els agents químics responsables que s'hagin perdut espècies i ecosistemes. A fi d'estimar aquesta cultura perduda, el col·lectiu Eixarcolant organitza les Jornades de les Plantes Oblidades que es fan a Igualada des del 2016. Darrere de la recuperació d'aquesta saviesa oblidada i menystinguda hi ha la voluntat última de caminar cap a un model agroalimentari més sostenible. Per això el Marc, al programa, reivindicava la venda d'aquestes plantes als mercats, com encara es fa en altres països, o com fem aquí amb els bolets i, més rarament, ja em sap greu, amb els espàrrecs de marge. Veig en el Marc i en el que la seva feina representa una esperança i una oportunitat per als mercats alimentaris tradicionals. Parlem de la necessitat d'implementar hàbits de consum que ens apropin als nostres productors, parlem de la recuperació de varietats hortofrutícoles autòctones que van deixar de conrear-se per altres de més productives , i advoquem perquè els nostres pagesos (i recol·lectors) tornin a habitar "tots" els mercats. Són sensibilitats que cada cop tenen més adeptes i és per aquí també per on han d'anar els mercats municipals si volem que tinguin nous compradors. Desitjos que han de repercutir en la nostra salut i en la del planeta. I, al final, segur que també se'n beneficiarà el paladar i la butxaca.

La truita de plantes oblidades

El taller de males herbes a l'Aula de Cuina del mercat de la Masuca d'Igualada, a "Gent de mercats"