Temps d'espera

Les xifres: 370 denúncies per desaparició cada mes a Catalunya

El 2018 es va tancar amb 29.740 denúncies per desaparició a Espanya
El 2018 es va tancar amb 29.740 denúncies per desaparició a Espanya

El 2018 es va tancar amb 29.740 denúncies per desaparició a Espanya

4.447 denúncies a Catalunya el 2018

El 2018 es van presentar 4.447 denúncies per desaparició als Mossos d'Esquadra. Això dona una mitjana de 370 denúncies al mes, unes 10 o 12 denúncies per dia. Al voltant del 94% es resolen, és a dir, es troba la persona o el seu cos. A 1 de setembre del 2019 hi havia unes 230 denúncies actives acumulades, és a dir, denúncies no resoltes que inclouen tota mena de desaparicions.

 

Desaparicions voluntàries, no voluntàries i criminals o forçades

No totes les desaparicions són iguals, ni obeeixen als mateixos motius. El tipus de desaparició condicionarà en part la recerca i la investigació.

El cos de Mossos d'Esquadra treballa a partir d'una divisió senzilla:

Les desaparicions voluntàries seria el primer tipus de desaparició. La persona adulta deixa el seu entorn familiar i professional per decisió pròpia. Hi té dret. Pot ser a causa de problemes familiars, psicològics, econòmics. En altres casos, aquestes desaparicions obeeixen a la intenció de suïcidar-se. Els menors també poden decidir marxar voluntàriament del seu entorn. Se'n van del seu domicili o dels centres de protecció.

Les desaparicions NO voluntàries serien el segon tipus. Aquí quedarien incloses les persones, adultes o menors, que desapareixen perquè s'han perdut en l'àmbit que sigui.

El tercer grup de les desaparicions són les criminals o forçades, que representen un percentatge molt petit respecte del total. Aquí s'inclouen els homicidis, els segrestos o les detencions il·legals i també les que obeeixen a la violència de gènere.

 

4 nivells de classificació de desaparicions per edats

El cos de Mossos d'Esquadra estableix 4 nivells de classificació de desaparicions:

  • Menors - De 0 a 12 anys – Representen un 2% de les desaparicions
  • Menors joves - De 13 a 18 anys- Representen un 34-35% de les desaparicions
  • Adults – Representen un 50-55% de les desaparicions
  • Persones grans a partir de 65 anys - Representen un 6% de les desaparicions

Tenint en compte que la franja dels joves, que comprèn només 5 anys (entre els 13 i 18 anys) representa la xifra de 34-35% de les desaparicions, és una de les que més atenció mereix, segons Mossos d'Esquadra. S'estan fent estudis per saber-ne els motius que provoquen aquestes desaparicions.

El portaveu del cos de Mossos d'Esquadra, Albert Oliva, explica la importància que donen a estudiar cada cas perquè més que el nombre els interessa el motiu de la desaparició.

Si, d'una manera general, es pot dir que els casos de reincidència en una desaparició voluntària es donen sobretot entre els homes, quan s'estudia la franja dels joves, el percentatge de reincidència dels nois arriba al 60-61 %.

 

29.740 denúncies per desaparició a Espanya el 2018

Les denúncies comptabilitzades a tot l'estat espanyol durant el 2018 van ser 29.740 segons el Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) que depèn del Ministeri de l'Interior. Tenint en compte tota la informació enregistrada en la base de dades PDiRH (Persones Desaparegudes i Restes Humanes) amb xifres reals des del 2011 i algunes anteriors a aquesta data, el CNDES diu que a data de 31 de desembre del 2012 hi ha a Espanya un total de 12.330 denúncies actives. És a dir, més de 12.000 persones de les quals no se sap res i no han pogut ser localitzades ni vives ni mortes.

 

Desaparicions de menors no acompanyats, diferència de criteris a l'hora de comptabilitzar-los

El cas de les desaparicions de Menors No Acompanyats presenta una problemàtica molt particular. Són desaparicions voluntàries perquè obeeixen de fet a un escapoliment dels centres d'acollida. Sovint són reiterades i responen a un patró relativament comú: joves que surten el cap de setmana i no tornen fins dimecres o dijous. Si a cada desaparició o escapoliment es presenta una denúncia per desaparició, les xifres globals queden distorsionades, segons alguns especialistes.

Els menors són sempre considerats persones vulnerables. Però la manera d'abordar aquestes desaparicions o escapoliments no és sempre la mateixa amb què s'aborda un altre tipus de desaparicions de menors. A més, aquests joves escapolits tenen sovint l'objectiu d'aconseguir travessar les fronteres de l'estat en direcció a altres països europeus.

Davant d'aquesta situació, hi ha diferència de criteris entre els cossos i forces de seguretat. El Centre Nacional de Desapareguts (CNDES), que depèn del Ministeri de l'Interior, fa un còmput global i inclou les desaparicions dels Menors No Acompanyats en les xifres totals de desaparicions de menors.

 

A Catalunya, els Mossos d'Esquadra, tenen uns protocols diferents des del 2015 i els comptabilitzen a part.

Albert Oliva, portaveu dels Mossos d'Esquadra, i Jaime Cereceda, director del CNDES, expliquen els criteris amb què treballen. Rafel Bruguera, diputat al Parlament i impulsor de la Comissió Especial del Senat el 2013 per l'estudi de la problemàtica de Desapareguts, i José Carlos Beltrán, cap del Departament de Necroidentificació de la Policia Científica del Cos Nacional de Policia, donen la seva opinió sobre aquests criteris i parlen de les característiques d'aquest fenomen de les desaparicions de Menors No Acompanyats que cada cop creix més.

 

Es pot prevenir una desaparició?

Un fet inesperat que irromp en la vida familiar sembla difícil de prevenir. Tot i això, segons opinions dels especialistes, només un estudi rigorós i profund de les causes que motiven les desaparicions permetrà fer algunes accions preventives. De moment, algunes mesures de prevenció es poden ja adoptar respecte a col·lectius especialment fràgils i vulnerables com són les persones grans afectades per trastorns cognitius, o menors amb alguns determinats comportaments conflictius. José Carlos Beltrán, cap del Departament de Necroidentificació de la Policia científica del CNP i autor de l'estudi "Personas desaparecidas y cadáveres: evaluación y análisis criminológico", opina al respecte i dona algunes claus de cara a la prevenció.

 

Desaparicions, tema d'Estat

Una desaparició no és només un tema policial és també un tema social, psicològic. L'impacte en la família té conseqüències en diferents àmbits.

Les reivindicacions de les famílies i l'opinió d'experts insisteixen que el tema s'ha de tractar com un tema d'estat, de manera integral i amb una visió global.

El diputat Rafel Bruguera, impulsor de la Comissió Especial del Senat el 2013 per tractar la problemàtica de les desaparicions, afirma que aquest fenomen cal abordar-lo com en el seu dia es va fer amb els accidents de trànsit i la violència de gènere.

Jaime Cereceda, director del Centre Nacional de Desaparegut (CNDES) desitjaria, diu, poder gaudir un dia de pressupostos comparables als que mou el tema de violència de gènere.

L'advocada Mercè Claramunt, que representa la família en un cas de la desaparició i mort de la jove Ana M. Martos, no veu quina comparativa es pot fer entre violència de gènere i desaparicions tenint en compte que els aspectes a tractar preventivament difereixen.

José Carlos Beltran, de la Policia Científica del CNP, opina, com Bruguera, que queda molta feina per fer i que cal que l'Estat prengui consciència del fenomen davant d'unes xifres que no paren d'augmentar.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS