Aquesta edició d'Aleph emprèn un viatge ben especial, el viatge literari per definició, L'Odissea. Homer pot semblar una aposta agosarada i potser inaccessible, perquè sovint la lectura d'un clàssic grec ens desperta una certa recança o prevenció, però el cert és que, per sobre de qualsevol altra consideració, L'Odissea és una gran narració d'aventures, un viatge fantàstic protagonitzat per l'heroi Ulisses. Del cíclop Polifem, de la tendra Nausica, de la pacient Penèlope, dels lotòfags i de la deessa Atena ens en parlen uns lectors marcats per l'entusiasme. Ells són: Joan Alberich, Jaume Almirall, Antoni Garcia Llorca i Jordi Abentin.
Michel Tournier és el protagonista d'aquesta edició de l'Aleph. Autor francès, nascut a París l'any 1924, és molt popular al seu país, però conegut minoritàriament a Catalunya tot i que la seva obra ha estat traduïda a català i al castellà. El món narratiu de Tournier es caracteritza per l'omnipresència dels referents mítics i de la filosofia. Dit així ens pot semblar un autor de públics reduïts, però el cert és que aquest narrador de contes i novel·les, fent ús d'un ritme àgil i d'un exquisit llenguatge, sap seduir el lector i fer-lo anar, amb intel·ligència i sovint amb humor, cap al seu particular territori. Novel·les com Divendres o els llimbs del pacífic, El rei del dels verns i La gota d'or i reculls de narracions curtes com El gall fer i El espejo de las ideas han estat la font d'inspiració i passió dels nostres entusiastes col·laboradors. Chantal Delmas, Helena Rufat, Maria Eugènia Garcia i Josep Bordonau.
Anton Txèkhov és el protagonista del nou capítol de l'Aleph. El dramaturg i narrador rus va viure professionalment de l'exercici de la medicina, però la seva passió va ser escriure. L'univers txekhovià és poblat d'individus que busquen la llibertat, que aspiren a aconseguir que les seves vides millorin. Txèkhov sap que ni la vida ni les persones són fetes d'una sola peça i això és el que es respira en tota la seva obra, la constant contradicció que representa viure. Per aquesta ocasió tan especial hem comptat amb l'entusiasme de: Ricard San Vicente, professor de literatura russa de la UB; Georgina Cardona, actriu; Pep Minguell, actor i director de teatre, i Lluís Pasqual, director de teatre.
L'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, recentment guardonat amb el prestigiós premi Rómulo Gallegos, és autor d'una narrativa d'estil personal i inconfusible. El seu món literari reflecteix, en aparença, una realitat quotidiana, ordenada, versemblant, però en aquesta perfecta harmonia també s'hi pot filtrar l'excentricitat i la inversemblança. L'autor de novel·les com Extraña forma de vida, Lejos de Veracruz i de reculls de narracions com ara Bartleby y compañía o Suicidios ejemplares, convoca lectors com sempre apassionats i, també, com sempre, capaços de contagiar el seu entusiasme i de fer venir les ganes de llegir al lector espectador. En aquest programa hi han col·laborat: Ignacio Echevarria, Sealtiel Alatriste, Fernando Valls i Rodrigo Fresán.
Nova entrega de l'Aleph dedicada a la novel·lista i assagista anglesa Virginia Woolf (1882-1941). Autora, entre d'altres, de les novel·les "Al far", "Les ones", "Mrs Dalloway" i dels assajos "Una cambra pròpia" i "Tres guinees". Una vida marcada per les depressions nervioses que la van abocar al suïcidi, però per sobre de tot, una vida d'escriptora, de creadora a la recerca d'un estil propi i que la fa mereixedora d'un lloc de privilegi en la història de la literatura contemporània. Han fet possible aquest programa els testimonis entusiastes de quatre woolfianes: Núria Roca i Maria Dasca, com a lectores apassionades, i Elisabet Uribe i Gemma López, com a professores de filologia.
El poeta Jaime Gil de Biedma (1929-1990) convoca l'atenció i la passió dels lectors-espectadors de l'Aleph. L'autor, nascut a Barcelona en el si d'una família burgesa, va treballar tota la vida a la companyia de Tabacos de Filipinas, fent compatible l'activitat d'home de negocis amb la dimensió de poeta. La seva relació amb la creació literària és d'una rara honestedat, i així, quan va sentir que ja havia dit tot el que volia dir des del seu personatge poètic, va deixar d'escriure. "...pueden aparecer unos versos maravillosos, pero si no encajan en la idea general del poema hay que desecharlos. Hay que servir fielmente a la idea general del poema que has concebido..." De la vocació literària, en destaca la passió per la lectura. "...Creo que la vocación de escribir es un resultado de la vocación de lector. Y a partir de ahí entra en juego un elemento significativo que define a todo escritor: el narcicismo. A lo que aspira uno cuando escribe (...) es a leerse uno mismo...." L'home que va escriure "...yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema..." ha convocat quatre entusiastes que ens han ajudat a aproximar-nos al seu univers líric: el periodista Arcadi Espada, l'escriptora Anna Maria Moix, el cantant Loquillo i el nebot de l'autor Luis Gil de Biedma.
Programa dedicat a l'escriptor mexicà Juan Rulfo, un dels autors més singulars de la literatura universal del segle XX. Amb només una obra, "Pedro Páramo", va ser capaç de renovar l'estil de la narrativa en llengua castellana. Aquesta única novel·la i el recull de contes "El llano en llamas" són les lectures que ens proposen els apassionats convidats d'aquesta edició de l'Alpeh. Són: Julià Figueras, Jordi Blanes, Joan Carles de Luna i Joan Josep Pujadas.
L'escriptor italià Antonio Tabucchi és un dels autors contemporanis més reconeguts al seu país i a la vegada és molt popular per les traduccions a diverses llengües. Personatges plens d'humanitat, amb contradiccions que els fan encara més humans, sotmesos a l'atzar i la casualitat, antiherois capaços d'acceptar el repte de capgirar el curs de tota una vida. La literatura de Tabucchi ha obtingut una gran difusió gràcies a la versió cinematogràfica d'Afirma Pereira. Algunes novel·les i reculls de narracions de l'autor italià són: El cap perdut de Damasceno Monteiro, Petits equívocs sense importància, Rèquiem. Ens acompanyen en aquest viatge pel món literari de Tabucchi Carlos Gumpert, Vincenzo Costa, Maria Dolors Ventós i Pep Tosar.
Aleph comença una nova etapa amb un primer capítol dedicat a un poeta de primer ordre. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va saber viure i traslladar a la seva obra una energia i vitalitat que contrasten amb la precarietat de la seva salut i les dificultats que van marcar la seva curta vida. L'amor, les emocions exaltades, la modernitat de l'avantguarda, tot forma part del món viu i sensible de Salvat-Papasseit. Els lectors entusiastes que ens han acompanyat en aquest viatge al món de l'"Irradiador del port i les gavines" són: el director teatral Ricard Salvat, l'escriptor Biel Mesquida, el músic Toti Soler i l'estudiant Mireia Campabadal.
L'última entrega de la primera temporada de l'"Aleph" té una connotació ben especial perquè la dediquem a l'autor argentí Jorge Luis Borges. L'escriptor, que es considerava per sobre de tot un lector, l'home que confessava que no havia sortit mai de l'univers de llibres del seu pare, el creador que va imaginar biblioteques impossibles... és també, d'una certa manera, l'inspirador del nostre programa. Ell va escriure el conte "El Aleph" i ell va trobar les paraules justes que descriuen el prodigi: "Aclaró que un Aleph es uno de los puntos del espacio que contienen todos los puntos." Borges va ser un lector voraç, però també un escriptor infatigable: poeta, narrador, assagista, la seva obra s'erigeix com una de les més riques de tot el segle XX. Lectors fascinats per l'univers borgià ens guien per un immens i fantàstic laberint de paraules.
L'escriptora Marguerite Yourcenar és la protagonista del capítol de l'Aleph d'aquesta setmana. Yourcenar té una obra extensa i rica, però sobretot ha arribat al gran públic a través de dues novel·les: "Memòries d'Adrià" i "Obra negra". La seva literatura reflecteix l'erudició i diversitat d'interessos de l'escriptora i, per sobre de tot, la seva dimensió de veritable humanista, un tret que impregna alguns dels seus personatges més celebrats: l'emperador Adrià i Zenó. En aquest particular viatge per la història i les emocions humanes ens acompanyen, com sempre, un grapat de lectors apassionats.
Una nova entrega d'"Aleph", en aquest cas, dedicada a l'escriptor irlandès Oscar Wilde, nascut a Dublín l'any 1854. Autor de contes infantils com "El príncep feliç" i "El gegant egoista", i de la novel·la "El retrat de Dorian Gray", va ser especialment popular per comèdies com "Un marit ideal" o "La importància de ser Frank". Avui, molts dels seus lectors es confessen especialment impressionats per les obres dels últims anys de la seva vida: "De profundis" i "La balada de la presó de Reading". Les persones que han fet possible aquest "Aleph" ens han parlat des de l'entusiasme de l'obra de Wilde i ens han ajudat a conèixer aspectes literaris, però també biogràfics, del genial escriptor.
Si la passió i l'entusiasme dels lectors són les divises que distingeixen l'"Aleph", en l'edició d'aquest dijous. La passió, l'entusiasme i l'amor per la literatura configuren un retrat ben particular. Hem viatjat a Lisboa i amb Pilar del Río hem recorregut els indrets d'aquella ciutat que tenen a veure amb un llibre: " L'any de la mort de Ricardo Reis". Fa uns quants anys ja, a partir d'una lectura apassionada, ella va fer aquest viatge i va recórrer les "ruas" i "praças" de Lisboa i... va conèixer l'autor. D'aquella trobada va néixer l'amistat i l'amor. Pilar i altres lectors entusiastes com ella ens conviden a entrar en l'univers narratiu de l'escriptor portuguès.
