"LES 7 CAIXES" (2018), una producció de Broadcaster Audiovisual Services SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i amb el suport de l'ICEC.
La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d'un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història.
A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l'havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de les persecucions i matances perpetrades pel règim nazi. Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que mai va conèixer, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que als 18 anys els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no s'hauria imaginat que havien fugit de l'alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa.
Direcció: Carles Canet i David Fontseca
Direcció i producció executiva: Valti Roda i Noe Cuní
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva RTVE: Andrés Luque Pérez
Direcció continguts TVC: Montse Armengou
Producció delegada TVC: Joan Pavon i Elisa Plaza
Realització i direcció de fotografia: David Fontseca
Guió: Carles Canet, Dory Sontheimer i Valti Roda
Documentació i recerca: Dory Sontheimer
Producció: Natàlia Bonet, Marina Israel, Gisela Giralt i Alba Pairet
So directe: Pablo Yrazu.
Muntatge i postproducció: Sofia Escudé
Música: Freeaudio Library i Yiddish
"LES 7 CAIXES" (2018), una producció de Broadcaster Audiovisual Services SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i amb el suport de l'ICEC.
La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d'un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història.
A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l'havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de les persecucions i matances perpetrades pel règim nazi. Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que mai va conèixer, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que als 18 anys els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no s'hauria imaginat que havien fugit de l'alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa.
Direcció: Carles Canet i David Fontseca
Direcció i producció executiva: Valti Roda i Noe Cuní
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva RTVE: Andrés Luque Pérez
Direcció continguts TVC: Montse Armengou
Producció delegada TVC: Joan Pavon i Elisa Plaza
Realització i direcció de fotografia: David Fontseca
Guió: Carles Canet, Dory Sontheimer i Valti Roda
Documentació i recerca: Dory Sontheimer
Producció: Natàlia Bonet, Marina Israel, Gisela Giralt i Alba Pairet
So directe: Pablo Yrazu.
Muntatge i postproducció: Sofia Escudé
Música: Freeaudio Library i Yiddish
Les 7 caixes
"LES 7 CAIXES" (2018), una producció de Broadcaster Audiovisual Services SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i amb el suport de l'ICEC.
La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d'un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història.
A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l'havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de les persecucions i matances perpetrades pel règim nazi. Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que mai va conèixer, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que als 18 anys els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no s'hauria imaginat que havien fugit de l'alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa.
Direcció: Carles Canet i David Fontseca
Direcció i producció executiva: Valti Roda i Noe Cuní
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva RTVE: Andrés Luque Pérez
Direcció continguts TVC: Montse Armengou
Producció delegada TVC: Joan Pavon i Elisa Plaza
Realització i direcció de fotografia: David Fontseca
Guió: Carles Canet, Dory Sontheimer i Valti Roda
Documentació i recerca: Dory Sontheimer
Producció: Natàlia Bonet, Marina Israel, Gisela Giralt i Alba Pairet
So directe: Pablo Yrazu.
Muntatge i postproducció: Sofia Escudé
Música: Freeaudio Library i Yiddish
"LES 7 CAIXES" (2018), una producció de Broadcaster Audiovisual Services SL en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i amb el suport de l'ICEC.
La Dory, una farmacèutica i òptica catalana, va veure capgirada la seva vida quan, el 2002, en morir la seva mare, va descobrir dalt d'un armari de casa seva set caixes perfectament retolades i ordenades. Plenes de fotografies, cartes i records de família, les set caixes semblaven un joc de pistes preparat perquè algú reconstruís la història.
A mesura que anava obrint caixes, la Dory descobria una història i uns orígens, els seus, que eren molt diferents dels que li havien explicat i dels valors catòlics amb què l'havien educat: la seva família era jueva i va ser víctima de les persecucions i matances perpetrades pel règim nazi. Per primer cop, la Dory coneix els seus orígens jueus i qui eren els seus avis materns i els seus avis paterns, tiets, cosins... En definitiva, la seva família directa i que mai va conèixer, exceptuant el seu avi patern i el seu tiet, Julius... Fent memòria, a la Dory li ve al cap que als 18 anys els seus pares ja havien deixat entreveure que els seus orígens eren jueus, però en cap moment no s'hauria imaginat que havien fugit de l'alemanya nazi per jueus, ni dels perills que van haver de passar en la seva fugida, ni molt menys que la història de la seva família estigués escrita amb sang per tot Europa.
Direcció: Carles Canet i David Fontseca
Direcció i producció executiva: Valti Roda i Noe Cuní
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva RTVE: Andrés Luque Pérez
Direcció continguts TVC: Montse Armengou
Producció delegada TVC: Joan Pavon i Elisa Plaza
Realització i direcció de fotografia: David Fontseca
Guió: Carles Canet, Dory Sontheimer i Valti Roda
Documentació i recerca: Dory Sontheimer
Producció: Natàlia Bonet, Marina Israel, Gisela Giralt i Alba Pairet
So directe: Pablo Yrazu.
