Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Els ventres de lloguer, a "Els matins"

Gestació subrogada a Ucraïna: què passa amb els nadons en camí?

"La llei no diu que la gestació subrogada estigui prohibida; el que diu és que els contractes de gestació per subrogació són nuls", explica l'advocat Ramon Figueras

TEMA:
Ucraïna

Ucraïna és un dels països europeus on està regulada la gestació subrogada i, de fet, és el país d'Europa on se'n fan més. Amb l'esclat de la guerra, però, tots els processos que ja s'havien iniciat han quedat encallats per les evidents dificultats operatives, fins i tot en els casos en què els nadons ja han nascut.

El cas del Joaquim i la Cristina

Joaquim Auqué i Cristina Roigé fa setmanes que van començar aquest procés i, en el seu cas, estan esperant una filla que ha de néixer a Ucraïna.

 

 

"Que nosaltres sapiguem, la gestant és a Lviv sola, amb el seu fill, on va arribar després de fer un viatge de quasi 20 hores en tren", explica en Joaquim, que admet que han meditat treure-la del país: "Si l'embaràs no estigués tan avançat, l'hauríem fet venir cap aquí, perquè estigués amb nosaltres". Una altra opció seria anar a buscar-la ja que "el part es podria fer a qualsevol lloc del món, però el problemes són els termes legals".

 

 

Un cop hagi nascut la criatura, els processos habituals han quedat alterats: "Per la constància que tenim d'altres parelles, has d'estar entre dos i cinc dies a Lviv per als tràmits, un període més curt de l'habitual". En el seu cas, hi aniran per reunir-se amb ella i la gestant, "per si finalment vol decidir mudar-se cap aquí, a casa nostra". Des de l'inici han tingut contacte estret amb la gestant, que s'ha convertit en part de la família.

La Cristina no podia gestar el seu fill per malaltia i la parella va optar per la gestació subrogada. "La ciència permet poder implementar el nostre embrió en una mare gestant a canvi que ella hi estigui d'acord, i és així com ho vam fer", justifica.

Està bé fer tot el que tècnicament es pot fer?

Montserrat Esquerda, directora de l'Institut Borja de Bioètica, mostra les seves discrepàncies sobre aquest plantejament. "Tot allò científicament possible és èticament correcte? La bioètica neix aquí".

 

 

"No hi ha debat en relació a la gestació subrogada: no trobem arguments que la defensin perquè ens movem al voltant del comerç", afirma Esquerda. I argumenta que "el consens ens diu que quan el tema està relacionat amb les persones, va més enllà de tot allò que pot ser contractat".

Quina és la situació legal d'aquesta pràctica?

Ramon Figueras, vicepresident de la secció de Dret Sanitari del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, explica que "l'any 2006 es va dictar una nova llei de reproducció assistida, on es dedica també atenció a la gestació subrogada".

 

 

Figueras explica que, "com que les certificacions de naixement es poden inscriure al Registre Civil, en el cas que la certificació de naixement estigui expedida fora d'Espanya, el registre es tramita a través del consolat del país". Això permetia que parelles que per problemes o decisions personals accedien a gestació subrogada a països on era legítim, anaven al consolat, portaven la certificació del naixement i inscrivien el nadó. Fins que una parella homosexual va fer-ho i el cònsol, en rebre la certificació, va suspendre el registre. I "aquí va aflorar tot".

Com se soluciona?

"Hi ha la primacia del dret del menor", assenyala Figueras, que afirma que "l'interès del menor és el principal, ja que és el desprotegit, i aquesta és la via que es busca per donar sortida". Més enllà de quin és el recorregut legal, Figueras remarca que "sabem que és una realitat que existeix i es produeix; per tant s'ha de trobar una via de solució. I com més internacional i consensuada sigui, millor".

ARXIVAT A:
Ucraïna
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut