En aquest capítol coneixem persones de talla baixa que, tot i tenir les mateixes competències que les d'estatura normal, s'han trobat amb moltes més dificultats. Els 98 cm d'estatura no han impedit a Joan Pahisa ser enginyer informàtic, viatjar i practicar 4 esports diferents. Ho ha aconseguit treballant l'autoestima, el mateix que va fer en Josep M. Alañá, biòleg i pedagog, i pare de dos fills. Porten una vida molt integrada però admeten que s'ha de tenir una gran fortalesa per suportar la mirada dels altres.L'Agnès Marquès entrevista a l'Ana i el Joan, un matrimoni amb acondroplàsia que van haver de renunciar a ser pares a causa de la seva discapacitat. Davant del risc de transmetre la malaltia, van optar per l'adopció, però molts obstacles en el procés els ho van impedir. El capítol també presenta el cas d'Al Sarcoli, un jove estudiant que va decidir passar pels cinc anys de calvari d'una operació d'allargament d'ossos per guanyar els 30 cm que el fan sentir "normal". En canvi, el Jordi Casas, pare d'un nen amb acondroplàsia, no té clar si el seu fill ha de passar per aquesta operació ja que ser més alt no servirà de res si no té una alta autoestima.