Si en un restaurant us porten un turbot, un déntol, una lluerna, una rascassa o una vaca tremoladora, sabeu què mengeu? En el capítol d'aquesta setmana de "Caçadors de paraules", Roger de Gràcia navega per les aigües lingüístiques i es converteix en pescador de paraules. Comença de matinada a Castelló de la Plana, al País Valencià, compartint la feina dels pescadors en una dura jornada. Resultat: un bon mareig i un munt de descobriments, especialment pel que fa a les varietats de peix i els seus noms. La "navegació" continua per Mercabarna, i per algunes peixateries de Cambrils i Palamós, on el Roger explota la tòpica gràcia de peixaters i peixateres per vendre el que faci falta. I acaba el recorregut amb un pescador de Fornells, a l'illa de Menorca, que li ensenyarà els diferents arts de pesca, i el convidarà a compartir una autèntica caldereta menorquina.
Després de marejar-se navegant pel mar, en Roger de Gràcia canvia d'aires i dedica el "Caçadors de paraules" d'aquesta setmana al català de muntanya. En un viatge ple de fred, però molt entretingut, en Roger recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha una parla pròpia de les valls de muntanya.
En el capítol d'aquest dilluns, Roger de Gràcia treu la seva faceta més juganera i es dedica a buscar les paraules més "lúdiques" del mercat. Jocs tradicionals i moderns, recuperats o mig oblidats, infantils i d'adults, tot per demostrar que el vocabulari dels jocs és inacabable i que, sovint, exporta algunes expressions al parlar popular.
Sabíeu que un vi pot tenir aroma de xocolata, d'encens o pètals de rosa? Que l'ull de llebre és una varietat de raïm? O que el marc és un aiguardent que es fa amb la brisa? La cultura del vi té cada dia més força, però en sabem tant com diem els catalans? Roger de Gràcia s'endinsa en les vinyes i els cellers per descobrir el vocabulari del món del vi, i de passada, aprendre a tastar vins i caves com un autèntic expert.
Si voleu "xalar" una miqueta amb el parlar "pla" de la gent del Delta, agafeu la "granera" i prepareu-vos per recollir uns "catxels", disfrutar d'un correbous o navegar pels aiguamolls amb un "cavero" dalt d'un "barquet de perxar". En un dels capítols de la primera temporada de la sèrie, Roger de Gràcia va recórrer l'Ebre i els pobles que el voregen, des de Mequinensa fins a les portes del Delta.
Si us preguntem quina és la llengua pròpia de la Vall d'Aran, molts direu: l'aranès. Però sabeu exactament què és l'aranès? Quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer? Aquest dilluns "Caçadors de paraules" dedica el seu primer programa a una llengua que no és el català, a una llengua cooficial a tot Catalunya, l'aranès.
Sabeu quin és l'origen de la paraula "Catalunya"? Això és el que li demana a Roger de Gràcia, a l'inici del proper "Caçadors de paraules", un dels nostres "pares de la pàtria": Guifré el Pelós. Resulta, però, que averiguar-ne l'origen no és tan fàcil. I és que els noms dels llocs, que semblen tan immutables, també han patit els girs de la història. Roger de Gràcia investiga aquesta setmana per què els pobles i ciutats es diuen com es diuen. Per què els veïns d'un poble, Cabó, a l'Alt Urgell, de cop, decideixen canviar-li el nom. I per què n'hi ha un que, encara ara, segueix mantenint dos noms: Santa Maria de Corcó i l'Esquirol. Per fer tot això, el nostre caçador de paraules es farà un fart de viatjar: a la Cerdanya descobrirem alguns dels topònims més curts del domini lingüístic català, com Das, Nas, Bor, Pi o Er; a la Vall de Gallinera, al País Valencià, investigarem els noms de poble que ens han deixat els conqueridors àrabs; i a Barcelona, sentirem com rebategem alguns dels carrers i places de la ciutat, fugint dels noms oficials.
