Les peces musicals

Un dels integrants de l'OCB durant l'entregistrament del programa
Un dels integrants de l'OCB durant l'entregistrament del programa
"Can-can" de Jacques Offenbach. La cèlebre i esbojarrada dansa del can-can té l'origen en una opereta de Jacques Offenbach, plena d'ironia i humor, sobre el mite grec d'Orfeu i Eurídice.

"Mambo" de Leonard Bernstein. "Mambo" és un ritme afrocubà que va popularitzar el músic Pérez Prado. Leonard Bernstein en va fer una autèntica recreació per al musical "West Side Story". Una vibrant història de dues bandes rivals d'un barri marginal de Nova York basada en el "Romeu i Julieta" de Shakespeare.

"Llamps i trons, polca" de Johann Strauss. Johann Strauss, fill, era violinista i compositor, com el seu pare. Els anomenats "reis del vals" van fer també moltes polques. Com aquesta, una delícia descriptiva d'una tarda de tempesta.
         
"Vals de les flors" de Piotr  I. Txaikovski. Una de les moltes peces que formen part del ballet "El Trencanous", del compositor rus Piotr I. Txaikovski. El ballet explica un divertit conte ple de joguines que la màgica nit de Nadal prenen vida. Soldadets de plom, ratolins malvats i un estrafolari protagonista que és un trencanous van inspirar una de les escenes més boniques de la pel·lícula de Walt Disney "Fantasia".

"A la cova del Rei de la Muntanya", d'Edvard Grieg. Aquest fragment forma part de la música que el compositor noruec Edvard Grieg va compondre per a la fantàstica història d'Ibsen "Peer Gynt". Quan Peer Gynt, l'heroi, arriba al que sembla l'entrada del castell del rei, de sobte s'adona que allò és la cova del Rei de la Muntanya, plena de trolls que comencen una baralla que acaba amb l'ensorrament de la muntanya.

"L'aprenent de bruixot", de Paul Dukas. Amb les primeres notes d'aquesta música ens ve a la memòria el ratolí Mickey i els seus problemes amb una escombra. La història ve d'un poema de Goethe que relata les peripècies d'una maldestre aprenent de mag. El compositor francès Paul Dukas aconsegueix amb la seva música descriure tot un món ple de màgia i fantasia.

"Simfonia núm. 7, Allegretto", de Ludwig van Beethoven. Quan es va estrenar la setena simfonia, el públic va demanar que repetissin aquest fragment. L'emoció que desprèn ens atrapa des del primer moment. Molts el recordem com un dels temes principals del film "El discurs del rei".

"Guillem Tell, Obertura" de Gioacchino Rossini. "Guillem Tell" és una òpera que explica les aventures de l'heroi de la independència de Suïssa. Aquesta peça, potser una de les més conegudes, és l'obertura de l'òpera. Brillant i vital, com el mateix Rossini.

"Simfonia núm. 40, Allegro molto" de Wolfgang A. Mozart. Probablement molts devem haver cantat o xiulat aquesta melodia inicial d'una de les simfonies més conegudes de Mozart. Com era habitual en ell, la va compondre en poques setmanes i, curiosament, la va estrenar a Viena Antonio Salieri.

"Simfonia núm. 5 Allegro con brio" de L. van Beethoven. Els quatre cops amb què comença aquesta simfonia s'han convertit en un mite. Se l'ha anomenat la simfonia del "destí" per la força dramàtica que té aquesta peça. La NASA va enviar l'any 1977 a l'espai la sonda "Voyager" amb un disc d'or amb diverses músiques enregistrades que representen la humanitat, entre les quals hi havia aquesta simfonia.

"El vol del borinot" de Nikolai Rimski-Kórsakov. "El vol del borinot" és un interludi orquestral que forma part de l'òpera "El conte del tsar Saltan". El príncep Guidó és convertit en borinot per poder visitar el seu pare en secret. La peça és un dels "hits" de la música de tots els temps i una demostració del virtuosisme de l'orquestra.

"El llac dels cignes" de Piotr  I. Txaikovski. Una de les melodies més conegudes de Txaikovski és aquesta de l'inici de l'acte II del ballet "El llac dels cignes". L'amor i la màgia flueixen en aquesta música que ens explica la lluita del bé i del mal, que prenen la forma d'un cigne blanc enfrontat al cigne negre.

"Simfonia núm. 5 Adagietto" de Gustav Mahler. Mahler va conèixer la seva dona, Alma, mentre estava en plena composició de la seva cinquena simfonia i li va dedicar, com a regal d'amor, aquest meravellós "Adagietto", escrit per a cordes i arpa. Luchino Visconti el va fer servir com a música per a la seva pel·lícula "Mort a Venècia".

Entreacte de "Carmen" de Georges  Bizet. "Carmen" és l'obra mestra de Bizet i una de les òperes més representades. La peça musical anomenada "entreacte" servia per separar i, alhora, donar pas a l'acció que venia a continuació. Aquest deliciós fragment ens situa en l'ambient de la misteriosa escena de les cartes.

"Simfonia del Nou Món", d'Antonín Dvorák.  Dvorák la va compondre com a homenatge a la cultura americana. Dvorák era, en aquella època, director del Conservatori Nacional de Música de Nova York. Allà es va familiaritzar amb els ritmes i les melodies dels negres i els indis, que el van inspirar per compondre una de les simfonies més grans.

"Dansa del sabre", d'Aram Khatxaturian. És una d'aquestes melodies que coneixem i que potser no sabem d'on ve. És un fragment del ballet "Gayaneh", del compositor rus, armeni de naixement, Aram Khatxaturian. La peça evoca la dansa d'espases de la cultura tradicional armènia. L'energia i el ritme vigorós d'aquesta peça l'han situada en el "top-ten" del repertori orquestral.

Obertura de "Carmen", de Georges Bizet. Aquesta obertura, amb les seves conegudíssimes melodies, ens situa directament a la ciutat de Sevilla, on Carmen i Don José viuen una dramàtica història d'amor. Bizet no havia estat mai a Espanya, però va aconseguir descriure amb gran intensitat i precisió els personatges, els ambients i les seves passions.

"Dansa hongaresa núm. 5" de Johannes Brahms. Brahms va compondre 21 danses basades en el folklore hongarès, inspirant-se en els ritmes i melodies populars que va descobrir viatjant per Hongria. La dansa núm. 5 és una de les més conegudes del recull. Charles Chaplin la va fer servir en la seva divertida escena de la barberia de la pel·lícula "El gran dictador".

"Petita música nocturna" de Wolfgang A. Mozart. Aquesta petita joia musical desprèn alegria i vitalitat. La seva aparent senzillesa l'ha convertida en una de les obres més conegudes del compositor. El títol de "Petita música nocturna" defineix un tipus de peça molt popular a l'època que servia per amenitzar els actes socials, en aquest cas, una vetllada nocturna.

"Dansa de les hores" d'Amilcare Ponchielli. És un ballet que pertany a l'òpera "La Gioconda". Aquesta deliciosa música va inspirar una de les escenes més divertides de la pel·lícula "Fantasia", de Walt Disney, protagonitzada per hipopòtams, estruços, cocodrils i elefants amb tutú.

"La cavalcada de les valquíries" de Richard Wagner. Coneguda per haver sigut banda sonora de moltes pel·lícules, entre les quals hi ha "Apocalypse Now", aquesta peça és una de les àries més populars de Wagner. Forma part de l'òpera "La valquíria", la segona de les quatre òperes del cicle "L'anell del nibelung", que Wagner va compondre inspirant-se en la mitologia germànica.