Nadia Ghulam és els ulls i la veu de moltes dones del seu país, l'Afganistan. En la seva primera novel·la, "El secret del meu turbant", ens va explicar com als vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba i com el seu pare es va posar malalt. Durant el règim talibà, com que les dones no podien treballar, la Nadia es va fer passar per un home, en Zelmai, per tal de mantenir la seva família. A "La primera estrella del vespre", la Nadia ha escrit a quatre mans, amb en Xavier Diéguez, el retorn al seu país després de viure a Catalunya.