TOTS ELS PROGRAMES

TOTS ELS PROGRAMES

  • Començar de nou
    Veure vídeo

    Començar de nou

    Com reaccionem davant d'un canvi dràstic en la nostra vida? La pèrdua d'un familiar, un mal diagnòstic o també situacions menys dramàtiques com la pèrdua d'un lloc de treball poden desestabilitzar-nos. Com ens en sortim? Un punt d'inflexió a la vida a causa d'una vivència concreta. Cada un dels convidats explica les eines amb què ha tirat endavant, començant per l'exentrenador del Barça d'handbol, campió europeu, Xesco Espar, que un dia, de cop i volta, es va trobar sense feina, amb la sensació que els seus èxits no valien res. Autor del llibre "Jugar con el corazón", reflexiona sobre l'èxit i el fracàs: "Jo, en el passat, he fet un equip campió d'Europa. Jo, en el passat, he tingut una família. Jo he creat coses molt importants. Quan tu t'adones de la quantitat de coses que has fet pots somiar i dir `ara ho tornaré a fer, per què no'. El perill que hi ha en aquests casos és d'encongir-te." Una situació que comparteix la Mar, tot i que en una situació molt diferent: un càncer, a partir del qual perd la feina i la parella. "Em vaig sentir sola enmig d'un oceà", però va trobar la sortida i la motivació en l'esport. De les coses importants de la vida, de la perspectiva i l'ordre de les prioritats, de com canvien en una situació de daltabaix, en parlem també amb l'Albert, que va perdre una filla. Però què és perdre-ho tot? Per alguns és una feina en un moment determinat, per altres, la salut, una persona estimada, però també potser, perdre una extremitat en un accident o, com descriu un altre dels convidats, l'il·lustrador Miquel Fuster, que va viure quinze anys al carrer, per ell, "el pitjor ha estat perdre el temps".

  • Sortir de l'infern de l'alcoholisme - Començar de nou
    Veure vídeo

    Sortir de l'infern de l'alcoholisme - Començar de nou

    Miquel Fuster, il·lustrador de professió, va perdre la seva casa en un incendi, fet que el va portar a l'alcoholisme. Després de quinze anys vivint al carrer, en Miquel ha tornat a començar.

  • Superar un accident amb esport - Començar de nou
    Veure vídeo

    Superar un accident amb esport - Començar de nou

    Després d'un accident en què en Juanjo va perdre un braç i una cama, la seva vida ha canviat totalment. Gràcies a la bici, ho ha pogut superar i s'ha convertit en campió del món de pista i contrarellotge.

  • Fugir del materialisme - Començar de nou
    Veure vídeo

    Fugir del materialisme - Començar de nou

    Quico Cots també va començar de nou. Fa quatre anys que viu a la platja allunyat de la ciutat i s'ha desprès de tot el que és material.

  • Teràpia de grup amb adolescents
    Veure vídeo

    Teràpia de grup amb adolescents

    Assistim a una teràpia de grup amb adolescents que han patit trastorns alimentaris i hi sentim una confessió colpidora: "Arribes a extrems de pegar als teus pares perquè et posen un plat de menjar al davant. Et pares a pensar-ho i dius: què estic fent?"

  • El retoc fotogràfic a la moda
    Veure vídeo

    El retoc fotogràfic a la moda

    Descobrim com el retoc fotogràfic és una eina d'ús diari en les redaccions de les revistes de moda i paper cuixé.

  • Presoners de la nostra imatge?
    Veure vídeo

    Presoners de la nostra imatge?

