Cicle Premis Gaudí, al SALA 33: "Els nens salvatges" "Sala 33" continua el cicle dedicat als premis Gaudí amb algunes de les pel·lícules bàsiques del cine català recent. Aquest diumenge arriba el torn d'"Els nens salvatges", de Patricia Ferreira.Sala 33 us ofereix una mirada sincera i gens ensucrada al món de l'adolescència: "Els nens salvatges" (2012), de la directora Patricia Ferreira. L'epicentre d'"Els nens salvatges" és el món adolescent, el moment per experimentar, buscar, per equivocar-se i trobar la identitat. La pel·lícula, però, s'allunya del sensacionalisme per situar-nos a l'aquí i ara dels adolescents al món occidental.Per aquesta raó és tan valuós trobar una pel·lícula com "Els nens salvatges", que explica com són els adolescents des del seu punt de vista, sense jutjar-los. Tot un repte per la directora i coguionista Patricia Ferreira, que ja havia demostrat la seva sensibilitat en títols com "Sé quien eres" (2000), "El alquimista impaciente" (2002), "El mundo a cada rato" (2004) o "Para que no me olvides" (2005). Per entrar a la intimitat adolescent d'aquests "nens salvatges", Ferreira es val de tres personatges, tres companys d'institut, cadascun amb una manera de ser i uns problemes diferents: són l'Álex, en Gabi i l'Oki.Entre aquests tres personatges es crearà un vincle fortíssim, un vincle que va més enllà de l'alienació que senten envers l'entorn familiar i escolar. Un dels grans encert d'"Els nens salvatges" és que ens transporta a l'univers adolescent de manera creïble, amb naturalitat. Per exemple, per tractar la relació dels adolescents amb el món de les aules i el sistema educatiu, molt importants a la pel·lícula, es fa amb un retrat doble molt acurat: dels adolescents, dels alumnes, i també dels adults, els mestres.Una altra de les troballes de Ferreira a "Els nens salvatges" va ser el repartiment, amb una suma d'energia desbordant per part d'actors joves i la presència i seguretat dels intèrprets més experimentats. El