El terme "Pirineus" ve d'un personatge de la mitologia grega, Pirene. Heracles hi construeix una tomba per a Pirene donant-hi nom així a la serralada. El mot "Pirineus" era ja conegut en grec antic: el terme Πυρηναῖα apareix en els textos de Plutarc.
Els Pirineus formen una serralada d'aspecte rectilinear, bastant estret, d'una llargada total de 430 quilòmetres des del Cap de Creus, al Mediterrani, fins al Golf de Gascunya, a l'Atlàntic.

Les valls pirinenques s'orienten típicament de nord a sud, llevat dels extrems marítims i d'alguna vall notable com ara la d'Ordesa, la de la Cerdanya i la de l'Aragó. Açò explica l'escassa accessibilitat entre les distintes valls (els eixos Jaca-Pamplona i Puigcerdà-la Seu d'Urgell són dues excepcions). A més, els cims més alts es barregen sense cap depressió important que els separi, fet que explica per què hi ha tan pocs llocs de pas practicables entre els dos vessants.

El Pirineus son una joia. Un espectacle on la natura és la gran protagonista.