Alejando Palomas: "Quan em van confirmar que l'home que va abusar de mi havia mort, vaig anar al lavabo i vaig vomitar"

Ha mort Jesús Linares, el religiós que va ser professor a La Salle de Premià de Mar. Va ser acusat d'abusos sexuals a diversos menors. La majoria dels casos han prescrit i les víctimes que tenien una oportunitat de portar-lo a judici han perdut l'ocasió. Un d'aquests menors va ser Alejandro Palomas i aquesta mort coincideix amb la publicació del seu nou llibre, "Això no es diu", on explica tot el dolor causat pels abusos i violacions a què el va sotmetre, així com també l'assetjament escolar que va patir. Ariadna Oltra li ha fet a "Els matins" la primera entrevista per parlar del nou llibre i de com ha viscut la mort del seu abusador. Quan decideixes escriure aquest llibre? Va sortir d'una manera molt visceral, com soc jo. Jo no planifico ni les meves novel·les. Un dia vaig llegir un article a El País que feia un mapa dels centres de La Salle on hi havia denúncies d'abusos i no hi era el meu, no hi era La Salle de Premià. I vaig pensar: "Que fort, com és possible?" I vaig sentir que faltava alguna cosa a la meva vida, hi faltava una veritat. I vaig pensar: "Això s'ha de corregir i demà ho corregiré." Jo soc molt ràpid, tinc molta pressa. I l'endemà ho vaig dir. Jesús Linares va morir divendres. Què has viscut en aquests quatre dies des que saps que l'home que et va violar quan tenies 8 anys ha mort? El Guillem Sánchez, periodista d'El Periódico, em va trucar i em va dir que havia rebut un correu electrònic anònim dient que aquest home havia mort. Quan m'ho va confirmar jo estava a punt de començar una xerrada a Santa Coloma i vaig anar al lavabo i vaig vomitar. El meu cos està acostumat a parlar. A mi em costa parlar de segons quines coses i el cos sempre se m'avança. D'ençà que vaig acabar amb la xerrada, tinc una diarrea brutal. No he parat. És orgànic, però és humà. I no sé com aturar-la. &#128308; Alejandro Palomas [@Palomas_Alejand], escriptor: "Quan em van confirmar que l'home que va abusar de mi havia mort, vaig anar al lavabo i vaig vomitar"#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/SHv6ifjeXH pic.twitter.com/NUuT2FcLqF Els matins TV3 (@elsmatins) October 25, 2022 Tu saps interpretar molt bé el teu cos. Com interpretes aquesta reacció? El meu cos s'està netejant. Tinc fàstic, tinc molt de fàstic. Estic recordant, recordo coses. Em sento una mica orfe, és estrany. Perquè s'han endut una part de mi. Ja no és un home que em va fer mal, sinó que és un record, és un fantasma. No puc lluitar d'una manera específica. Hi ha una oportunitat que ha marxat. Estic una mica en xoc. Dius que no odies la persona que va fer això. Molta gent no ho podrà entendre... No he tingut odi cap a ell ni per persones com el meu pare, per exemple. Perquè estava massa ocupat... Havia de sobreviure. Tota l'energia l'havia d'ocupar en mi mateix. No tenia tanta energia. Quan ets petit i adolescent, si has de sobreviure, t'has d'ocupar de tu mateix. Jo m'he hagut d'ocupar de mi mateix tot sol, no tenia ningú. No podia mirar cap enfora, tot el que havia de fer ho havia de fer cap endins. No tinc odi. No sé què és l'odi. I has tingut la necessitat de perdonar? Tampoc. M'he centrat molt en la meva vida. M'he centrat molt a sobreviure, a crear i a com capgirar-ho. Jo soc expert a capgirar les coses, des de molt petit. I m'he centrat a capgirar totes aquestes coses per viure, perquè jo m'he sentit molt a prop de la mort, sempre. He hagut d'estar molt vigilant per no caure. És un camí molt solitari, però ha estat molt bonic. Tu escrius que has buscat la mort moltes vegades... Sí, l'he demanat. Quan era petit, durant molts anys pregava per morir-me. Cada nit. Jo em volia morir. L'única sortida era morir-me. Perquè jo no només vaig patir els abusos, les agressions i les violacions durant anys, sinó que després va venir l'assetjament, que va ser molt pitjor. Jo creia que amb els abusos s'havia acabat el malson, i va ser la porta que em va obrir a un altre univers, el dels meus companys, el maltractament per part dels meus companys. A causa d'això jo vaig començar a pensar que era jo el que ho provocava tot. Primer et violen, després els teus companys no t'estimen... Això és que tu tens alguna cosa, tu tens una tara. Vaig pensar que l'única manera d'acabar amb això és morint. Però no sabia com fer-ho. I pregava. "Violar un nen és penetrar-lo analment amb violència contra la seva voluntat. El que em va passar és això." Ho escrius al llibre... Les coses s'han de dir com s'han de dir. I violar és violar. No és l'abús o la cosa que és allà a l'aire... Violar un nen és violar un