Per què hem de parlar de sexe, si a internet hi ha més informació de la que necessitem? Si podem veure més porno que mai? Si ja ens han explicat com es posa el condó? Si el sexe ja no fa vergonya? Si jo ja estic bé? Si fins i tot faig servir el satisfyer?

 

Google no té totes les respostes 

Vivim en la societat més hiperinformada de la història. Podem preguntar qualsevol cosa a Google i ens donarà un munt de respostes. Però aquí comença el problema: quina de totes és la correcta? Entre tanta informació, és difícil destriar la que és completa, rigorosa, la que nosaltres necessitem. De fet, sovint, el problema comença abans: saber quina és la pregunta que nosaltres necessitem fer-nos sobre la nostra sexualitat.

 

Educació sexual no és (només) posar-se el condó

L'educació sexual que majoritàriament hem rebut se centra bàsicament en la reproducció i en la por. Com quedar-se embarassada i què fer per no quedar-s'hi. Però la sexualitat és un concepte molt més ampli. Implica cos, plaer, orientació, identitat, valors, fantasies, pràctiques, salut, cura, autocura, i també cultura i societat. L'àmbit sexoafectiu és una esfera molt important al llarg de tota la nostra vida, ens acompanya des del moment que naixem fins que morim, i va canviant al llarg dels anys.

 

Parlar-ne... talla el rotllo!

Tenim la idea que entre persones que s'agraden sorgeix una màgia increïble que desencadena sempre un sexe espectacular que funciona a la perfecció i que ja no cal dir res més per no trencar aquesta màgia. Això és una idealització i una simplificació del sexe, fomentades per l'estereotip de l'amor romàntic. Per saber què ens agrada, què desitgem, què necessitem i com evolucionem nosaltres i les nostres parelles sexuals, hem de parlar-ne, trobar el moment i la manera. Així no deixarem el nostre plaer en mans de la telepatia i la bona voluntat.

 

 

El porno és una ficció

Pensar que veient pel·lis porno aprenem sobre sexualitat és el mateix que pensar que amb les de Star Wars aprenem sobre astrofísica. La pornografia és ficció, no documental. I com a tal, pot ser molt plaent i satisfactòria per estimular el nostre desig i les fantasies sexuals, però no pas per entendre-la com un model per imitar. Especialment perquè els rols que es representen a la pornografia mainstream són estereotips fal·locentristes, coitocentristes i masclistes. És veritat, però, que cada vegada hi ha més pornografia alternativa que s'allunya d'aquests models.

 

 

El sexe encara és tabú

Afortunadament, és una evidència que la societat ha avançat molt. Cada vegada més, les persones podem viure de manera més lliure la nostra sexualitat. Però compte a confondre aquests avenços i creure'ns tan moderns que la nostra societat ha superat tots els prejudicis i tabús. Parlem molt de sexe, sí, però parlem només de la primera capa de la ceba, i la sexualitat en té moltes, de capes. Una cosa és el postureig i l'altra la realitat. Parlar de sexe encara està envoltat d'eufemismes, estereotips, llacunes, infointoxicació i tabús. I el tabú només es trenca parlant-ne, tots.

 

 

Parlem-ne!

Sovint dediquem moltes converses a parlar sobre quin cotxe ens hem de comprar, on anirem de vacances o quina companyia de fibra contractem. Però en dediquem moltes menys a parlar de sexualitat amb les nostres parelles, els nostres fills (o alumnes) o els nostres amics. La sexualitat és una de les experiències vitals que afecten la nostra salut i benestar al llarg de tota la nostra vida, amb les seves conseqüències socials. Potser també es mereix que en parlem (de veritat)!