El títol no deixa lloc a equívocs: aquest és un retrat íntim i alhora un homenatge a Pere Pubill Calaf, Peret per al món sencer, el rei de la rumba catalana per a la història. Amb la complicitat dels seus nets i d'amics com el Petitet, Justo Molinero i fins i tot el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni, el documental relata molt de prop la "vida de pel·lícula" de Peret a base de xerrades casolanes i sobretaules al bar, així com d'una carretada de material d'arxiu i fins i tot divertides dramatitzacions. Dels corrals de Mataró ("on només hi havia rates i fam") al carrer de la Cera del Raval; dels anys de joventut entre prostitutes, partides de cartes i venda ambulant als bolos per als turistes de Calella; de la invenció d'una nova i engrescada rumba gitana que bevia de Pérez Prado i Elvis (molt diferent de la rumba flamenca que feien els altres) a la campanada amb el "Borriquito" i les gires internacionals amb els seus fidels palmeros, el Toni i el Huesos; de l'actuació forçosa a Eurovisió al seu llarg retir per convertir-se en pastor evangelista i el seu sonat retorn juntament amb Los Amaya i Los Chipén. Déu, la família i la rumba és el triumvirat que presideix una pel·lícula que no esquiva explicar l'amargor amb què Peret va viure l'absurda polèmica per la paternitat de la rumba catalana amb la qual alguns volien enfrontar-lo amb el Pescadilla. Ni descriure una personalitat complexa, fruit de la tensió entre món gitano i món paio, entre pobresa i riquesa, entre veritat i picaresca.