Jordi Basté entrevista el filòsof i escriptor israelià Yuval Noah Harari, autor de "Sapiens" i considerat un dels grans gurús actuals. A l'entrevista, enregistrada al gener d'aquest any, abans de la crisi sanitària del coronavirus, conversen sobre la disrupció tecnològica i els reptes que enfronta la nostra societat.
L'últim capítol de la temporada asseu a la Biblioteca Nacional de Catalunya quatre veus autoritzades per abordar els grans interrogants del nostre temps: Alfons Cornella, expert en innovació tecnològica i transformació empresarial, un dels gurus de casa nostra, que ens parla des de l'horitzó; Gemma Galdón, especialista en impacte social, legal i ètic de les noves tecnologies; Jordi Musons, director de l'Escola Sadako i membre d'Escola Nova 21, que exposa com cal transformar l'educació, i Susana Lluna, periodista, professora de la UOC i consultora en transformació digital. "Assignatures pendents" s'allunya del format habitual del "No pot ser!" per recuperar aquells moments clau de la temporada, com ara la cultura del "like" i les relacions íntimes en l'era digital, l'amenaça de la robotització del mercat laboral, l'impacte de la tecnologia a casa nostra o com de vulnerable és la nostra privacitat a la xarxa.
Jordi Basté explora com l'espècie humana combat el camí cap a la mort amb el suport de la ciència i la tecnologia. A Madrid coneixerem el projecte de María Blasco, directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, amb telòmers per allargar la vida dels ratolins, que ha fet la volta al món i obre una via a allargar la vida humana. Aquesta és una de les maneres per buscar la immortalitat, segons ens diu el futuròleg i físic Ian Pearson. Una altra és el transhumanisme, que porta a combinar el cos amb tecnologia per allargar -i potser perpetuar- la vida. Parlem amb l'ex-"trinco" Josep Maria Mainat, que fa un ús intensiu de la tecnologia i dels diversos "gadgets" mèdics per mesurar el seu cos i tenir controlada la salut. Però el nord-americà Chris Dancy encara ho porta més enllà: és l'home més connectat del planeta. A València descobrim la primera empresa espanyola de criopreservació, CECRYON. El seu responsable, Albert Estrada, ens explica que per 200.000 euros hi ha qui decideix congelar-se quan es mori per ser despertats en el futur. Si es pot, esclar! Aquest viatge per la vida i la mort compta també amb el gerontòleg i director del SENS Research Foundation Aubrey de Grey, i la doctora en filosofia Begoña Román, que planteja aquest dilema ètic: la cerca de la immortalitat és un anhel legítim o és una mostra més d'egoisme d'una societat que evita deixar espai a les noves generacions?
Jordi Basté explora els models col·laboratius que estan canviant el món a marxes forçades. Per moure's sobre rodes per Barcelona ja no cal tenir una moto o una bicicleta, sinó un smartphone. Amb un sol clic, l'usuari pot accedir a un vehicle compartit en qualsevol punt de la ciutat i aparcar-lo on sigui, preparat per a l'usuari següent. Descobrirem els pros i contres d'aquesta filosofia nova de transport. També el carsharing, és a dir, el cotxe multiusuari, ha arribat a casa nostra i permet llogar cotxes de particulars per a trajectes puntuals. Jordi Basté el farà servir per anar a Tarragona a conèixer una família que ha recorregut el món sencer compartint casa seva a través de plataformes com Home Exchange i que els ha permès allotjar-se en mansions a Austràlia mentre cedien el seu apartament de Torredembarra. També podem compartir les idees. Ho descobrirem amb l'argentí Gino Tubaro. A través del seu projecte AtomicLab distribueix gratuïtament un disseny de pròtesis per imprimir en 3D. Ens oferirem al Gino per imprimir-ne una en col·laboració amb l'escola de disseny Elisava. El destinatari és un nen de 10 anys de l'Equador. Amb tot això, què es pot esperar de l'economia col·laborativa? Ens ho explica Albert Cañigueral, fundador del blog "Consumo colaborativo" i una autoritat en la matèria.
