Esclavatge a la República Dominicana: tallar canya de sucre a canvi d'una barraca
"El documental" estrena "Mal de canya" en el marc del Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Esclavitud, el 25 de març. La María viu i treballa en una plantació de canya de sucre a la República Dominicana. El director, Juan Zapata, exposa aquesta forma d'esclavatge del segle XXI, que encara atrapa milers de persones sense alternatives.
La María és una mare viuda amb 5 fills, una de les poques dones que treballen als camps de La Central Romana, a la República Dominicana, una finca que pertany a la família Fanjul, una de les fortunes més grans d'Amèrica, que ha finançat les campanyes presidencials dels EUA, tant de demòcrates com de republicans.
A canvi de la seva feina tallant i plantant canya de sucre, la María té accés a una barraca sense aigua potable, ni electricitat, ni serveis sanitaris bàsics. Com ella, milers d'haitians indocumentats viuen en aquesta situació a les plantacions de canya de sucre de la República Dominicana, un dels principals països productors de sucre del món.

"Mal de canya" segueix la vida de la María i la seva filla, la Martina, que, a diferència de la seva mare, lluita per sortir d'aquesta situació. El documental també mostra els casos d'altres personatges, com el de la Leidy i el seu nadó, que són desallotjats de casa quan el seu sogre es retira després de 50 anys de feina; o els de Yudelka, Yoni i Telemin, que s'organitzen i intenten canviar la situació miserable que viuen als camps de canya. Aquesta resistència, però, és un obstacle que dificulta el funcionament de la gran màquina que és la plantació.

El paisatge de la plantació és una màquina perfecta, dissenyat per aprofitar al màxim tots els elements de la cadena de producció i minimitzar qualsevol acumulació significativa de males herbes. "Mal de canya" segueix les víctimes d'aquest esclavatge modern, i alhora descriu com l'espai està dissenyat per fer que perduri el sistema. La gent treballa 12 hores al dia i reben 3 per cada tona de canya que tallen i una casa de 9 m2 per a una família de 6 components. Els treballadors més forts poden collir un màxim de 2 tones de canya al dia, que és el que costa el viatge per anar al poble on hi ha la farmàcia més pròxima. Si treballes tens un sostre, si no pots treballar et fan fora de la barraca.

Una casa per a una vida de misèria: aquesta és la forma específica de l'esclavitud moderna en una immensa plantació de canya de sucre a la República Dominicana, tan gran com la distància entre Barcelona i Girona. Tot dins de la plantació pertany a la companyia: cases, carreteres i trens, hotels i mansions, cada fulla de la canya de sucre. Els milers d'haitians que hi treballen es troben en una absoluta indefensió, ja que la majoria són immigrants sense papers i d'altres ja han nascut dins les plantacions sense cap regularització.
Però tot està previst: tant els camps de canya sense fi com la vida de les persones que hi treballen amb precarietat. Davant d'aquesta situació d'esclavatge, la majoria de treballadors i habitants de les plantacions es resignen, com la Maria; uns quants intenten fugir i trobar feina a les zones hoteleres de platja Bávaro i uns altres, la minoria, busquen organitzar-se dins la plantació per intentar canviar les coses.

Fitxa tècnica
Direcció i realització: Juan Zapata
Guió: Jan Matheu
Producció: Jan Matheu, Oriol Cortacans i Ico Abreu
Producció executiva TV3: Jordi Ambrós
Direcció de fotografia: Sofia Nicolini
Muntatge: Guiu Vallvé
Direcció de producció: Laura Ejidos
Música: La Gran Mawan
Lingüista: Roser Tintó
Grafisme: Júlia Latorre
"Mal de canya" és una producció de SomBatabat en coproducció amb Mayo Produccions i lFilms i amb la col·laboració de TV3.