nen. Jo sé el que és perquè ho he viscut. He viscut quan em penetraven... Tot això ho he viscut quan tenia 8 anys. Era un nen, era molt petit, no sabia què era. Què expliques quan vas a fer xerrades a instituts, centres cívics o associacions? És complicat, perquè els nens actualment estan molt protegits. Tenim aquesta cosa que no se'ls pot dir segons què perquè no estan preparats. Els nens sempre estan preparats per a la veritat. Els que no estem preparats per a la veritat som els adults. Als instituts sempre hi vaig amb la novel·la "Un fill" i sempre acabo dient-los que jo soc supervivent d'abusos i de violacions. Jo soc un nen violat, jo em defineixo com un nen violat. Les mirades dels adults i dels nens i nenes són totalment diferents. La mirada dels nens vol dir: "Què és això? Ho volem saber." Jo sempre els he dit: si teniu algun senyal o si passa alguna cosa, parleu. Això no s'està fent, i un cada de cinc nens és un nen abusat. Avui, 25 d'octubre del 2022. "Els nens sempre estan preparats per a la veritat. Els que no ho estem som els adults. Em defineixo com un nen violat" Parlem amb l'escriptor @Palomas_Alejand d'"Això no es diu", on explica el dolor causat pels abusos i violacions que va patir &#9654; https://t.co/NE8X3rj8D1 pic.twitter.com/hP0dgH3Wsf TV3.cat (@tv3cat) October 25, 2022 Com s'acosta a la víctima un abusador? Hem de diferenciar entre l'àmbit de l'escola i el familiar. L'àmbit familiar és complicat. La majoria d'abusos són en l'àmbit familiar. Tenim l'avi, el tiet, el cosí, el veí... El pare. Abusen dels nens i de les nenes. És molt complicat i molts cops no es diu per preservar la unitat familiar. La família va per sobre del patiment d'un dels seus individus. En l'àmbit acadèmic, un professor o un religiós professor és en aigües que són seves. És el seu camp i ell tria. Normalment tria nens diana. Són nens que d'alguna manera són més febles o sensibles, o que necessiten protecció... Tenen un radar. L'Alejandro de petit era així? Sí. Jo era un nen molt sensible, m'agradaven les nines... Era aquest quadre de nen. I m'agradava moltíssim llegir. Era un nen molt infeliç. Necessitava que algú m'ajudés a entendre la vida. A més a més, era d'altes capacitats. Ho tenia tot Trobes a faltar molt la mare? Sí. Quan vaig sortir al gener i vaig declarar tot allò que m'havia passat em van preguntar si ho feia perquè la meva mare era morta. Vaig dir que sí, vaig pensar que m'havien fet la pregunta i m'havien regalat la resposta perfecta. Però no era veritat. La meva mare mai no en va parlar, d'això, d'aquest període dels abusos. Mai. I mira que parlàvem de tot: de la mort, del suïcidi, ella em va salvar la vida tants cops... Era una dona brutal. I mai no en vam parlar, d'això. Sempre que apareixia un tema d'abusos o de violacions a la tele o a la ràdio, ella canviava de canal, parlava i feia soroll perquè no en parléssim. Quan va morir em vaig adonar que ho havia fet per mi, perquè creia que jo no estava preparat, que a mi em feia molt mal i no en volia parlar. I jo no en parlava perquè creia que ella se sentiria molt malament. I ara m'adono que ens vam equivocar tots dos. Ella estaria flipada i encantada veient-me aquí avui. La culpa és un dels sentiments que tu expliques. Dius que apareix quan l'abús es repeteix i que és el que et feia sentir l'home que abusava de tu. Quan acabava d'abusar de mi em deia: "¿Ves lo que me haces hacer?" Ho deia en castellà. Per a mi era una sinapsi terrible. "¿Qué es lo que te hago hacer?" No ho entenia. No m'explicava més, em deia això amb fàstic i penediment. I després m'apartava violentament. Jo m'estimava aquell home, perquè s'havia guanyat la meva estimació. Era com la representació dels meus pares a l'escola, era com el meu protector. Jo pensava: "Què és el que faig perquè em tractis així?" No ho entenia. L'única cosa que pensava era que jo provocava que "aquell bon home" se sentís malament. Jo vaig créixer amb la culpa. La literatura cura..., dius Jo vaig començar a reviure quan vaig provar la lectura com una porta a un altre món. Em vaig convertir en un lector àvid. Quan vaig entendre què em feien sentir la lectura i la literatura vaig decidir que era jo el que volia fer sentir això als altres i que era jo qui havia d'escriure. I sí, m'ha salvat.

Alejando Palomas: "Quan em van confirmar que l'home que va abusar de mi havia mort, vaig anar al lavabo i vaig vomitar"

Arriba a les llibreries "Això no es diu", d'Alejandro Palomas, quatre dies després d'haver mort el religiós que el va violar de petit. El seu llibre se centra, precisament, en el dolor causat pels abusos que va patir i també en l'assetjament escolar que va arribar després