Diumenge continua el cicle dedicat a Rosa Vergés amb el seu debut en la direcció, "Boom boom", la història d'una ciutat, d'un temps i també d'una generació amb sentiments i conflictes barrejats, com si fos un còctel refrescant.

Després de ser ajudant de direcció al costat de Francesc Bellmunt, Francesc Betriu i Bigas Luna en pel·lícules com "Lola" (1986) i "Angoixa" (1987), Rosa Vergés va debutar com a directora amb "Boom Boom" (1990). El resultat va ser una de les sorpreses més agradables de l'any i de la dècada dels 90. La perspectiva del temps ens permet veure "Boom boom" com un títol clau per entendre la trajectòria de Rosa Vergés i la comèdia feta al nostre país, que manté intacte l'encant i l'aire de "conte" de fades modern que tenia en el moment de l'estrena, fa vint-i-cinc anys.

"Boom Boom" ens explica les històries d'amor i desamor amb la Barcelona preolímpica de fons, quan el Raval encara era el barri xino i la gent passejava pel carrer sense mòbil. Començava una dècada que canviarà per sempre la ciutat i la gent que hi viu. I aquest és el moment que retrata la pel·lícula. Vergés juga al clàssic joc de la comèdia de bàndols: homes i dones, tots dos desencantats amb l'amor i, evidentment, "condemnats" a embolicar-se de mil i una maneres.

La directora es va aliar amb el periodista Jordi Beltran per donar forma a un guió rodó, un equilibri perfecte entre la comèdia "esbojarrada", plena de gags visuals, i alhora una sofisticació urbana pròxima a Woody Allen, farcida d'homenatges i reivindicacions constants de la cultura "pop". "Boom boom" ens explica la història de Tristany (Sergi Mateu), propietari d'una sabateria, i de Sofia (Viktor Lazlo), dentista, que tot i viure al mateix edifici no es coneixen. Tots dos han patit desenganys amorosos i han jurat que no es tornaran a enamorar mai més. Però un còctel Bloody Mary ho canviarà tot...

Un dels punts forts de l'aposta de Vergés és la galeria de secundaris que acompanyen Sofia i Tristany.