Enric Auquer: "Conèixer l'entorn del narcotràfic gallec em va remoure, em costava molt empatitzar-hi"

Malgrat les semblances que traspua en la conversa amb Vila a "Al cotxe", l'empordanès Enric Auquer i el personatge que interpreta a "Com si fos ahir" -el fill de la Sílvia i el Jordi, que com ell ha treballat en oficis diversos i ha abandonat els estudis en la recerca del que volia fer- l'actor no sempre es fica tant a la pell del personatge que interpreta. Batalles d'avui i d'ahir Defensa, però, la immersió que cal que faci un actor abans de començar a rodar. Per exemple, explica, que per a la preparació del Kike de "Quien a hierro mata" (una pel·lícula dirigida per Paco Plaza per la qual ha rebut tots els guardons de la temporada: Gaudí, Goya i Feroz) va reunir-se amb l'entorn del narcotràfic gallec, en unes trobades que, en fer-se públiques, van suscitar certa polèmica. Auquer: A Laureano Oubiña el vaig veure un moment, vaig estar amb altres persones... però em van demanar molta discreció. Vila: Impressiona? Auquer: Sí, sobretot per la moralitat, una mica estranya. Vaig sortir d'allà remogut... Em costava molt empatitzar-hi, entendre la manera com vivia. Però em va servir, forma part del treball de camp. En altres casos, ha tirat de referents del propi entorn. Com en la construcció del personatge d'"In memoriam. La quinta del biberó", el muntatge teatral de Lluís Pasqual pel qual va ser nominat al Premi Butaca: "El meu avi va ser a la batalla de l'Ebre. Era veterinari i va haver de marxar de Verges perquè els comitès de la FAI d'Orriols se'l volien carregar. Va acabar a les files dels nacionals." La crisi de l'èxit A conseqüència dels afalacs rebuts pels premis, ha tingut una crisi personal, que confessa mentre l'Eloi Vila és al volant. Explica que fa un temps que no dona entrevistes i que ha aprofitat la visita a Barcelona per visitar el psicòleg i "tocar de peus a terra", després d'una temporada de reconeixements que equipara amb els del Barça de Guardiola. Enric Auquer recollint el Gaudí a la gala del gener La dificultat per trobar el camí De la infantesa arrossega un diagnòstic de dislèxia que li dificultava poder llegir en veu alta, hiperactivitat i records molt dolents del seu pas per l'escola. Va abandonar els estudis. També els de l'Institut del Teatre. L'explicació del perquè d'aquesta decisió tampoc sobtaria en boca de l'Eloi de "Com si fos ahir" (l'últim personatge a TV3 abans de participar en sèries com "Cites" i "Kubala, Moreno i Manchón". Enric Auquer en una seqüència en què encarna l'Eloi de la sèrie "Com si fos ahir" (TV3) "Vaig anar a les proves els dos primers dies. El tercer em vaig quedar a casa, perquè no volia que un jurat m'avalués." Del tomb de la seva trajectòria personal cap a bé, en responsabilitza dues de les dones de la seva vida: una mare cabuda que creia en el seu talent d'actor i la seva filla, Carmela, que, diu, l'ha convertit en un home responsable. "Quan vaig ser pare em vaig convertir en un bon actor. Era molt insegur i vaig perdre pors. Em vaig responsabilitzar de la meva vida." Formació autodidacta Auquer passa per un moment professional molt dolç. Explica que també ha resolt els problemes amb els estudis gràcies a un entorn familiar de cultura privilegiada, on els llibres i el teatre sempre han format part de la quotidianitat. Un regal que ha disfrutat sense la imposició, a diferència de la rigidesa que li suposaven les aules. "El que no vaig a aprendre al col·legi ho he après després. Em passo el dia llegint, m'he culturitzat molt."

Enric Auquer: "Conèixer l'entorn del narcotràfic gallec em va remoure, em costava molt empatitzar-hi"

Ha viscut el risc de posar-se a la pell del personatge. Ha dubtat molt, com l'Eloi de "Com si fos ahir". A la vida real, però, el naixement de la Carmela, la seva filla, l'ha empès a reescriure'n el seu guió