Gato Pérez i Peret van ser dos dels artistes que més van trepitjar l'"Àngel Casas Show". Per això, el cantant de La Pegatina, Adrià Salas, ha tancat el programa especial "Recordant... Àngel Casas Show" amb una mica de rumba, amb les cançons "Rumba Barcelona", de Gato Pérez, i "Mig amic", de Peret.
L'actriu que encarnava la cèlebre Lucy de "Dallas", Charlene Tilton, va recordar el seu pas per l'"Àngel Casas Show" i va reconèixer que no estava passant pel seu millor moment quan va concedir l'entrevista. En aquesta entranyable conversa, l'actriu va explicar també les causes de la caiguda que va patir durant l'actuació a plató, i va admetre que potser havia begut alguna copa abans de començar
Si et vas perdre el programa especial dedicat a l'Angel Casas, no tens perdó. Tot i això, estàs de sort, perquè aquí et deixem l'emotiu moment final després de viure moltes sorpreses i retrobaments en un recorregut per la trajectòria del mític periodista i pioner del talk show. Els presentadors de l'especial, Lídia Heredia, Ramon Pellicer i Albert Om, van cedir la paraula a l'Àngel per acomiadar el programa.
Qui no voldria parlar amb Robert Mitchum? Quina veu fabulosa per cantar calipsos i quina manera de mirar per damunt l'espatlla: un dels lletjos amb encant més fascinants del cinema. Va ser camioner, boxejador, mariner i escriptor, i va treballar amb gegants com Howard Hawks, John Wayne, Otto Preminger -que el va fer fora d'un rodatge- i Marilyn Monroe. I aquí en parla, amb mig somriure, com aquell que res.
Anthony Quinn, amb el seu somriure obert d'home bo, tot recordant quan era un nen emigrant a Nova York que volia actuar a Broadway. A punt de fer el seu primer paper de català per a la pel·lícula "El meu avi", Quinn fa l'entrevista en el seu mexicà matern, parlant dels papers i els directors que el van marcar. "Voldria fer de Tolstoi -diu-, que volia ser sant i era un dimoni com jo."
Endevinarà Uri Geller el dibuix que Àngel Casas està fent d'amagat? No és que ho endevini, precisa és que ho veu! Aquí, el primer experiment telepàtic amb què el mentalista i parapsicòleg israelià deixa bocabadats públic i entrevistador. "No estava preparat", diu Casas.
La seva presència en pantalla arregla rellotges, encén tots els llums d'un pis, fa petar bombetes i gots de llet, doblega culleretes i engega estufes. Els testimonis del públic -"no hi ha res preparat", insisteix Casas- corroboren la força mental d'Uri Geller, que ho peta sense perdre el somriure.
"Quin és el seu principal argument polític?", pregunta Casas a l'honorable Cicciolina, artista porno i diputada radical al Parlament italià. Una entrevista amb suspens perquè ningú espera les seves opinions, sinó (i arriben de seguida) els seus mugrons. "Però el que jo faig no és obscè -insisteix ella-. Obscens són els traficants d'armes."
Alain Delon en sap, de política, però no vol ser ministre de Cultura, tot i que ho ha tingut a tocar. Tampoc ha volgut ser cantant, tot i que un papa li va dir que cantava molt bé. Delon és potser l'actor més emblemàtic de França, i aquí demostra que, malgrat la seva fama, d'antipàtic, no en té res.
Segona part de l'entrevista, i més somriures seductors de l'astre francès, resplendent amb 50 anys. Delon se'n surt amb elegància de les preguntes dels espectadors: què és el primer que l'atreu d'una dona, si és cert que fa l'amor cada dia, quina és la seva màxima ambició i, per sorpresa, pregunta a Casas: "És cert que demà es casa per segona vegada?"
Només va riure quan Casas li va preguntar si sortiria abans amb Richard Gere o amb Bo Derek. "Amb Richard Gere, és clar!" Encara no sabíem que era homosexual, ni molt menys que estigués malalt de sida. "Àngel Casas Show" reemet, el dia de la mort de Rock Hudson, l'entrevista que li havien fet exactament un any abans, l'entrevista tensa, amb un Hudson seriós i una mica distret, que el va fer patir tant.
Nadal del 85. Àngel Casas interpreta "Els pastorets" de Folch i Torres armat amb una espasa de llum: "Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura Amb les teves gosadies tocar amb ta bava voldries la donzella més pura!" I és clar, això no hi ha Satanàs que ho aguanti.
Lauren Bacall, sempre mítica, recorda amb Casas papers inoblidables com el de "Tenir o no tenir", el seu llarg amor amb Humphrey Bogart i els anys de lluita política contra la cacera de bruixes anticomunista que va assolar Hollywood. Decidida i radical, es defineix amiga del risc i de prendre partit, i assegura, com Bogart, que no es refia dels homes que no beuen.