"Disculpin les molèsties" és un format documental on es busca combinar constantment les imatges d'arxiu i les entrevistes, per aconseguir un ritme narratiu intens. La intenció és elaborar un discurs propi que avanci de manera fluïda i molt ràpida.
Funciona com una trena: la veu dels entrevistats es creua amb les imatges d'arxiu per il·lustrar el que se'ns explica Però, a la vegada, el que veiem aporta continguts nous que ens obliguen a tornar un altre cop a les entrevistes. I, de tant en tant, una veu en off acompanya les imatges per matisar o ampliar el discurs.
La combinació de tot aquest material de vegades produeix un efecte divertit, de vegades nostàlgic Però sempre s'intenta que doni prou claus per interpretar la realitat que hem vist a través de la tele.
Visualment, el programa es mou dins un espai ple d'aparells de televisió que han estat recollits, simbòlicament, de les cases dels espectadors. Aquestes teles, on apareixen i desapareixen les imatges, ens ajuden a fer un recorregut diferent, crític i transgressor per mig segle de televisió al nostre país.
Funciona com una trena: la veu dels entrevistats es creua amb les imatges d'arxiu per il·lustrar el que se'ns explica Però, a la vegada, el que veiem aporta continguts nous que ens obliguen a tornar un altre cop a les entrevistes. I, de tant en tant, una veu en off acompanya les imatges per matisar o ampliar el discurs.
La combinació de tot aquest material de vegades produeix un efecte divertit, de vegades nostàlgic Però sempre s'intenta que doni prou claus per interpretar la realitat que hem vist a través de la tele.
Visualment, el programa es mou dins un espai ple d'aparells de televisió que han estat recollits, simbòlicament, de les cases dels espectadors. Aquestes teles, on apareixen i desapareixen les imatges, ens ajuden a fer un recorregut diferent, crític i transgressor per mig segle de televisió al nostre país.