Els nostres fills i filles miren porno. I ara què?

Estem negant drets La sexualitat és clarament un dels temes que si bé travessa les nostres vides, relacions i comunitats, hem estat i som incapaços d'abordar-lo lluny del tabú i les vergonyes adultes. És paradoxal veure com en una societat absolutament hipersexualitzada, regna el silenci o la invisibilització quan es tracta de la nostra salut sexual. Aquesta incapacitat adulta acaba impedint que les noves generacions puguin viure-la de forma lliure. Com a referents acabem transferint les nostres pors i incomoditats als infants i adolescents, negant-los l'accés a informació al voltant dels seus cossos, estratègies d'autocura, formes de relacions saludables, o conèixer i desenvolupar el seu propi desig i plaer. En definitiva, els estem negant el dret a la salut sexual. La sexualitat és una dimensió que es construeix de forma complexa i que genera molts i molts dubtes, especialment en l'etapa de l'adolescència, en què els canvis corporals, emocionals i socials són més que evidents. Alhora, topen amb una negació per part del mon adult que acaba conduint a la recerca d'alternatives que ajudin a conformar un imaginari propi. Si no ho fem nosaltres, ho fan uns altres Davant d'aquests silencis que nosaltres els oferim, però, sí que existeixen altres espais que donen respostes. No cal ser un expert per saber que actualment la primera via d'accés al coneixement de la sexualitat és a través de les xarxes, majoritàriament a través de la pornografia. Tampoc no costa d'entendre que aquesta dinàmica sembla que es mantindrà intacta: joves i adolescents busquen respostes. Fugim doncs de discursos moralistes allunyats de la realitat i d'allò que està passant i que rebutgen el plaer i el desig. El porno ha de poder ser una font més d'informació, de reconeixement i de plaer. El que cal que ens qüestionem és el com. Com pot deixar de ser l'única opció? Oferim prou eines per entendre'l dins del nostre context? Què és exactament el que ens espanta? No ens enganyem, de porno, n'hi ha molt, i de molt divers. Ja hem assenyalat moltes vegades que el porno mainstream és ficció i no pot ser entès com una narració de les relacions sexuals reals. També hem de poder assenyalar com aquesta ficció sempre acaba reproduint unes desigualtats que sí que són reals a la nostra societat, i unes violències que sí que són presents als nostres entorns propers: dominació de l'home sobre la dona, relacions no consentides, centralitat del plaer masculí, cossos irreals, racisme, etc. També hi ha altres tipus de porno, que busca visibilitzar sexe, pràctiques, cossos i relacions reals, diverses, respectuoses i igualitàries, sense reproduir les discriminacions imperants a la nostra societat. Seguim a la ficció. I segueix sent una única - malgrat la seva diversitat - via a través de la qual joves i adolescents configuren el seu imaginari al voltant de la sexualitat. Així doncs, sigui com sigui, cal repensar quin és el nostre paper com a adults, entenent que la pornografia pot ser - i és - un espai vàlid i necessari, però que és imprescindible un acompanyament i contextualització. El porno mainstream és ficció i no pot ser entès com una narració de les relacions sexuals reals Com ho fem? És cert que la gran majoria dels adults no hem tingut referents ni exemples de com es pot parlar, naturalitzar o guiar l'adquisició d'habilitats i coneixements al voltant de la sexualitat, més que en l'advertència dels "riscos" que s'hi vinculen. Parlar del plaer, del desig o de les fantasies ens fa por. Mirar porno i analitzar-lo, vergonya. Per fer-ho no tenim un manual d'instruccions, però sí que podem tenir algunes premisses al cap que ens ajudin a fer-ho més fàcil per a nosaltres, i sobretot per als nostres adolescents: Les persones adultes no som les protagonistes. Hem de tenir molt clar que el dret a la informació no pot veure's condicionat per les nostres resistències, barreres o límits. Els protagonistes són els joves i les joves, són les seves necessitats i drets els que han d'estar al centre. Hem de respectar els seus ritmes, canals i espais. Si obrim la porta, ja estem canviant les coses. De vegades ens fa por i ens ho proposem i ja estem canviant les coses. Trencar el silenci ja és una passa endavant que ajuda a transmetre a joves i adolescents que és un tema que a casa es pot parlar. No podem arribar tard. Quan no normalitzem amb els nostres fills i filles poder parlar dels genitals, desitjos o plaers, d'allò que ens agrada i d'allò que no, estem educant en el silenci. Si comencem a l'adolescència, estem arribant tard i poden haver-hi incomoditats que caldrà reparar. Posem en valor la curiositat i necessitat d'explorar. Ens agrada que els joves siguin curiosos i explorin el seu entorn. Valorem-ho també en la sexualitat i validem-los quan presentin dubtes o curiositat cap al seu desig i plaer, així com que puguin buscar recursos de forma autònoma a través de la pornografia. La pornografia pot ser -i és- un espai vàlid i necessari, però que és imprescindible un acompanyament i contextualització Permetem l'assaig i error. Quan entrem a l'adolescència entrem en un món nou, ple de noves sensacions, experiències i preguntes. Canviem el paradigma i permetem els dubtes, lluny de la cultura de la por. Equivocar-se forma part de la vivència i el coneixement. Deixem la porta oberta al diàleg. No tenen per què tenir ganes de parlar-ne amb nosaltres, però és important que deixem la porta oberta al diàleg per quan ho desitgin. Busquem altres recursos i referents adequats per a cada edat per pode'ls-hi oferir si ens ho demanen. Fomentem el plaer. L'autoconeixement és fonamental per al benestar, així com el propi plaer. És important fomentar que totes les persones puguin conèixer el seu propi cos, genitals, zones erògenes, pràctiques desitjades... Posem en valor la diversitat. Parlem de la realitat de cossos diversos, més enllà dels models canònics, així com la diversitat de pràctiques, genitals, fantasies i plaers. Desenvolupem una perspectiva crítica. Facilitem el desenvolupament d'una perspectiva crítica que els assenyali l'impacte de les desigualtats socials en la sexualitat. Ajudem-los a veure la diferència entre sexualitat i violència. És imprescindible, doncs, que si volem acompanyar les noves generacions en unes vivències més saludables de la sexualitat, puguem reconèixer quines son les nostres resistències i posar fil a l'agulla per superar-les col·lectivament. Busquem alternatives i referents que contribueixin a construir imaginaris diversos entorn de la sexualitat. Reivindiquem la garantia del dret a l'educació sexual per a totes les persones!