Tic tac

Tic tac

El cicle Rosa Vergés s'acomiada amb "Tic tac"Diumenge al "Sala 33" tanquem el cicle que el programa ha dedicat a una de les directores més importants del nostre país, Rosa Vergés. I ho fem amb una pel·lícula única dins la seva trajectòria i dins el panorama audiovisual recent: "Tic tac" Diuen que el temps és relatiu. Quan som grans, se'ns escapa entre els dits, però quan som petits, el temps es dilata, i cada dia pot ser una aventura interminable. Segur que si ens oferissin viatjar en el temps, molts voldríem tornar a la infantesa, una època en què la màgia i la descoberta eren constants. Doncs bé, aquest viatge és l'eix central de "Tic tac" (1997), de Rosa Vergés. Vergés va sorprendre els que n'esperaven una altra comèdia urbana que seguís l'estela de "Boom Boom" i "Souvenir". Aquest cop, la seva mirada es va dirigir cap a la el món infantil, amb les seves pors i fantasies. En el guió de "Tic tac", coescrit amb Edmond Roch, la directora ens proposa un conte de Nadal, un viatge iniciàtic i una reflexió sobre el pas del temps, amb una atmosfera que en certs moments recorda molt l'homenatge que Martin Scorsese va fer a Geroge Méliès i els orígens del cine, "La invención de Hugo" (2012). Els observadors més atents també trobaran a "Tic Tac" una màquina de concedir desitjos molt similar a la de "Big"(1988, de Penny Marshall) , amb Tom Hanks, que també parlava sobre el pas cap a l'edat adulta. "Tic tac" ens explica la història de l'Hèctor (Sergi Ruiz), que perd el tren en què viatja per donar la carta als Reis d'Orient. A l'estació coneixerà dos nens, Bibu i Olívia (Martí Milla i Laia Solís) que li ensenyaran que el temps és viu i que, si vol, l'Hèctor podrà modificar-lo per retrobar-se amb els seus pares (Jordi Boixaderas i Lluïsa Castell). Amb l'ajuda del rellotge del temps, del Sol i de la Lluna, la colla de nens intentaran fer realitat el desig de l'Hèctor. La pel·lícula de Vergés pertany a un tipus de cine molt car de veure a les pantalles:

Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3