No anava de farol: tenim les imatges del casament a l'iglú d'"El foraster"!

Quan van batejar Albert Estella era estiu. El seu pare va baixar al Forat de la Bòfia, una cavitat de 40 metres de fondària a la muntanya, a buscar-hi gel per refredar les begudes del convit. Amb aquest antecedent, no és d'estranyar que l'Albert decidís que, arribat el dia, es casaria allà baix. Però amb el pas dels anys i la pujada de temperatures, el pendent de neu que de forma natural s'hi formava per poder baixar-hi va desaparèixer. La cova va esdevenir inaccessible. Va desanimar això l'Albert? I tant que no! Ell, home decidit com no n'hi ha d'altre, director de pistes de Port del Comte, ha explicat a Quim Masferrer en el capítol del "El foraster" dedicat a la Coma i la Pedra, que va planejar tirar neu pel forat fins a aconseguir fer unes escales per on poguessin desfilar còmodament família i amics. Al seu cap sonava fenomenal... però a la pràctica, van fallar massa coses. No aconseguien que la neu caigués en pendent, van veure que hi havia risc que la maquinària es precipités pel forat i algú prengués mal, i ho van deixar estar. Però afortunadament, ell ja tenia una alternativa pensada, un pla B que tampoc decebria ningú: casar-se en un iglú! I per què, un iglú? Perquè la neu, la muntanya i la Bòfia formen part de la vida de l'Albert des de sempre. I, sobretot, perquè és "d'idees contràries". Fer l'iglú, ja us ho avancem, tampoc no va ser fàcil: amb una màquina trepitjaneu van arreplegar prou neu fins a tenir una bona muntanya i la van deixar 15 dies perquè reposés. Després, calia anar-la buidant per dintre. S'hi va passar 15 dies treballant, fins i tot quan ja era fosc. Tothom preguntava on era l'Albert: "Tinc feina, tinc feina." Clar, què havia d'explicar? Que estava fent un iglú? Ningú no sabia on anava, ni tan sols la seva dona (tot i que va tenir el detall d'explicar-l'hi abans del casament). Per uns moments, l'Albert es pensava que no ho aconseguiria. Va ploure damunt l'iglú. El va haver de tapar amb mantes tèrmiques perquè no es desfés. Però va aguantar, i va ser magnífic: "Va ser una cosa especial, en un lloc especial, fet de manera natural. Es pensaven que estàvem bojos, però ja em coneixen." Perquè Albert Estella, quan diu una cosa, la fa. I aquí en teniu la prova: un iglú per a 20 persones preparat per fer-hi un casament. Quan diu que li agraden les coses contràries, diu la veritat. Alcalde, fotògrafs, convidats... motos de neu! L'Albert no té constància que s'hagi fet cap més casament en un iglú al Port del Comte. I mira que tot és proposar-s'ho. "Amb temps i paciència, fas possible l'impossible. Ganes de fer-ho, i endavant!"

No anava de farol: tenim les imatges del casament a l'iglú d'"El foraster"!

Si casar-se a l'iglú era el pla B, imagineu-vos el pla A! Com més insòlites són les històries que ens explica "El foraster", més ens agraden. Així que la de l'Albert... és pura fascinació