La societat del segle XXI està hipersexualitzada. El sexe és present arreu i s'ha transformat en una eina més del consumisme. El sexe es fa servir tant com a eina de màrqueting, per vendre des d'un xampú fins a un cotxe, com a producte de consum en si mateix. En aquest darrer cas, hi entraria el que coneixem com a pornografia, materials gràfics o literaris destinats a augmentar l'excitació sexual de qui els utilitza.

Tot depèn de l'ús

Com tota eina, el porno per si sol és neutre. O hauria de ser-ho. El que fa que el porno sigui bé una xacra per a l'educació sexual o bé una ajuda per a la vida sexual en parella és l'ús que se'n faci. Tenir el porno com a mirall fidel de la forma adequada de gestionar les trobades sexuals és un error de qui el mira, no pas del porno com a tal. Al porno, com al cine, tot és mentida. Una recreació fictícia. Si no hi ha ningú que s'encarregui de dir a qui mira porno per primer cop que el que hi surt no és real, potser hauria de venir amb instruccions de consum. És una errada de la nostra societat deixar al porno en exclusiva la tasca de l'educació sexual del nostre jovent.

Creador de fantasies i de desig

D'altra banda, a moltes persones els costa posar en paraules allò que els excita a nivell sexual. Tenir materials gràfics que ho plasmin sol ser molt útil per donar forma a les pròpies preferències sexuals. I, posteriorment, transmetre-ho a les parelles sexuals amb qui es vol compartir. Sense porno seria molt difícil crear un imaginari sexual amb què orientar la pròpia sexualitat. Si hi ha pornografia és perquè alguna persona abans que nosaltres ha trobat que certa imatge o certa situació era excitant i ha tingut les eines necessàries per plasmar-ho en un producte que es podia utilitzar per comunicar. El missatge, esclar, és establir què es pot considerar eròtic o excitant. Tristament, no hi ha una producció prou variada per poder donar format a tot el que pot ser excitant. Si tens la sort de trobar excitant el que pots trobar al mercat de la pornografia, ho podràs incorporar al teu imaginari sexual. Si el que a tu et pot excitar ningú ho ha plasmat en una pel·lícula o en una novel·la, estaràs orfe de referents.

Mainstream vs. alternatiu

No tota la pornografia serveix per al vessant positiu que se li pot atribuir. Cal tenir en compte que la major part de la pornografia que es comercialitza actualment al món està pensada des d'una visió d'homes cis-heterosexuals, per a un públic cis-heterosexual. Un producte pensat per a una forma masculinitzada d'entendre la sexualitat, coitocentrista, ràpida i agressiva, amb l'ús de la dona com a objecte de plaer de l'home. És un material d'homes per a homes. El plaer de la dona no apareix enlloc; ni per les pràctiques que s'hi fan, ni per la manera de realitzar-les.

L'economització en el procés de producció, a més a més, ha fet anar desapareixent tot rastre de guió o de fil argumental. Tant si es té aquest extra de qualitat com si no, la venda està assegurada, per la qual cosa, si no hi és, el marge comercial és més alt. Internet com a principal canal d'accés a la pornografia, amb la velocitat que la caracteritza, ha entronitzat les escenes curtes (d'entre 10 i 20 minuts), ràpides i directes al coit amb penetració, per sobre del llargmetratge. El resultat és un producte massa sovint titllat d'irreal, distant de la vida quotidiana de qui el mira, poc creïble. No és estrany que hi hagi qui tingui preferència per un porno més casolà.

Segons Pornhub, el terme "amateur" és l'onzè més buscat. És el terme que més diferència de recerca té envers la mitjana mundial (un 68% més buscat).

Lluny del porno mainstream, existeix el porno pensat per dones i per a dones, en què el pes excitatori se centra en l'escenificació, en la història que acompanya l'escena, més que no pas en l'escena coital en ella mateixa. Erika Lust n'és una de les més grans exponents. Paral·lelament, també podem trobar el que es coneix com a postporno, creacions que o bé cerquen trencar els motlles de format que encotillen el porno mainstream, o bé se centren a explorar formes diverses d'aconseguir el plaer sexual. Posa, per tant, l'accent en la varietat i la diversitat sexual, recuperant en certa forma l'esperit del porno dels 70. Cossos no normatius, pràctiques alternatives, espais poc habituals, formats de rodatge inusual. Malgrat la presència del porno per a dones, el postporno o el porno gai, encara és el porno mainstream el que s'endú la major part de la quota de mercat.

Un gran negoci

Es calcula que, a l'estat espanyol, la indústria pornogràfica mou vora els 400 milions d'euros anuals. En el porno, com en tants altres àmbits de consum, es pot optar pel comerç just. Abans de consumir un contingut, ens podem preguntar: sabem si el nostre visionat repercutirà en els drets d'autor a qui correspongui? Sabem quina part dels ingressos arriba als actors i a les actrius? És un producte local, rodat en un país on es respecten els drets laborals? En el cas de treballs autònoms, coneixem l'ètica que aplica la plataforma que fa de mitjancera? Tot això, per descomptat, se suma a les preguntes que ens dirigim a nosaltres mateixes sobre què estem fent amb aquell consum i si la manera com el fem ens és saludable o no.