TOTS ELS CLIPS
El català, una llengua vital
El filòleg Joan Veny, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2015, explica que el cas del català és excepcional, perquè malgrat els enemics i adversitats que ha hagut de fer front és una llengua que manté una gran vitalitat.
El celibat, en dubte
El capellà i historiador Casimir Martí explica que el més important per les comunitats cristianes és algú que els comuniqui l'evangeli a fons, més enllà del celibat.
La germana petita de la cultura
La fotògrafa Colita critica que, a Catalunya, la cultura, en general, i la fotografia, en particular, no són prou respectades.
Com podria millorar l'economia?
L'advocat, historiador i economista Francesc Cabana explica que no cal fer grans sacrificis per millorar l'economia, sent més bones persones n'hi hauria prou.
L'acordió diatònic, avui
El músic i folklorista Artur Blasco explica que l'acordió diatònic és avui encara molt actual entre els grups de música folk del país.
La vigència dels antics grecs
La catedràtica de Filologia Grega Eulàlia Vintró explica perquè continuen sent vigents les reflexions de l'Antiga Grècia, un poble que va tenir la capacitat de formular-se preguntes.
Per a què serveix la història del periodisme?
El periodista i crític d'art Josep M. Cadena explica perquè cal saber del passat per fer futur.
Un desig per Catalunya
Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Síndrome de Down i vídua del polític Ramon Trias Fargas explica el seu desig de ser present el dia que Catalunya sigui lliure, per recordar també els que van lluitar però no hi han arribat.
Transformat per la poesia
El poeta Màrius Sampere explica com la poesia el transforma, el transfigura.
Qui manipula els mercats?
L'economista Lourdes Beneria parla de la manipulació dels mercats que duen a terme polítics i economistes a través de les polítiques econòmiques.
Prevenció contra les malalties
El cirugià cardíac Josep Maria Caralps recorda la importància de la prevenció per combatre les malalties.
Una mirada casual
El filòsof Pàniker diu que creu en l'entesa entre les formes de vida d'occident i orient pel seu origen hindocatalà, però que, malgrat els tòpics, la seva part més occidental és justament la que li va transmetre el pare. Ens explica també que viu una religiositat diferent a la del seu germà, sacerdot, i, parlant de l'atzar, ens posa d'exemple com es van trobar els seus progenitors.
Abolicionisme fronterer
Salvador Pàniker recorda que conèixer el passat ens ajuda a no reiterar les errades. Ens transporta a l'Espanya de l'edat mitjana, un gresol de nacions que convivien sense dificultats, una realitat que els reis catòlics van espatllar i que va comportar misèria per a tots. És partidari també d'un món global i sense fronteres.
Fecundant assignatures
A "(S)avis" Josep Puigbó ha convidat Salvador Pàniker -enginyer, filòsof i escriptor- perquè ens expliqui si a través del pensament filosòfic ha resolt els grans dubtes que les persones tenen en el transcurs de la vida. Diu que ha trobat la resposta a "la interfecundació entre Orient i Occident i entre ciència i humanitats".
Accent industrial
Nadal i Puigbò han centrat una bona part de la seva conversa en la història de la nostra indústria, un procés que a Catalunya, com en el cas d'Anglaterra, va començar al segle XIX. Aquí, malgrat la falta de protecció per part de l'Estat, va aconseguir desenvolupar-se en diversos àmbits. Destaquen el tèxtil, l'automoció i fins i tot, malgrat les dificultats orogràfiques, la indústria energètica. Segons Jordi Nadal, ara, el problema se centra principalment en les economies emergents.
