Anna Castillo: expressivitat sense frens
Habitual de les catifes vermelles, que trepitja amb força des de fa anys, l'actriu catalana Anna Castillo ha pujat "al cotxe" amb Eloi Vila. Ho ha fet amb el seu posat més natural, amb una dessuadora i una expressivitat sense frens.
Anna Castillo: expressivitat sense frens
L'actriu catalana ha pujat al cotxe amb Eloi Vila

Anna Castillo: expressivitat sense frens

Habitual de les catifes vermelles, que trepitja amb força des de fa anys, l'actriu catalana Anna Castillo ha pujat "al cotxe" amb Eloi Vila. Ho ha fet amb el seu posat més natural, amb una dessuadora i una expressivitat sense frens.

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Tot just després d'enlluernar a la catifa vermella dels recents Premis Goya, en bona part pels seus missatges reivindicatius a favor dels drets de les dones, la barcelonina Anna Castillo acaba d'estrenar el llargmetratge "Adú", dirigit per Salvador Calvo. on comparteix pantalla gran amb Luis Tosar

Sobre la catifa vermella vesteix espectaculars vestits que sovint es converteixen en tendència a les xarxes socials. Pel seu viatge a "Al cotxe", en canvi, ha optat per un "look" més informal. El que no canvia, això sí, és la seva característica naturalitat i expressivitat sense filtres.

Amb l'Eloi Vila, l'Anna Castillo s'ha tret els talons i ha repassat els inicis de la seva carrera. Fa sis anys que viu a Madrid per raons laborals. Va arribar per rodar la sèrie "Amar es para siempre" i després d'aquest rodatge vindrien tot un seguit d'èxits que la retindrien a la capital espanyola: "El olivo", d'Icíar Bollaín -que li va valdre el Goya el 2017 com a actriu revelació-, "Paquita Salas", "La llamada"...

 

 

"Vaig marxar molt jove, tenia una independència absoluta, els meus diners... era molt divertit, però, d'altra banda, em vaig haver de fer gran, perquè et passen coses, has de gestionar coses i estàs sola. Arribes a casa i no hi ha ningú."

L'Iñaki Mur, amic inseparable

A Catalunya hi torna sovint. Ho fa sempre amb tren. No cita Greta Thunberg, diu senzillament que li ha agafat por. D'entre el seu cercle més íntim, l'ha acompanyada, un tros del trajecte al cotxe de Vila, l'Iñaki Mur ("Merlí", "La Jaula de las locas"), a qui va conèixer formant part de l'escola Memory i de la família del Super3, amb poc més de 12 anys.

Quan van plegats, pugen els decibels del vehicle i tornen a jugar com dos adolescents:

 

Iñaki: "Portem un 'tatoo' i tot, ens el vam fer en un viatge a Berlín, (...) vam buscar una paraula que ens agradés com sonava en alemany, 'estimar', i ens la vam tatuar."

Anna: "Jo la porto tatuada al cul... que, dius tu, 'et podies haver buscat un lloc més mono'..."

Famosos en xarxa

Tots dos han viscut des de molt joves el que significa la fama. L'Iñaki Mur es defineix gelós de la seva intimitat, a diferència de l'Anna, que diu que sap gestionar-la d'una manera més "pràctica".

"Els problemes de la feina els gestiono superbé; a la part emocional, necessito més ajuda."

El perfil de l'actriu a Instagram, @nanitita, té 379.000 seguidors. Extremadament activa a la xarxa, allà se la pot veure sovint en escenes de la seva vida quotidiana. No li fa por l'exposició, però des que té com a parella una dona, la Lara Blanco, diu que selecciona el nivell de visibilitat de la seva intimitat per evitar alimentar el morbo.

"Des que em vaig adonar que de vegades publicava una cosa a Instagram i sortia publicada a la premsa, em controlo una mica. Tot i així, molt poc. Ja no hi poso fotos dels meus amics de festa o de les meves parelles. Ara filtro una mica més."

Tornar a casa i recollir el Gaudí

Diu que viu un moment dolç a nivell personal, no només per la seva parella, també per l'escalf que per a ella suposa el seu nucli familiar. De fet, explica, un dels seus retorns a casa més celebrats té nom de mare, dins i fora d'escena: "Viaje al cuarto de una madre", de Celia Rico.

Explica que va ser un film que la seva mare la va animar a rodar després de llegir-ne el guió -tot i que puntualitza que l'hauria fet igual-. El  paper de Leonor -la filla de Lola Dueñas a la ficció- li va suposar, entre moltes altres coses, el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Català, el 2019, amb el Gaudí a la millor actriu secundària.

"Va ser molt guai, és una pel·li diminuta que mai a la vida ens imaginàvem que ens donaria tantes alegries. Crec que qualsevol noia o mare es pot sentir identificada amb la relació i la dependència emocional que narra."

I tornar a marxar...

El seu futur professional el pinta, però, lluny de casa. Conquerits els Goya i els Gaudí,  Anna Castillo vol ampliar horitzons i experiències. D'ambició, no n'hi falta.

"Voldria rodar a Europa, a qualsevol lloc, com a experiència, no perquè ho facin més bé que aquí, i dirigir, m'encantaria dirigir. Ho faré, no sé com ni quan, però ho faré."

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut