Mig segle esperant per amor: la història d"El foraster" que ens ha deixat sense paraules
El Josep i la Marina eren joves i s'estimaven... Tot era alegria fins que la mare d'ell es va oposar a la relació. Però el destí els tenia preparada una bona sorpresa!
En Quim Masferrer ja el té, aquest do. Només li calen un parell de preguntes per aconseguir històries al·lucinants. A Pratdip, de fet, n'ha tingut prou amb una: "Quants anys fa que sou casats?" Contesta ràpida la Marina, asseguda al sol al costat del Josep, deixant anar una història digna de Hollywood.
"No, no som casats! Quan érem joves vam ser nòvios però la seva mare no em volia de cap manera. Jo de cosa mal feta no en vaig arribar a fer cap... Vaig aguantar uns quants anys, però vaig dir: què he de fer, jo, esperar que em vulgui aquesta dona?" Marina de Pratdip
Eren altres temps i la sogra va estripar un amor d'aquells de veritat. Dels bons de debò. La prova? Que tot i que la Marina, a contracor, es va acabar casant amb un altre home, el Josep sempre la va esperar. Hi va pensar cada dia durant 50 anys, i per passar la pena cantava cançons... sota un garrofer. Fins que, a punt de fer les noces d'or, el marit de la Marina va morir. I el Josep no va esperar més, que amb mig segle ja n'havia tingut prou.
Després que ell li truqués per donar-li el condol, i d'un dinar a Cambrils, tot va anar rodat. Ara, ja fa anys que viuen junts. La vida --o "lo destino", com diu el Josep-- els tenia preparada aquesta sorpresa. La reflexió que en fa el Quim Masferrer és la cirereta del pastís d'aquest capítol d'"El foraster".
"Quantes històries hi deu haver com la vostra però que no tenen un final feliç, com el vostre? Amors prohibits, matrimonis de conveniència, sentiments amagats... Això no forma part del passat, malauradament avui en dia encara passa. Tant de bo arribi el dia en què tothom pugui viure lliurement el seu amor amb qui vulgui." Quim Masferrer
Estem plorant? No pas, només se'ns ha ficat una coseta a l'ull.