Aquest capítol d'Aleph el dediquem a un dels escriptors més representatius del segle que deixem enrere, Franz Kafka. L'autor txec d'expressió alemanya va saber reflectir en la seva obra el neguit i desconcert de l'ésser humà davant d'un món canviant i incomprensible. Les seves novel·les i els seus relats han marcat un punt d'inflexió en l'estil narratiu de les següents generacions i la seva particular manera d'observar el món ha impregnat lectors de tots els àmbits. Els entusiastes que ens acompanyen en el nostre particular viatge pel món de Kafka ens fan participar de la seva emoció i de la seva "commoció" davant l'univers de paraules de l'escriptor.
Aquest capítol d'Aleph, l'hem dedicat a l'escriptor italià Italo Calvino. El prolífic autor va conrear diversos gèneres: la novel·la, la narració breu, l'assaig i ho va fer des d'estils sempre innovadors. Calvino es caracteritza per l'ús ric i precís del llenguatge, de manera que la seva prosa resulta inconfusible per l'aparent senzillesa, que no amaga un treball de veritable orfebreria amb les paraules. Una vegada més, l'aportació dels entusiastes "calvinistes" fa possible la recreació del món d'un autor. A partir de la paraula viva dels seus lectors descobrim o retrobem les fantàstiques al·legories d'"El baró rampant" o "El vescomte migpartit", ens emocionem amb les percepcions que tenen del món herois urbans com "Marcovaldo" o "Palomar" o, senzillament, descobrim el pur plaer de la bona literatura amb una obra mestra com "Si una nit d'hivern un viatger".
El present capítol de l'"Aleph", l'hem dedicat a l'escriptora afroamericana Toni Morrison, nascuda a Ohio (EUA), l'any 1931. La negritud, la discriminació per motius de raça, de sexe i la complexitat de les relacions humanes són temes que Morrison aborda en la seva literatura i ho fa amb un estil molt personal que sedueix el lector. L'autora de novel·les com "La cançó de Salomó", "Sula" o "Beloved" narra històries aparentment molt locals, molt determinades per un temps i un espai, però el testimoni d'entusiastes que en aquesta ocasió han fet possible el programa ens demostra un sentit universal de la narrativa de l'autora.
Aquesta edició de l'Aleph l'hem dedicada a l'autor, sens dubte, més universal de la història de la literatura occidental. Es tracta del dramaturg i poeta William Shakespeare. La universalitat dels seus personatges, plens de les contradiccions humanes, abasten totes les emocions, tots els sentiments, tots els somnis possibles. Com sempre, l'Aleph l'han fet possible lectors apassionats, veritables fans de Shakespeare. Uns ens parlen des de l'experiència teatral, com a actors o directors; d'altres, ho fan com a estudiosos del llenguatge, però tots ells transmetent-nos el que senten, per sobre del que saben.
El capítol de l'"Aleph" que avui us presentem l'hem dedicat a l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908. La seva és una obra que ha connectat amb lectors ben diversos i això es reflecteix en el testimoni dels entusiastes que ens han ajudat a fer possible el programa. Els personatges rodoredians, humans i plens de contradiccions; la natura com a element expressiu de primer ordre; la vida i la mort i el pas del temps són temes presents en la narrativa de l'autora. Temes tractats amb un estil molt personal que barreja la riquesa literària amb una expressió senzilla.
El present capítol de l'"Aleph" l'hem dedicat a l'escriptor portuguès Fernando Pessoa, nascut a Lisboa l'any 1888. Pessoa concentra en ell totes les avantguardes de la literatura portuguesa des de les primeres dècades del segle XX i la multiplicitat dels seus heterònims són una mostra de la seva capacitat creativa i de la riquesa dels seus registres d'estil. Ricardo Reis, Álvaro de Campos, Alberto Caeiro, el baró de Teive, són només alguns dels altres "jos" creatius del genial poeta i dramaturg. Els entusiastes que han fet possible aquest "Aleph" dedicat a Pessoa ens ajuden a accedir al món fascinant i divers que l'autor va convertir en literatura. Ells ens fan entendre què són els heterònims, ens expliquen com van arribar al coneixement i a la fascinació per Pessoa i, sobretot, ens conviden, amb el seu testimoni apassionat, a viure l'aventura de llegir un escriptor que és molts escriptors al mateix temps.
El capítol d'aquesta setmana d'"Aleph" està dedicat a Doris Lessing, l'autora britànica nascuda a l'antiga Pèrsia l'any 1919. L'escriptora, que va viure la seva infantesa i joventut a l'antiga Rhodèsia del Sud i que va quedar profundament marcada pel drama de les dues guerres mundials, ha mantingut al llarg de la seva vida una ideologia progressista i una actitud compromesa amb causes com l'antimilitarisme i la segregació racial. La seva obra és un clar reflex d'aquest posicionament social i, una mica a contracor, la seva novel·la "Quadern daurat" ha passat a ser l'ideari del moviment feminista per més d'una generació. Els entusiastes que han fet possible l'"Aleph" dedicat a Lessing coincideixen a l'hora de fer-nos arribar la seva fascinació tant per l'obra com per la biografia de l'escriptora. Són cinc dones que, des de la diversitat de les seves experiències vitals, han tingut i tenen en Doris Lessing un referent literari, però també humà.