Els robots ens trauran llocs de treball? Jordi Basté viatjarà al Japó, per entendre la seva relació amb les màquines i aprendre com afectarà la nostra quotidianitat. Passarà una nit en un Hen na Hotel, un hotel japonès on no hi ha treballadors humans, només robots, i conversarà sobre les motivacions i l'experiència amb el seu director. El músic Alfred Garcia s'enfrontarà al futur del seu àmbit professional a través de la trobada cara a cara a la Universitat de Màlaga amb I'AMUS, un ordinador capaç de compondre, arranjar i interpretar peces musicals. A Catalunya, Basté va a la Seat, on descobreix com han incorporat la robòtica incrementant la seva producció i precisió sense disminuir l'ocupació. A més, es col·locarà un exoesquelet per comprovar com és treballar amb l'ajuda d'una màquina. Al Poblenou visita una de les empreses més importants de robòtica del món, PAL Robotics, on li explicaran quin és el paper català en el desenvolupament de la robòtica i, també, interactuarà amb algunes creacions. Per acabar, Jordi Basté posarà a prova la seva força mental amb un exercici poc comú: intentarà moure un dron amb només la força del seu pensament: el futur telepàtic del control de les màquines.
En aquest capítol, Jordi Basté entra a la cuina del Barça i del Manchester City. Perquè el futbol d'elit no és aliè a la innovació tecnològica. A la seu del Manchester City, Basté descobreix la tecnologia que es fa servir per optimitzar el rendiment dels futbolistes. I, en aquesta visita a terres angleses, es retrobarà amb un vell conegut de l'afició catalana: Pep Guardiola. Allà, Basté també es vestirà de curt per provar la tecnologia esportiva. I descobrirem la sala de crioteràpia, on els futbolistes passen uns quants minuts a més de 130 graus sota zero per recuperar-se ràpidament de les microlesions musculars. A Barcelona veurem com el primer equip de futbol femení del Barça també es troba a l'avantguarda de la tecnologia. Ens ho explicaran tres de les seves estrelles i ho comentarem amb Ernesto Valverde. Basté parla amb Álvaro Carmona, CEO de Driblab, una empresa que se submergeix en l'estadística avançada i analitza el "big data" d'una enorme base de jugadors per trobar el nou Leo Messi. Per acabar, descobrirem el projecte Soccer Dream, amb el seu creador, Andreu Bartolí, una plataforma perquè els més petits s'entrenin a futbol en un entorn de realitat virtual.
Jordi Basté explora les tecnologies mèdiques més avançades i que són a Catalunya. El binomi tecnologia i medicina promet més avanços en els pròxims 10 anys que en tot el segle XX. Al quiròfan de l'Hospital Clínic de Barcelona, Basté veurà en acció el robot quirúrgic Da Vinci, que opera amb una precisió inigualable sota el control d'un cirurgià humà i que està transformant la cirurgia. Amb el Dr. Antonio De Lacy, cap del Servei de Cirurgia del Clínic i una eminència mundial, descobrirà el quiròfan més avançat del món, l'Optimus, dissenyat pels millors enginyers i metges del planeta i que compta amb llums robotitzades sense ombres, esterilització per ozó, aparells sense cables i pantalles 3D de 4K, entre altres innovacions. En el Mobile World Congress 2019, l'Optimus va acollir la primera operació a distància del món, en coordinació amb l'equip del Dr. De Lacy i mitjançant tecnologia 5G. Jordi Basté també anirà a Sant Joan de Déu, on el cirurgià pediàtric Lucas Krauel explicarà com imprimeixen tumors idèntics als que han d'operar i així optimitzar la cirurgia. A l'Hospital Vall d'Hebron comprovem la bioimpressió 3D d'òrgans per trasplantar, una fita que aviat veurem, com ens explica Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats d'aquest centre. El viatge de descoberta de la medicina 4.0 acabarà a l'Institut Guttman de Badalona. La directora assistencial del centre, la doctora Montserrat Bernabeu, ens explicarà com la realitat virtual pot ajudar a tornar a fer caminar a qui havia perdut tota esperança.
Jordi Basté s'endinsa en el món de l'amor programat per descobrir una generació nova de robots i intel·ligències artificials dissenyades per ser la parella perfecta si és que això és possible. A Califòrnia, Basté va a Realbotix, on fabriquen milers de nines hiperrealistes amb intel·ligència artificial i atributs sexuals personalitzables per l'usuari. Aquí afronta el dilema de si els robots sexuals haurien de tenir drets. La directora de cinema per a adults Erika Lust ens ensenyarà com aprofita la tecnologia i ens avisarà del perill de repetir estereotips i patrons desfasats i masclistes. Al Japó, Jordi Basté parla amb una persona que s'ha enamorat -i fins i tot casat legalment- amb un holograma que representa una nina cantant molt famosa allà. Aquests enginys poden ser una solució per a persones que estan massa soles? Hi reflexionem amb els nostres consultors de capçalera, Dolors Reig i Josep Maria Ganyet. Al final del programa Jordi Basté se cita amb el robot humanoide més sofisticat del món, l'Èrica. Una conversa íntima i sorprenent entre home i màquina que ens obrirà perspectives molt interessants sobre el que vindrà.