Quan hom intenta apropar-se a una figura històrica i a uns fets històrics com els del judici i la mort del president Companys, troba dos camins: fer-ho a partir del mite o acostar-s'hi a partir del realisme historicocostumista.
Amb "13 dies d'octubre" hem optat per no transitar per cap dels dos camins i construir-ne un de nou: el que va de l'un a l'altre, que explora la creació d'un mite, analitza la forja de la figura d'un màrtir i els elements i les figures històriques clau per a la seva construcció. Mostrem, alhora, els petits conflictes humans que se succeeixen al voltant de l'empresonament, el judici i l'afusellament de Lluís Companys, observant el seu pols vital minuciosament, l'imprevist i l'atzar, imaginant-nos els petits moments essencials però que no surten ni poden sortir als llibres.
Però ens agradaria no haver-nos quedat aquí i haver anat més enllà: voldríem ensenyar que la suma d'aquests elements, juntament amb la consciència de Companys, i el reconeixement del seu paper històric, acaben creant un relat que gens casualment ens remet, com totes les històries de màrtirs, a la de la passió de Crist. No es tracta, però, d'elevar la figura de Companys a la de salvador de la pàtria, sinó més aviat d'observar com s'ha construït aquest relat per tal de poder llegir la nostra història i entendre com i per què s'han construït aquests mites, tot utilitzant una càmera i un micròfon per disseccionar-ho.
I que cadascú en faci el seu propi judici.
Carlos Marques-Marcet
Amb "13 dies d'octubre" hem optat per no transitar per cap dels dos camins i construir-ne un de nou: el que va de l'un a l'altre, que explora la creació d'un mite, analitza la forja de la figura d'un màrtir i els elements i les figures històriques clau per a la seva construcció. Mostrem, alhora, els petits conflictes humans que se succeeixen al voltant de l'empresonament, el judici i l'afusellament de Lluís Companys, observant el seu pols vital minuciosament, l'imprevist i l'atzar, imaginant-nos els petits moments essencials però que no surten ni poden sortir als llibres.
Però ens agradaria no haver-nos quedat aquí i haver anat més enllà: voldríem ensenyar que la suma d'aquests elements, juntament amb la consciència de Companys, i el reconeixement del seu paper històric, acaben creant un relat que gens casualment ens remet, com totes les històries de màrtirs, a la de la passió de Crist. No es tracta, però, d'elevar la figura de Companys a la de salvador de la pàtria, sinó més aviat d'observar com s'ha construït aquest relat per tal de poder llegir la nostra història i entendre com i per què s'han construït aquests mites, tot utilitzant una càmera i un micròfon per disseccionar-ho.
I que cadascú en faci el seu propi judici.
Carlos Marques-Marcet