Muntatge i postproducció: Sofia Escudé
Música: Freeaudio Library i Yiddish
La terra de la mel
En una regió remota i muntanyosa dels Balcans, la Hatidze Muratova viu amb la seva mare malalta en un poblet sense carreteres, ni electricitat ni aigua corrent. Ella es dedica a criar colònies d'abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen no s'esgota mai.
Sense protecció ni ajuda, és capaç d'amansar-les per poder extreure'n la mel i vendre-la a la ciutat més propera. L'arribada d'una família nòmada amb la seva furgoneta tronada, set fills inquiets i un ramat de bestiar sembla destorbar la pau de la Hatidze i de les seves abelles. En un primer moment, els rep amb els braços oberts, oferint-los el seu afecte, el seu brandi i els seus consells d'apicultura. Però no passa gaire temps abans que en Hussein, el patriarca de la família nòmada, vegi l'oportunitat de posar en pràctica els seus interessos comercials amb la mel per poder alimentar els seus infants.
Tot i que l'arribada de la família proporciona companyia i alleujament a la soledat de la Hatidze, també provoca un sotrac en l'ordre natural de la zona i es converteix en una amenaça per als seus mitjans de supervivència. Un retrat colpidor sobre la desaparició d'una forma de vida, que alhora evidencia el fràgil equilibri entre humanitat i naturalesa a través de la mirada d'una dona resilient i extraordinària.
En una regió remota i muntanyosa dels Balcans, la Hatidze Muratova viu amb la seva mare malalta en un poblet sense carreteres, ni electricitat ni aigua corrent. Ella es dedica a criar colònies d'abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen no s'esgota mai.
Sense protecció ni ajuda, és capaç d'amansar-les per poder extreure'n la mel i vendre-la a la ciutat més propera. L'arribada d'una família nòmada amb la seva furgoneta tronada, set fills inquiets i un ramat de bestiar sembla destorbar la pau de la Hatidze i de les seves abelles. En un primer moment, els rep amb els braços oberts, oferint-los el seu afecte, el seu brandi i els seus consells d'apicultura. Però no passa gaire temps abans que en Hussein, el patriarca de la família nòmada, vegi l'oportunitat de posar en pràctica els seus interessos comercials amb la mel per poder alimentar els seus infants.
Tot i que l'arribada de la família proporciona companyia i alleujament a la soledat de la Hatidze, també provoca un sotrac en l'ordre natural de la zona i es converteix en una amenaça per als seus mitjans de supervivència. Un retrat colpidor sobre la desaparició d'una forma de vida, que alhora evidencia el fràgil equilibri entre humanitat i naturalesa a través de la mirada d'una dona resilient i extraordinària.
La terra de la mel
En una regió remota i muntanyosa dels Balcans, la Hatidze Muratova viu amb la seva mare malalta en un poblet sense carreteres, ni electricitat ni aigua corrent. Ella es dedica a criar colònies d'abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen no s'esgota mai.
Sense protecció ni ajuda, és capaç d'amansar-les per poder extreure'n la mel i vendre-la a la ciutat més propera. L'arribada d'una família nòmada amb la seva furgoneta tronada, set fills inquiets i un ramat de bestiar sembla destorbar la pau de la Hatidze i de les seves abelles. En un primer moment, els rep amb els braços oberts, oferint-los el seu afecte, el seu brandi i els seus consells d'apicultura. Però no passa gaire temps abans que en Hussein, el patriarca de la família nòmada, vegi l'oportunitat de posar en pràctica els seus interessos comercials amb la mel per poder alimentar els seus infants.
Tot i que l'arribada de la família proporciona companyia i alleujament a la soledat de la Hatidze, també provoca un sotrac en l'ordre natural de la zona i es converteix en una amenaça per als seus mitjans de supervivència. Un retrat colpidor sobre la desaparició d'una forma de vida, que alhora evidencia el fràgil equilibri entre humanitat i naturalesa a través de la mirada d'una dona resilient i extraordinària.
En una regió remota i muntanyosa dels Balcans, la Hatidze Muratova viu amb la seva mare malalta en un poblet sense carreteres, ni electricitat ni aigua corrent. Ella es dedica a criar colònies d'abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen no s'esgota mai.
Sense protecció ni ajuda, és capaç d'amansar-les per poder extreure'n la mel i vendre-la a la ciutat més propera. L'arribada d'una família nòmada amb la seva furgoneta tronada, set fills inquiets i un ramat de bestiar sembla destorbar la pau de la Hatidze i de les seves abelles. En un primer moment, els rep amb els braços oberts, oferint-los el seu afecte, el seu brandi i els seus consells d'apicultura. Però no passa gaire temps abans que en Hussein, el patriarca de la família nòmada, vegi l'oportunitat de posar en pràctica els seus interessos comercials amb la mel per poder alimentar els seus infants.
Tot i que l'arribada de la família proporciona companyia i alleujament a la soledat de la Hatidze, també provoca un sotrac en l'ordre natural de la zona i es converteix en una amenaça per als seus mitjans de supervivència. Un retrat colpidor sobre la desaparició d'una forma de vida, que alhora evidencia el fràgil equilibri entre humanitat i naturalesa a través de la mirada d'una dona resilient i extraordinària.