    Vivim massa pendents de la nostra imatge? Existeix la dictadura de la imatge? Com ens condicionen les convencions socials? Sabem envellir? El retoc fotogràfic està tan estès com sembla? Com altera la relació amb el propi cos? Els quatre convidats d'avui són l'actriu i poeta Estel Solé, l'exmodel Patricia Soley Beltran, autora del llibre ¡Divinas!: modelos, poder y mentiras, el cirurgià de la Clínica Planas Juan Luis Muñoz del Olmo i la Lídia, la mare d'una jove amb problemes de trastorn alimentari. Cadascun d'ells aporta la seva experiència en relació amb la manera com vivim la nostra pròpia imatge i com condiciona, per exemple, per a algunes feines, com explica la de l'actriu Estel Solé "vaig fer un càsting a Madrid i em va trucar la meva representant per dir-me: els has agradat molt, però el productor diu que no estàs prou bona. I això altera del tot la relació que tens amb el teu propi cos". Per la seva part, la model Soley Bertran analitza des de la seva nova condició de sociòloga el concepte de perfecció, percepció que també gestiona el Dr. del Olmo a cada primera visita d'un nou pacient de cirurgia plàstica. I descobrirem com el retoc fotogràfic és una eina d'ús diari en les redaccions de les revistes de moda i paper couché. El cas colpidor de la Lídia, a qui acompanyarem en una de les visites al centre on viu la seva filla Nàdia, que fa teràpia de grup amb altres adolescents, completa aquest capítol de La gent normal. "Arribes a extrems de pegar els teus pares perquè et posen un plat de menjar al davant. Et pares a pensar-ho i dius: què estic fent?", confessa una de les joves.

  • Del Marroc a Santa Coloma
    Veure vídeo

    Del Marroc a Santa Coloma

    Viure a Catalunya mantenint les tradicions marroquines.

  • Jia Jia Wang, entre la Xina i Catalunya
    Veure vídeo

    Jia Jia Wang, entre la Xina i Catalunya

    "No et casis amb un català, perquè la ràtio de divorci a Europa és molt elevada." Aquest és el consell que dóna a la Jia Jia Wang el seu pare. Però a la Jia Jia, aquestes paraules li generen un dilema, perquè, malgrat que ella és xinesa, s'ha criat a Catalunya.

  • Entre cultures, sabem conviure?
    Veure vídeo

    Entre cultures, sabem conviure?

    És bona, la convivència entre cultures a casa nostra? Quins prejudicis predominen? Són reals? Com veu la nostra societat gent vinguda d'altres punts del planeta? Viure en un país amb trets culturals molt diferents suposa renunciar als propis? "No et casis amb un català, perquè la ràtio de divorci a Europa és molt elevada." Aquest és el consell que dóna a la Jia Jia Wang el seu pare. Però a la Jia Jia, aquestes paraules li generen un dilema, perquè malgrat que ella és xinesa s'ha criat a Catalunya. Viure a cavall entre dues cultures, dues mentalitats, la dels pares i orígens i la del país d'adopció és un fet amb el qual es troben molts fills d'immigrants i els generen algunes contradiccions. Com el que gestiona cada dia l'escriptora Najat El Hachmi, que reconeix que la seva filla, nascuda a Catalunya, no s'entén amb la seva àvia perquè ja no ha après l'amazic, i la mare no ha après el català. "És una situació bastant freqüent, perquè és un tema fins i tot de debat. Quan la gent se'n va de vacances allà et diuen parla-li en amazic als teus fills perquè no perdin aquesta llengua". Marroquins, xinesos, equatorians, pakistanesos¿ comunitats ben diverses que viuen plegades dins d'una mateixa societat i que, sovint, no s'acaben d'entendre. No hi falta la mirada àcida de l'escriptor Mathew Tree, d'origen anglès però resident a Catalunya des de l'any 1984. A La gent normal d'aquesta nit es presenten reportatges sobre la tradició equatoriana de la festa dels 15 anys, un esdeveniment que celebren les noies quan arriben a aquesta edat com si es tractés d'un casament, per presentar-se en societat com a dona, deixant enrere la infantesa i entrant en l'edat adulta. Sobre la diferent visió de la dona, la seva emancipació i el contrast cultural en arribar a Catalunya també en parlem amb Juan Torres, president de la Federació d'Associacions d'Equatorians de Catalunya.

  • Classes d'anglès específiques - Prostitució per voluntat pròpia
    Veure vídeo

    Classes d'anglès específiques - Prostitució per voluntat pròpia

    La Martina i la Paula fa anys que es dediquen a la prostitució i han decidit aprendre anglès per fer millor la seva feina.

