1-O: el missatge que va salvar una amistat

Quatre anys després de l'1-O, a "Els matins" hem fet l'exercici d'asseure una amiga i un amic amb visions i posicions contraposades. L'escriptora i periodista Sílvia Soler i l'especialista en màrqueting digital Pablo Huete estiuegen al mateix poble de la Garrotxa des que eren petits; una amistat de 50 anys que es va veure sacsejada pels esdeveniments de la tardor de 2017. Poder-ne parlar El primer que recorden tots dos són les dificultats per abordar el tema, la por a dir alguna cosa que pogués posar en risc l'amistat "Per una banda ens feia molta ràbia no poder-ne parlar, perquè tota la vida hem parlat de tot, però hi havia el temor que, si en parlàvem obertament, hi hauria fricció", diu la Sílvia. El Pablo també remarca els silencis al grup d'amics del whatsapp. "És com quan hi ha un tsunami, que el primer que passa és que desapareix el mar per després venir de cop". El valor d'un missatge Justament un missatge de whatsapp del Pablo el dia 1, després de la violència policial als col·legis, és el que la Sílvia va rebre igual que una abraçada. Li havia escrit "Un dia trist per a tots nosaltres. Visca Catalunya!". "Recordo molt la sensació de pensar, menys mal que l'ha enviat... és que si no, no sé si l'endemà l'hagués pogut mirar amb la mateixa cara." La frase sorprèn el Pablo, que fins ara no sabia l'efecte que havia tingut el missatge en la seva amiga. &#9654; Com van digerir el referèndum de l'1-O i la tardor del 2017 dos bons amics amb opinions del tot oposades? Escoltem una conversa entre l'escriptora @ssolerg i el seu amic Pablo Huete.#ElsMatinsTV3https://t.co/nRMo0hhDFm Els matins TV3 (@elsmatins) October 1, 2021 Els moments més intensos Per a Sílvia Soler: "Mentre l'opció independentista era absolutament teòrica no hi va haver cap problema. Quan l'opció independentista va semblar, per un moment, que podia imposar-se, aleshores sí." Ell apunta que, per tal i com van anar les coses, tampoc no s'ho van creure gaire: "No sé fins a quin punt, des del sentiment independentista, teníeu una bena posada als ulls". Ella constata que la intensitat amb què ho van viure uns i altres va ser molt diferent, una intensitat que, segons el Pablo, "transforma la realitat". Una festa on jo no estic convidat Tots dos han fet l'exercici de posar-se a la pell de l'altre. Al Pablo, les converses amb els amics li han fet comprendre més l'altre punt de vista. I la Sílvia diu que ho va sentir amb una frase d'un altre amic que deia que era com si organitzessin una festa i a ell no l'haguessin convidat. El Pablo riu i li deixa anar: "Si tu esperaves el meu missatge l'1 d'octubre, jo porto 32 anys esperant que em diguis això". I llavors són tots dos els que riuen, amb molta complicitat. I és que, com diuen, els ha mantingut units l'amistat, l'afecte i el sentit de l'humor.

1-O: el missatge que va salvar una amistat

Quatre anys després del referèndum de l'1 d'octubre, "Els matins" ha reunit Sílvia Soler i Pablo Huete, dos amics amb posicions contraposades, per demanar-los com han digerit la tardor del 2017