El crit d'alerta dels psicòlegs: "Els nens necessiten l'adult, i no pas tenir pantalles"

Un grup de psicòlegs i educadors impulsen el Manifest Infància i Pantalles, un crit d'alerta subscrit per més de 60 entitats que defensen que els drets dels infants estan en risc si es fa un ús excessiu de les pantalles. Segons el text, els dispositius tecnològics (en aquest cas, les pantalles) poden tenir efectes nocius en la salut i el desenvolupament cerebral de la primera infància, sobretot abans dels 6 anys. La doctora en Sociologia Liliana Arroyo, una de les impulsores del text, ha explicat a "Els matins" que "l'exposició a entorns digitals pot vulnerar el dret de la infància, sobretot entre els 0 i els 6 anys". I és que "habitualment ens preocupa la vida digital dels adolescents, però en realitat cal anar amb compte ja amb la primera pantalla" perquè ens molts casos es posen els infants davant d'una tauleta o televisor abans dels 2 anys, perquè mengin o mirin dibuixos. ? Liliana Arroyo [@Liliana_ArroyoM]: "A la convenció dels drets dels infants hi ha una observació (la 25) que explica com l'exposició a entorns digitals pot vulnerar els drets de la infància, sobretot entre els 0 i els 6 anys".#ElsMatinsTV3 ? https://t.co/OFUbDHzYSk pic.twitter.com/xSElSKtcIS Els matins TV3 (@elsmatins) May 16, 2022 Això, segons Arroyo, "no es recomana per al desenvolupament cerebral ni per al desenvolupament motriu ni tampoc psicoemocional" de la criatura, de manera que cal ser conscients que la higiene digital ha de començar en el moment que arriba la criatura. Efecte xumet És molt freqüent veure (sobretot als restaurants) algun nen amb la tauleta mentre menja, una situació que Arroyo bateja amb el nom d'"efecte xumet de les pantalles". "Ja el vam descobrir amb el confinament", però no és el mateix que els infants mirin uns dibuixos apropiats durant una estona o facin una videoconferència amb un familiar que viu lluny (en què no hi ha una alternativa) que si és la criatura qui manipula el dispositiu. En aquest cas, és un comportament molt nociu. ? Liliana Arroyo [@Liliana_ArroyoM]: "Hem descobert l'efecte xumet de les pantalles. El problema apareix quan la pròpia criatura és qui manipula la pantalla. M'he trobat amb famílies orgulloses que menors de 3 anys es posin els dibuixos".#ElsMatinsTV3 ? https://t.co/OFUbDHzYSk pic.twitter.com/Uw2SfbRLxO Els matins TV3 (@elsmatins) May 16, 2022 I Arroyo alerta: "Hi ha famílies orgulloses que les criatures abans dels 3 anys es busquin els dibuixos de manera autònoma!" Les addiccions tecnològiques Una de les possibles conseqüències negatives d'aquest comportament són, evidentment, les addiccions. A Manresa hi ha la Fundació Althaia, on podem trobar una de les deu unitats que hi ha a Catalunya que tracten aquest tipus d'addiccions. La psicòloga Dominica Díez Marcet n'és la responsable, i treballa habitualment amb famílies de nanos enganxats a les pantalles, sobretot "als videojocs, però també a alguns dispositius i aplicacions". Aquestes patologies han augmentat amb la pandèmia, ja que "s'han deixat de fer activitats extraescolars i sortides a l'aire lliure, s'ha restringit la mobilitat i els que hi estaven una mica enganxats s'hi han enganxat encara més", explica Díez Marcet. Però també hi ha casos de nous addictes que ho són "de zero". Com a símptoma d'alerta, Díez Marcet remarca els casos d'aquells infants que no volen anar a l'activitat extraescolar (amb excuses com un malestar que no els deixa sortir, però no els impedeix jugar a la pantalla), deixen de sortir amb els amics, els comença a baixar el rendiment acadèmic o manifesten canvis d'humor difícils de reconduir... Aleshores "cal posar mesures de control", avisa. ? Dominica Díez Marcet: "Els pares s'han de preocupar quan el nano deixa de fer activitats que li agradaven per quedar-se a casa jugant, o una baixada de rendiment acadèmic, o canvis d'humor... Aleshores hem de posar mesures de control".#ElsMatinsTV3 ? https://t.co/OFUbDHzYSk pic.twitter.com/5upmJNvcYl Els matins TV3 (@elsmatins) May 16, 2022 Una de les estratègies que proposa Díez Marcet és establir horaris. No només per delimitar l'estona que els infants tenen accés a la tecnologia, sinó també "posar horaris als adults, perquè els nanos s'emmirallen en els pares". L'abús de la tecnologia farà que l'infant acabi tenint "menys experiències a la vida real perquè no haurà experimentat les eines de desenvolupament cerebral". En aquestes primeres edats, que és quan s'estableixen les connexions neuronals, els infants necessiten "la presència de l'adult, que els doni atenció, els ajudi a jugar, els expliqui contes...", assenyala Díez Marcet. A l'hora de dormir, per potenciar que generin recursos per calmar-se i autoconsolar-se, cal buidar de tecnologia les habitacions. "El nen necessita l'adult i no tenir pantalles", afirma Díez Marcet. Per això proposa: "En edats primerenques, dels 0 als 3, cal prescindir de la pantalla (poden ser uns dibuixos de manera puntual o una videoconferència amb un familiar); i dels 3 als 6 anys, mitja hora diària, i no cal que sigui cada dia". Com a alternativa, s'haurien de "prioritzar activitats a l'aire lliure" i no tenir por de l'avorriment: "Si no s'avorreix, no hi ha creativitat", conclou.

El crit d'alerta dels psicòlegs: "Els nens necessiten l'adult, i no pas tenir pantalles"

Encara que habitualment ens preocupa la vida digital dels adolescents, els especialistes assenyalen que també cal anar amb compte amb la primera pantalla, és a dir, quan els menors de 6 anys entren en contacte amb la tecnologia