  • Paquita: "Visc molt pobre, amb una pensió de 460 euros" - Prostitució per voluntat pròpia
    Veure vídeo

    Paquita: "Visc molt pobre, amb una pensió de 460 euros" - Prostitució per voluntat pròpia

    La Paquita és una dona de 80 anys que s'ha prostituït durant tota la seva vida i ara viu la vellesa sense recursos

  • Montse: "Volia sortir de l'exclusió social" - Prostitució per voluntat pròpia
    Veure vídeo

    Montse: "Volia sortir de l'exclusió social" - Prostitució per voluntat pròpia

    Montse Neira, prostituta llicenciada en Ciències Polítiques i activista en defensa dels seus drets que, tot i admetre que va començar a exercir per sortir d'una mala situació econòmica, reivindica ara la seva professió com una opció de vida: "Que una puta digui que és feliç, això a la gent no li entra al cap".

  • Prostitució per voluntat pròpia.
    Veure vídeo

    Prostitució per voluntat pròpia.

    És possible exercir la prostitució voluntàriament? Com pesa l'estigma d'aquesta professió i quins drets reclamen les prostitutes que exerceixen per voluntat pròpia? Com compaginen la seva professió amb la seva vida privada? Les protagonistes d'aquest capítol de La gent normal són dones que exerceixen la prostitució voluntàriament. Són la Martina i la Paula, que fa anys que s'hi dediquen, i la Natàlia, una noia de 21 anys que fa poc que es prostitueix i ha volgut donar el seu testimoni obertament perquè "si nosaltres no en parlem, ho faran els altres per nosaltres, amb la seva moralitat i els seus prejudicis". Sense prejudicis comparteixen les seves experiències i parlen d'una manera clara, directa i contundent del seu ofici, i de com s'hi van iniciar i per què. El programa també compta amb el testimoni de Montse Neira, prostituta llicenciada en Ciències Polítiques i activista en defensa dels seus drets, que tot i admetre que va començar a exercir per sortir d'una mala situació econòmica reivindica ara la seva professió com una opció de vida: "que una puta digui que és feliç, això a la gent no li entra al cap". Però fins quan pensen treballar? Hi ha una edat límit? Què passa quan es fan grans? Agnès Marquès parla amb la Paquita, una dona de 80 anys que s'ha prostituït durant tota la seva vida i ara viu la vellesa sense recursos. En la conversa, també hi participa la periodista Samanta Villar, autora del llibre "Nadie avisa a una puta", en què explica històries reals d'un grup de professionals del sexe.

  • Delinqüència: és possible la reinserció?
    Veure vídeo

    Delinqüència: és possible la reinserció?

    Com és viure a la presó? Com és no tenir llibertat? Per què hi ha joves que delinqueixen? A la presó es rehabiliten? I quan se surt de la presó, com és la vida? Daniel Rojo, conegut com Dani "El Rojo" o "El Millonario", el boxejador Javier García Roche, tots dos amb un passat a la presó, i el voluntari de presons Miquel Pongiluppi parlen de la seva experiència intramurs. Com és viure a la presó? Què necessiten els joves presos per rehabilitar-se? El boxejador Javier García Roche, que va passar la seva adolescència i joventut entre centres de menors i la presó, es dedica ara a ajudar nois en risc d'exclusió social per evitar que segueixin els seus passos. Ho fa a través de l'anomenat Chatarras Palace, un gimnàs on entrena els nois a boxa de manera gratuïta. "Per a mi és molt positiu que nois que estan tot el dia sense fer res o inflant-se a pastilles, porros o marihuana segueixin una rutina d'entrenament", assegura. També Dani "El Rojo" explica als joves el seu pas per la presó, tot i que ell hi va entrar convertit en un dels delinqüents més famosos. Lladre, politoxicòman i ric, la seva experiència a la presó és diferent a la dels petits delinqüents, però arriba a conclusions que complementen les experiències de García Roche. "Para mí, el pagar condena lo hacemos los presos, pero sufrir la condena, la sufren los familiares. Los presos ya sabemos que vamos a ir a la cárcel". La presó rehabilita? Què necessiten els joves per rehabilitar-se? Com evitar que el de la presó sigui el camí que segueixin tota la vida? Miquel Pongiluppi visita cada setmana la presó de joves voluntàriament per acompanyar-los i també els acompanya en algunes de les sortides que fan en el tram final de la condemna perquè es vagin familiaritzant amb la seva sortida definitiva. Dels seus dubtes, temors i esperances, en Miquel en parla molt clarament: "Si no els ajuda ningú, acabaran al forat. Hi ha una assignatura pendent que és ajudar quan surten."