Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El llarg camí de les denúncies, a "Els matins"

Víctima d'abusos esperant judici: "Demano a la justícia que em torni la llibertat; ara soc presonera d'ell"

Aquesta denunciant es troba que, sense sentència, no es poden aplicar mesures al seu abusador (el seu pare) i que, per tant, va "mirant pel carrer perquè apareix en qualsevol moment"

La Paula [nom fictici] va patir abusos del seu pare des dels 2 als 12 anys. Fins que una professora, a través dels escrits i redaccions que feia, li va dir que hi trobava indicis que havien abusat d'ella. "Quan m'ho va preguntar, vaig començar a plorar, no sabia si dir-li que sí o que no, simplement no parava de recordar tot el que m'havia passat. Vaig plorar molt", explica.

La Paula havia interioritzat el que li feien com "una cosa normal, que passava a tothom", però la mestra li va obrir els ulls. A ella i a la seva mare, que confessa: "La situació em va confondre molt, no sabia què fer... Fins que, una setmana més tard, vaig decidir que volia acompanyar la meva filla i denunciar-lo".

Però han passat cinc anys del dia que van decidir iniciar el procés i encara no s'ha celebrat el judici. Per això, la Paula i la seva mare (per indicació dels seus advocats) expliquen el seu cas de forma anònima: per evitar possibles demandes per vulneració del dret de l'honor i la presumpció d'innocència del pare i exmarit. I, a més, no es poden dictar mesures contundents d'allunyament.

 

 

Passat el temps, la Paula ja és major d'edat (té 20 anys) i s'obre la possibilitat que hagi de tornar a declarar al judici: "A mi em van dir que, si la feia gravada, no havia de tornar a anar a declarar, però el que m'he trobat és que, tot i tenir-me gravada, em demanen que torni a declarar-ho tot i remoure tot el que en el seu dia vaig explicar... Si haguessin fet la seva feina, potser seguiria sent menor durant el judici", denuncia. I reclama: "Necessito un tancament, que s'acabi l'espera perquè, al final, com em diu la meva terapeuta, l'espera desespera".

 

El punt de vista de l'advocada

Núria Martí, advocada de la Fundació Vicki Bernadet especialitzada en denúncies d'abusos, lamenta reconèixer que, encara que no són ni tolerables ni acceptables, terminis de 4, 5 o 6 anys són "habituals" en casos com el de la Paula, que comparteix moltes característiques amb altres que té en marxa: "Cada víctima té la seva singularitat, evidentment, però a grans trets es repeteix una nena abusada per un familiar, que se sent culpable, víctima abusos cronificats en el temps i que fins i tot ho diu a l'escola de la manera que pot...".

 

 

Una altra cosa que és habitual és que les víctimes es troben que "han patit molt durant el procediment, un patiment que s'hauria d'evitar professionalitzant i formant en tracte amb la infància totes les persones que intervinguin en el procés". Precisament, com que aquest procés dura molt temps, les víctimes com la Paula (que arriben a l'edat adulta esperant el judici) es troben que han de tornar a fer una declaració que ja tenen enregistrada.

"Una sentència del Suprem d'aquest febrer diu que els majors de 14 anys, per norma, han d'anar a judici a declarar", explica Martí, que ho critica obertament: "Això és molt greu, si tenim en compte com funciona el cervell dels adolescents, ja que la memòria canvia i hi ha detalls que s'obliden, com a mecanisme de defensa".

 

 

Per evitar tot això, Martí reclama que "les causes amb nens han d'anar més ràpid", perquè "si la víctima va al judici a declarar, encara que hi hagi una declaració enregistrada prèvia, més propera als fets, prima la seva declaració al tribunal, amb tot el que suposa". Martí explica que "de vegades hi ha testimonis que canvien i hi ha contradiccions, quan en realitat el que hi ha és una evolució".

 

 

Les víctimes necessiten denunciar

Martí, que fa 20 anys que treballa amb casos d'abús sexual, actualment atén "dues o tres víctimes noves a la setmana". Això no vol dir que siguin víctimes recents, ja que poden tenir 18 o 40 anys o, fins i tot, "un senyor de 87 anys em va preguntar si encara podia denunciar", una cosa que posa de manifest que "el dolor no prescriu i que senten la necessitat de tancar el cercle denunciant".

 

 

En casos d'abusos, encara que la baula més feble és la víctima directa, sovint hi ha víctimes indirectes que surten perjudicades, com la mare: "Es culpen de no haver-se'n adonat, quan ni han d'estar formades en abusos ni han d'estar pensant que qualsevol cosa que li passa a la seva filla està relacionada amb abusos", explica Martí, que afirma que no és estrany que aquests abusos es produeixin mentre la mare és a casa. "No ens hem d'imaginar que estan sols en un descampat..., pot ser que passi al menjador de casa mentre la mare és a la cuina", recorda. I això encara les culpabilitza més per no haver-ho detectat.

Tot i això, Martí acaba amb una reivindicació optimista: "Anem per bon camí, però podem millorar molt més. Sobretot hem d'escurçar molt els terminis", conclou.

ARXIVAT A:
JudicialAgressió sexual
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut