Jaume Sañé ha ensenyat a en Peyu com són els nius de flamencs i els ha comparat amb els d'altres aus com els teixidors, que fan un niu espectacular, o el xatrac blanc, que directament opta per no fer niu. De tots els exemples, el "comitè de savis" n'ha tret un aprenentatge.
Un dels comportaments més surrealistes de la natura que hem descobert al programa és el de les anguiles. Quan es volen reproduir tiren riu avall fins al mar i, un cop hi arriben, travessen l'Atlàntic en direcció al Carib fins al mar dels Sargassos, al costat de les illes Bermudes. En total fan entre sis mil i set mil quilòmetres per arribar al lloc on finalment es reproduiran i moriran. És el que Jaume Sañé, l'expert de "Natura sàvia", defineix com "una orgia de l'hòstia que s'acaba amb una mort de l'hòstia". Neixen unes larves diminutes de mig centímetre, que en diuen laptocèfals. Aquestes larves, ajudades pel corrent, són les que fan el viatge de tornada cap als rius d'on van sortir els seus pares. Quan hi arriben, ja no tenen la forma aplanada i s'han allargat. És el que coneixem com "angules", una anguila petita i semitransparent que arriba disposada a tirar riu amunt.
Uns japonesos han descobert que hi ha mascles d'una espècie propera a la papallona reina nostra, que té cèl·lules receptores de la llum en els òrgans sexuals. Si els entra llum és que no estan ben col·locats durant l'acte sexual. Ens ho explica Jaume Sañé, l'expert en fauna del "Natura sàvia".
La major part de papallones mengen nèctar, però n'hi ha altres que tenen gustos diferents. A Catalunya tenim la papallona de l'Arboç, sempre la trobaràs menjant fruita, sucs d'animals morts, menjant sang i, fins i tot, sucs d'excrements. Per exemple, la papallona diürna més grossa d'Europa, que té uns colors bestials, la pots trobar alimentant-se a sobre una merda