La gata perduda i la partitura inacabada
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Comencen les dificultats. Els 300 cantaires amateurs assagen l'acte més difícil de La gata perduda, l'acte 2, i els resultats de les primeres proves no son bons. L'Arnau es planteja ajuda psicològica per acabar l'orquestració. S'incorpora un personatge nou, el director musical, l'Alfons Reverté, que és qui haurà de jutjar si la feina dels cors i de la Cristina va bé. I la feina no va del tot bé. A més també entren en escena els cantants lírics de l'òpera, dos tenors i dues sopranos que tenen molts dubtes sobre la partitura. Quatre professionals que no estan gens acostumats a l'exigència vocal d'una partitura com la que ha escrit l'Arnau Tordera. I demanen reunir-se amb ell i plantejar-li tots els dubtes que tenen. L'Arnau no s'ho pren molt bé. I l'activitat no para: s'han de prendre mides a tots els cantaires i decidir qui farà un dels papers més importants de l'òpera: el de secretari del magnat. La tria d'aquest paper portarà cua perquè ningú es posa d'acord. El temps es tira a sobre, els terminis s'escurcen, nervis i algun crit.
El tercer capítol és un salt que marca un punt d'inflexió en la construcció de "La gata perduda". Els cors afronten la part més difícil: els assajos d'escena amb piano. Això vol dir que els cantaires han d'aprendre a fer dues accions alhora: moure's per l'escenari i cantar sense perdre el tempo que marca el director d'orquestra. Moure's i no perdre el ritme. El director escènic, Ricard Soler, sua tinta per aconseguir que els 300 cantaires es belluguin de manera harmoniosa, i el director d'orquestra, Alfons Reverté, els ha de corregir constantment perquè cada vegada que es giren perden el ritme i al final cadascú canta el que vol. Comencen les proves de vestuari i les primeres queixes. "Això em va llarg", "no em puc moure", "no m'agrada el color"..., fer 300 vestits no és fàcil. I per fi arriba el moment que els cantaires esperaven: assajar al Liceu. Encara no ho faran a l'escenari, però sí a la Sala Mestres Cabanes, que és on assagen els professionals de l'òpera que actuen al Liceu. Trepitjar el teatre per a molts representa una sensació que no havien tingut fins ara. La data d'estrena cada és més a prop. Som a l'estiu. Quan tornin de vacances ja no hi haurà temps per a gaires rectificacions.
Falta una setmana per a la gran estrena de "La gata perduda", i el capítol comença amb el primer assaig que els cantaires amateurs fan a l'escenari del Liceu. El resultat de l'assaig no és gaire bo. Cinc dies per ordenar el caos. A partir d'aquí comença una rutina frenètica d'assaigs, matí i tarda, en què les dificultats es van acumulant. El capítol 4 és una bola de petits problemes que va caient i que es va fent més i més grossa. El director d'orquestra, el director d'escena i la coordinadora dels cors els van resolent, però amb desgast. S'hi incorporen el grup de heavy, el de rumba i el de hip-hop, la qual cosa converteix els assaigs en un guirigall de veus. Els solistes descobreixen que han de cantar tot el segon acte sobre uns segways, esquivant gent, intentant no caure ni atropellar cap cantaire. Per postres, una de les solistes es lesiona i la seva participació en l'òpera perilla. Els cors assagen per primera vegada acompanyats de l'orquestra i descobreixen la potència de les seves veus quan van acompanyades d'una massa orquestral formada per més de 70 músics. Però és una orquestra formada per alumnes del Conservatori del Liceu i toquen amb massa potència, fet que provoca la protesta d'alguns solistes. El quatre és el més èpic de la sèrie. Els últims quinze minuts estan centrats en la gran estrena de l'òpera: en les arribades dels cantaires, en la catifa vermella, el nus a la gola abans de sortir a l'escenari. Viurem totes aquestes emocions a través del seguiment dels protagonistes: la Mouna, la Joana, l'Arnau... Com s'acabarà? Haurà valgut la pena l'esforç de dos anys?