Amb motiu de la mort d'Oriol Bohigas, "El documental" emet "La ciutat de tothom"

A les acaballes del Franquisme, l'estructura social i urbana de Barcelona era complexa. Entre 1950 i 1975, l'arribada de migrants d'altres territoris de l'estat espanyol va fer augmentar la població de la ciutat un 30%. Per encabir els nouvinguts, a la perifèria es van aixecar barris sencers sense cap tipus d'infraestructures ni de lògica urbana. Barris d'autoconstrucció a la perifèria de Barcelona, anys 70 (imatge de Llorenç Soler) ("La ciutat de tothom", de Zeba Produccions) Amb l'arribada de la democràcia, l'ajuntament de la ciutat va tirar endavant un ambiciós pla urbanístic que havia d'incloure arquitectes, enginyers, urbanistes i uns Jocs Olímpics. I Oriol Bohigas va ser una peça clau d'aquesta renovació urbanística. El 1984 va ser nomenat conseller urbanístic de l'Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre Barcelona ser seu olímpica. Oriol Bohigas ("La ciutat de tothom", de Zeba Produccions) Vila Olímpica de Barcelona ("La ciutat de tothom", de Zeba Produccions) Fitxa tècnica Direcció i realització: Zeba Produccions Guió i muntatge: Sergi Guix Productor: Sergi Sala Costa Música: ARTLIST.IO Lingüista: Eulàlia Purtí Grafisme: Eduard Miguel Veu en off: Neus Umbert "La ciutat de tothom" és una producció de Zeba Produccions en coproducció amb la Fundación Esteyco i la col·laboració de TV3, la Cambra Oficial de contractistes d'obres de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l' Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura i el Ministerio de Transportes Movilidad y Agenda Urbana. Barcelona("La ciutat de tothom", de Zeba Produccions)