La Franja és la zona catalanoparlant d'Aragó. Són més de 60 municipis, prop de 50 mil habitants, dels quals un 90% parla català, el percentatge més elevat de tot el domini lingüístic. Roger de Gràcia recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i de passada tastar els millors productes. Dels panadons de Tolba a l'oli de Maella, i dels gelats del Campell a les figues de Fraga.
Escalfar, il·luminar, coure aliments, fondre metalls, fabricar vidre, la civilització no hauria existit sense el domini del foc. I evidentment, les espurnes han omplert el nostre llenguatge de cada dia. Roger de Gràcia investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu.
En plena crisi immobiliària, amb la bombolla que es desinfla i els preus que cauen en picat, en Roger de Gràcia dedica el pròxim "Caçadors de paraules" a la casa i a totes les paraules que l'envolten. Per fer-ho comença buscant pis i descobrint que les ofertes immobiliàries amaguen uns quants eufemismes: "finca règia", "ben situat", "ideal parelles", etc.
Aquest dijous, Roger de Gràcia presenta a "Caçadors de paraules" la seva candidatura a Llaminer de l'Any. La seva passió pels dolços el porta a recórrer Catalunya, amb una escapada a Mallorca i Eivissa, per descobrir i tastar els millors pastissos, pastes, postres, galetes i llepolies. I ja que hi som, per "caçar" totes les paraules que fem servir per anomenar aquests productes: de les mones de Pasqua als braços de gitano, i dels rubiols mallorquins al flaó eivissenc.
Roger de Gràcia i els seus "Caçadors de paraules" acaben la segona temporada de la sèrie el dijous 17 d'abril amb un capítol especial que recull els millors moments de la temporada. Al llarg de 13 capítols, la sèrie ha seguit apostant per recuperar i divulgar paraules i accents que normalment tenen poca presència a la televisió. I sempre amb l'esperit gamberro però divulgatiu que ha caracteritzat aquesta sèrie del Departament de Nous Formats. Per això, en aquest capítol final Roger de Gràcia visitarà un misteriós personatge a qui entregaà totes les paraules recollides al llarg de la sèrie: fins i tot algunes que no han cabut en el metratge habitual de cada programa. Així, el caçador acabarà enfrontant-se cara a cara amb un dels "pares espirituals" de la llengua catalana. A més, aquest últim "Caçadors de paraules" inclou algunes seqüències inèdites, un munt de pífies del Roger, i els moments més divertits del rodatge. Un rodatge que ha portat Roger de Gràcia i el seu equip per tota la geografia catalana, per les Balears i pel País Valencià, amb un total de més de 10.000 quilòmetres recorreguts. "Caçadors de paraules" ha aconseguit una mitjana de 586.000 espectadors, amb un 18,4% de quota de pantalla. El programa més vist de la temporada va ser el dedicat al llenguatge del mar i els pescadors, amb un 26,9 % i 856.000 espectadors.
Els "Caçadors de paraules" fan un recorregut per la vida d'un lector, des que neix fins que es mor. Roger de Gràcia comença el programa en una classe de les escoles La Bressola, a la Catalunya Nord, ajudant els nens que comencen a llegir. Segueix desxifrant els missatges de mòbil i del Messenger, les lectures principals dels adolescents catalans. Fa una pausa a l'edat adulta per treure el nas al dia de Sant Jordi i fer llegir fragments de les seves obres a alguns escriptors catalans. I com que ha arribat l'edat de guanyar-se les garrofes, entrevista algú que se les guanya llegint tot el dia: l'agent literària Mònica Martín. Però, si els lectors envelleixen, els llibres també, i el nostre caçador no s'ha estat de visitar els manuscrits i incunables de la magnífica Bi-blioteca de Montserrat i, de passada, aprendre dels monjos els secrets per tenir-ne cura i conservar-los. Finalment, com que la darrera lectura de les nostres vides, a ve-gades, es deixa escrita a la tomba, en Roger de Gràcia tanca el programa descobrint alguns epitafis al cementiri de Vilafranca del Penedès. Allí el visitarà l'inefable músic Quim Vila i la seva banda de funerals per "enterrar" el programa.