"En aquest moment no coneixem cap gran asteroide amb capacitat significativa d'impactar en la Terra"

La missió DART ha fet diana contra el seu objectiu: l'asteroide Dimorphos. Ha estat un moment històric que la NASA ha celebrat amb molta alegria. Aquest asteroide no es dirigia cap a la Terra, però l'objectiu d'impactar-hi ha estat un assaig per si un dia, de debò, l'amenaça és real. &#128308; Moment històric per a la NASA aquesta matinada. La missió DART ha fet diana contra el seu objectiu, l'asteroide Dimorphos. És la primera prova del que s'ha anomenat Sistema de Defensa Planetària #ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/L5MR2SS9rv pic.twitter.com/pZ4bBxQns2 Els matins TV3 (@elsmatins) September 27, 2022 Ha estat la primera prova del que s'anomena Sistema de Defensa Planetària, un tema que ens sembla molt de pel·lícula però que a "Els matins" Joan Anton Català, divulgador científic i màster en Astronomia i Astrofísica, ha volgut deixar clar que "és molt real. És el primer cop que impactem en un objecte per canviar-li la trajectòria". &#128308; Josep Maria Trigo [@Josep_Trigo]: "De manera espectacular hem impactat contra un asteroide potencialment perillós. No és un risc actualment, però aquests objectes, al llarg de milers d'anys, canvien les seves òrbites"#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/L5MR2SS9rv pic.twitter.com/gDSHVxRzZE Els matins TV3 (@elsmatins) September 27, 2022 Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, i col·laborador de la NASA, destaca que el repte "l'hem aconseguit de manera espectacular. Hem impactat en un asteroide potencialment perillós. No és un risc actualment, amb tots els càlculs que es fan, però els objectes al llarg dels milions d'anys canvien les seves òrbites, o sigui que ningú no pot dir, tot i que sigui al cap de centenars de milions d'anys, que no pot ser perillós". Trigo ha volgut remarcar que més d'un 60% dels asteroides encara estan per descobrir i, per tant, és important fer assajos perquè no sabem "els que realment hem de desviar en algun moment que trobem alguna ruta de coalició directa amb la Terra". Del que hem vist aquesta matinada, diu Trigo, "el més interessant és la cortina de pols, la ploma d'impacte que es veu, que és espectacular". En unes hores, màxim un parell de dies, en tindrem imatges obtingudes amb telescopis situats a l'hemisferi sud. "Hi haurà moltíssima informació des de totes les perspectives possibles i això apunta que clarament hem aconseguit el repte, que era canviar el període orbital de l'asteroide Dimorphos. I l'haurem escurçat." Joan Anton Català ha parlat dels 350 milions d'euros que ha costat la missió. Segons ell, és una bona inversió si tenim en compte que val el mateix que "sis o set avions de combat F-18, dels quals cada any en fabriquem centenars. Aquí estem invertint 350 milions d'euros per fer un mecanisme que en un futur ens podria ser d'utilitat. Si els dinosaures l'haguessin tingut, ells serien aquí, i no nosaltres". &#128308; Joan Anton Català [@estelsiplanetes]: "La missió DART ha costat uns 350 milions d'euros, el mateix que 6 o 7 avions de combat F18"#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/L5MR2SS9rv pic.twitter.com/L7sNRvhpgN Els matins TV3 (@elsmatins) September 27, 2022 Quins impactes d'asteroides ha rebut la Terra? Joan Anton Català diu que la desaparició dels dinosaures es creu que la va causar el nucli d'un cometa fa 66 milions d'anys. Es calcula que va eliminar el 85% d'espècies vives que hi havia al planeta. "Ens hem de fer la idea que cada dia entren elements a l'atmosfera que si els ajuntem serien com uns 27 elefants adults. I on cauen? A tot arreu. De tant en tant n'entra algun una mica més gros." "Els últims impactes per asteroide han estat en una etapa molt més recent", explica Josep Maria Trigo. Fa un milió d'anys al Pacífic vam patir l'impacte de l'asteroide Eltanin. I el 30 de juny de 1908 un fragment d'uns 50 quilòmetres de diàmetre va provocar l'impacte de Tunguska, a Sibèria. Si hagués caigut sobre Sant Petersburg, una de les ciutats més poblades en aquell moment, en aquell moment hauria pogut canviar la visió que la humanitat té dels impactes d'asteroides." Un gran asteroide pot impactar en la Terra els propers anys? "Amb els asteroides grans que ara tenim catalogats en els propers segles no hi ha cap estimació d'impacte. I això qualsevol ho pot veure en una taula pública, d'un programa que s'anomena Centri", explica Josep Maria Trigo. "Hi ha moltes fake news", destaca Joan Anton Català. "Ara mateix no coneixem cap asteroide dels grossos amb possibilitat d'impacte a la Terra. Però és molt important catalogar-los i catalogar-ne la trajectòria i les probabilitats d'impacte per si mai ho necessitéssim." &#128308; Joan Anton Català [@estelsiplanetes]: "Hi ha moltes fake news. En aquest moment no coneixem cap objecte dels grossos amb capacitat significativa d'impacte en els propers centenars d'anys a la Terra"#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/L5MR2SS9rv pic.twitter.com/Dfoy4y2eka Els matins TV3 (@elsmatins) September 27, 2022 És per això que Català recorda que "estratègia planetària vol dir dues coses: detectar-los amb molts anys d'antelació i desenvolupar mecanismes per moure'ls, ja que nosaltres no ens podem apartar". Totes aquestes missions impliquen militarització de l'espai? Joan Anton Català i Josep Maria Trigo deixen clar que aquesta missió no té res a veure amb la militarització de l'espai. És una missió absolutament internacional en la qual treballen científics de tot el món. Català, però, alerta de "la presència militar a l'espai perquè les lleis de l'espai que tenim són antigues i obsoletes, són de l'any 1967. La militarització de l'espai és imparable."

"En aquest moment no coneixem cap gran asteroide amb capacitat significativa d'impactar en la Terra"

Aquesta matinada hem viscut un moment històric a l'espai. La sonda DART ha impactat en l'asteroide Dimorphos per desviar-lo. Ha estat un primer assaig de l'anomenat Sistema de Defensa Planetària. Ens cal, aquesta defensa?