
Al mal temps, bona cara: l'humor d'"El dia més curt"
Per a alguns, l'inici de l'hivern és motiu de tristesa, però per als més cinèfils -tant si som fredolics com calorosos- és portador d'una alegria innegable: la Festa Mundial del Cinema Curt

Lluís Salgado
Guionista i presentador de "Curtcircuit33" i redactor de "Quan arribin els marcians"
El dia més curt, la Festa Mundial del Cinema Curt, es fa coincidir amb el dia més curt de l'any, en què només veiem el sol durant una mica més de nou hores. I, com no pot ser d'una altra manera, és el dia gran per a "Curtcircuit33". Per això, aquest any, el celebrem amb el millor humor possible: un programa especial dedicat a la comèdia.
El programa obre la sessió amb "Capitalistes" (2017), una pel·lícula nadalenca totalment a contracorrent. El protagonista és el Nikos i, amb només cinc anys, ha arribat a la conclusió que el Pare Noel és un capitalista, perquè només porta regals als nens de les famílies amb diners. A partir d'aquesta premissa, el director belga Pablo Muñoz Gómez construeix una història que esquiva els clixés del cinema social amb ironia i esperit iconoclasta.
"Lunch ladies" (2017) ens obre la porta a l'humor negre més gamberro i macabre. J. M. Logan dirigeix un guió de Clarissa Jacobson sobre dues fans fatals de Johnny Depp. Es diuen Lou-Anne i Seretta, treballen de cuineres en un institut de Califòrnia i atempten al bon gust amb una irreverència digna del cinema de John Waters o del primer Almodóvar. Un consell: no la veieu abans de menjar, perquè us en podrien passar les ganes.
I el programa acaba amb "Finger night", una pel·lícula juganera, que transmet la sensació d'estar feta pel pur plaer de passar-s'ho bé. En destaquem l'atreviment narratiu i la perícia en la posada en escena perquè, amb unes mans en plena forma i poca cosa més, la directora Mara Joly aconsegueix dibuixar-nos un bon somriure a la cara.